Tira avant, iMAGinació!

El conte de la frescor

2010-11-29T00:46:00.000-08:00

"Açò era un conte tan humit, tan humit, tan humit... que acabà per crear una escola de l'humor ("Escola de la Serotonina") al costat d'un riu. I quan algú preguntava el motiu als escolars, li deien que humor significa "fluïd", "líquid" i que la fluïdesa ens ajuda a ser més flexibles, perquè amb la iMAGinació ixen més idees, una senyal més d'obertura. Ah!, i que la serotonina és l'hormona de l'humor..., la qual cosa els feia riure sovint."

Això, com a mínim, era el que posava a l'entrada de l'Escola de la Llibertat, al País de les Mans Netes, on primaven més les persones pel que eren que pel que tenien.

I així i aixà, aquest conte ha acabat.

*********

Què afavorix la fluïdesa durant les sessions universitàries, a partir de les vostres experiències?

*********

Que tingueu un bon dia al centre educatiu.

Flocs de països

2010-11-19T00:38:00.000-08:00

Una vegada, en un regne, decidiren unir-se diferents països, per mitjà dels seus representants en cap en una muntanya amb una panoràmica bella i, amb iMAGinació, traure idees noves i crear flocs de germanor. Que si les rates pelengueres junt amb els gossos de ca la tia Maria, que si les formigues creadores de cosquerelles junt amb els barrets de la casa d'esponges, que si els potets de sabó amb aigua junt amb la crema per a les camises...

I així comprengueren que entre tots podien fer més que u a u i que, a més, les diferències podien obrir-los les portes a ser més democràtics, creatius i oberts a l'intercanvi... I que de la natura es podia aprendre molt, com ho mostrava el benestar que sentien després de la reunió. Fou el primer aplec fora d'un palau, en un espai obert (a tots els habitants i tot).

D'aleshores ençà totes les conferències, reunions, assemblees, etc. les fan en eixos espais en què la calma prepara la iMAGinació, la salut pública, les idees creatives i la cooperació en què guanyen les dos bandes.

I conte escrit, conte gaudit.

************

On fas les classes i en quines condicions? Quins elements integren l'espai en què intercanvieu temps i experiències el mestre i l'alumne? Què incorporaries, en aquest sentit, a la universitat del segle XXI?

************

Que tingueu un dia amb gaudi, bon humor i harmonia.

La poliglotia del xiquet

2010-11-09T09:30:00.000-08:00

Un dia, durant un passeig pel parc, un xiquet va descobrir que si tractava les coses des de la banda positiva i, fins i tot, fent ús d'un llenguatge positiu i més enllà del que posaven moltes planes d'Internet, sinó, com li havien dit els millors mestres (eixos que ensenyen a fer de mestres de la vida... i d'alumnes de cada dia), podia aplegar lluny amb la creativitat que hi havia a l'abast de tot lo món i, com deia el seu millor amic, "amb la poliglotia".

Mitja hora més tard, i ja junt amb uns amics i familiars, començà un curs, entretingut, interessant i en què fer l'haca era u dels pilars (per tal de ser productiu en els moments d'inspiració): Curs de poliglotia positiva. Es tractava, entre altres punts, de revisar els llibres i triar només les frases positives o, fins i tot, fer ús de diccionaris de sinònims i antònims per a passar frases amb bones intencions (però en llenguatge negatiu) a frases positives i creatives. U dels amics proposà transformar el curs en una activitat lúdica de joc amb els llibres, les revistes, la premsa, notícies de ràdio que enregistrarien...

A hores d'ara encara practiquen eixa tècnica. I conten les bones llengües que s'ho passen pipa, tot i ser persones amants dels bons fums... del fumeral.

***********

Quines propostes de canvi de llenguatge suggerixes per a l'àmbit universitari? Per què eixes?

***********

Que gaudiu d'un dia amb positivitat.

La curiositat de la Cort

2010-11-06T10:18:00.000-07:00

Hi havia una vegada, a la Cort Reial de Respold dels Llindars, uns cavallers que tenien afició a la curiositat. A vegades passejaven pels boscs més pròxims, a vegades navegaven per Internet, a vegades consultaven les persones grans de la comarca, a vegades escoltaven el cant dels ocells...

Hi havien habitants que consideraven que fóra interessant canviar el nom de la població per "Avegades dels Llindars", atenent al caràcter polifacètic dels cavallers que la regentaven en grup i coordinats, finalment, pel rei. No obstant això, un dia, un xiquet ben curiós es presentà davant de la Cort i proposà que persistira el nom: era més important governar amb principis i respecte per la ciutadania...

I diuen que el xiquet ara és un cavaller més, que el rei continua sent la figura que coordina la Cort (tot i que ara siga nou) i que el respecte mutu i el sentit comú han permés que Respold dels Llindars aplegue a hores d'ara amb el mateix nom. Això sí, i amb la consciència que és més important la simbiosi entre els membres de la Cort i la població civil (com a part del regne) que el detall de l'onomàstica.

**********

Quina utilitat pràctica trobeu a la consulta internàutica sobre la història de poblacions o de països (històrics, encara existents o actuals i tot)? Quin paper pot exercir, segons vosaltres, per exemple, la curiositat turística, en l'estudiant i en els mestres universitaris?

**********

Que gaudiu d'un bon dia.

Les sabates del rei

2010-11-03T01:39:00.000-07:00

Hi havia una vegada un rei que fruïa de la vida senzilla i tranquil·la, com també de visitar els espais verds que hi havien pròxims a la vila de Cademne, situada a tres milles regnatàries. Un dia, el conseller del rei, un poc més curiós que la vespra, començà a fer unes preguntes:

-- Com és que Sa Majestat porta ara un calcer distint? - en fou la primera.
El rei mantingué el silenci i feu un somriure lleuger.
-- Com és que Sa Majestat passeja per espais distints als de moltes persones de la Cort? -en fou la segona.
El rei mantingué la calma i somrigué de nou.
-- Com és que Sa Majestat encara no ha respost cap de les preguntes? -en fou la tercera.
I ara, en canvi, obrí la boca el rei i va dir:
-- Xiquets, xiquetes, jóvens, adults, persones grans... Eixiu d'on vos havíeu amagat abans que vinguera el conseller.
Aleshores el conseller veié que el que importava per a totes aquelles persones era mamprendre una vida senzilla, amb alegria, amb amor per la natura i la música, pel que eren i per créixer com a persones i com a ciutadans.
-- ¿També podem prendre part els consellers? -preguntà el conseller.
-- Per descomptat, perquè de la vostra boca, com de la vostra persona ha eixit honestedat, amor per la faena, altruisme, gaudi de la faena i més... I totes innates. A més, com vós sabeu, les sabates que em regalà el rei de Magdàlia sí se les havia treballades i eren manufacturades per persones amb amabilitat i joc net.

I ara, el rei passà a recordar a tots, fins i tot al conseller:
-- Recordeu que hui és la jornada de portes obertes i que cadascú pot exposar amb llibertat i respecte els seus projectes, els seus jocs, la seua manera de gaudir del temps i que demà també ho serà.
-- Què vol dir "demà"? -preguntà un adult.
-- Doncs que qui és obert un dia, ho és allà on va, tot i els canvis dels dies, de cultures, de regnes, de llogarets, de ciutats, etc. -afegí el rei.

Aleshores, el conseller, amb l'honradesa que el caracteritzava, decidí dir el rei:
-- Mantingueu la filosofia que acabeu d'exposar ací, perquè amb suavitat aplegareu lluny, com les persones grans i suaus (o més madures i tot) que han enviat correus o cartes a la Cort, majestat.

I això feu el rei.

I conte narrat, conte exposat.

***************

Com actuen les persones més pròximes a tu, amb les seues emocions i amb la seua essència? Què aportes, com les persones del departament universitari, a les sessions?

***************

Que tingueu un bon dia amb les persones que compartixen positivitat amb vosaltres.

El regne dels peluixos

2010-10-31T01:49:00.000-07:00

Hi havia una vegada un regne en què el peluix era una aïna de treball per al temps lliure, una forma de comprendre que amb la suavitat es pot anar a moltes bandes (amb Internet o sense). Així, un dia, el rei va decidir posar a l'abast de totes les persones que volgueren uns peluixos amb formes diferents, perquè la diversitat fóra la mare de la placidesa i la comprensió.

Hi hagué més demanda de l'estimada. I... què feu el rei? Contactà amb altres reis, per mitjà dels consellers i el Consell de Ciutadans Madurs i Creatius. Per això encara hi han peluixos a molts indrets del món, i no sempre darrere d'un xiquet: hi han persones que per la seua forma de ser ja són peluixos... i ajuden a dormir i a compartir benestar (humor positiu, alegria, calma, creativitat...).

I tota la tasca, reial i dels consellers, es feu amb altruisme, motiu pel qual el rei encara és rei, els consellers encara ocupen el mateix càrrec i les persones del regne que optaren per un peluix han transmés la peluixeria com a model de vida allà on han viatjat. Ah!, i també contractaren pallassos sense fronteres i persones disposades a transmetre joia i respecte mutu.

I encara hi han peluixos per a tots els gustos i finalitats, fins i tot per a descobrir que suavitzen la pell i la tornen al seu estat idoni. I això, dins i fora del regne dels peluixos.

I conte contat, osset regalat.

*************

Quins models d'ensenyament et semblen més suaus i productius? Quins has aplicat fins ara?

*************

Que tingueu un dia agradable i amb joia i calma.

L'Arc de la Positivitat

2010-10-21T09:42:00.000-07:00

Hi havia una vegada un arc que vestia amb molts colors, tots ells ben distints i amb tonalitats suaus. Era l'Arc de la Positivitat. Diuen que encara existix i, atenent als testimonis més actuals, és cert. En qualsevol cas, les persones que l'han vist, diuen que és tan formós i convenient com la concòrdia, el pluralisme, l'altruisme, la placidesa, el respecte mutu, la moderació en les actituds i les relacions humanes, etc.

Si quan passegem per la ciutat, pel poble, per la muntanya, pel món de la iMAGinació, pel camp, per la séquia més pròxima, etc. veiem persones amb les cares alegres i amb projectes expressats en positiu, etc. és perquè en el seu interior tenen una versió de l'Arc de la Positivitat, a l'abast de qualsevol persona.

Passa que no es ven a cap botiga ni gran superfície: es fa des del cor i la ment de cadascú, des de la bona voluntat, des de l'esperit de superació i constructiu,... i des de la solidaritat i tot.

I conte contat, conte acabat.

***************

Coneixes persones amb l'Arc de la Positivitat, dins del món universitari? Com ensenyen les classes? Com aprenen? Quins valors predominen en elles?

***************

Que tingueu un bon dia amb alegria, creativitat i benestar.

El Camí del Ratolí joiós

2010-10-12T09:17:00.000-07:00

En un país molt llunyà (almenys per als qui així el consideraven), Rewertoi, hi havia un ratolí que un dia havia deixat arrere allò de ser un gat rabosser i havia decidit passar a l'acció i superar un tema que tenia pendent. Recordava la història del Camí del Ratolí joiós, del qual parlarem a continuació.

A terres pròximes a Rewertoi hi havia un camí realment atípic, perquè feia moltes revoltes i pocs espais rectes, això és, servia com a prova de superació i de perseverança. Era un camí incòmode i tenia pocs amics, potser perquè la creativitat era una cosa estranya en aquelles terres.

Un dia, un xiquet que passejava per eixe camí passà a posar-li el nom Camí del Ratolí joiós, en record d'eixe ratolinet que eixe mateix dia li havia oferit ballar mentres una gata tocaria la flauta una estona... Quina cosa més estranya! (Ah!, i ell ho havia acceptat...) Un xiquet, un ratolí ballant i una gata amb un instrument musical.

Potser fóra una casualitat (segons alguns), però en qualsevol cas tots tres demostraren unes quantes coses claus en el dia rere dia: 1) la perseverança i l'optimisme realista ens fan aplegar a llocs inesperats o impensables en un altre temps, 2) les relacions humanes poden ser pluralistes i s'enriquixen de la diversitat i 3) amb la iMAGinació podem aplegar ben lluny... musicalment i tot.

I conte contat, conte llaurat.

***********

Com celebreu els actes de joia, d'evolució i de sorgiment de nous esquemes mentals positius a la universitat en què treballes? Com has rebut les noves idees pedagògiques? Com les has compartides amb els alumnes (o al revés, si ha sorgit de l'alumne)?

***********

Que gaudiu de la pluja (si eixe és l'oratge actual d'on sou ara) o de l'oratge del dia, amb música o sense.

Els colors de Pelteuvina

2010-10-10T01:09:00.000-07:00

Una vegada, a les Terres de la Coloràlia, hi havia un venedor d'il·lusions que es dedicava a fer la vida de forma políticament correcta i que gaudia (o això deia) de ser així.

Un dia un xiquet nat a les Terres de la Llibertat, espontani, amb humor positiu i creativitat, com també amb calma i amor per la natura, li preguntà:

-- Quins colors empreu a les Terres de la Coloràlia?
-- Doncs els políticament correctes, perquè tots els de Coloràlia empren els colors que jo venc -li respongué el venedor.

En acabant afegí el venedor d'il·lusions:
-- I tu, per què no portes els colors coloralencs en la roba i tot l'equipatge que duus ara mateix? Et faria més "xic".

I el xiquet, amb molt de rodatge pel món (no sols d'Internet, perquè contactava amb moltes persones del carrer, sobretot amb persones amb esperit positiu, lliure, creatiu i que eren altruistes i tot, una cosa estranya al país a què acabava d'aplegar), indicà el venedor:
-- Mira, tres coses m'han agradat des de ben xiquet: la primera, actuar atenent a la naturalitat; la segona, la natura i la sinceritat de les persones (a diferència dels venedors d'informació tergiversada o publicitada). I la tercera, l'espontaneïtat, l'alegria, el bon humor i les excentricitats.

El venedor d'il·lusions, quan va veure que el possible client li regalava una flor de set colors i continuava el camí (potser per a buscar una persona amb qui intercanviar el present i, així, viure el dia amb il·lusió real, això és, amb plaer i esperança), observà que hi havien excepcions i que això no li ho havien ensenyat al màster de Publicitat Aplicada, posterior als estudis universitaris que havia acabat.

Des d'eixe dia el xiquet veié la força real que tenia l'autenticitat i que pagava la pena continuar amb els principis i els valors, una política ben diferent a la d'eixes terres. Des d'aleshores, conten les bones llengües, hi han més persones que han seguit camins pareguts, tot i també viure a les Terres de la Coloràlia, i que fins i tot estaven preparats a jugar amb els colors de Pelteuvina, és a dir, a fruir de la riquesa cromàtica i, per tant, de la diversitat, el pluralisme i el sentit de la responsabilitat.

I conte narrat, conte per a dialogar.

*************

Quin grau d'autenticitat i de llibertat observes en l'àmbit universitari en què actues? Què fas, amb l'exemple, perquè millore?

*************

Que tingueu un dia formós i que fruïu del present i de les relacions humanes amb persones independents i que actuen amb coherència i autenticitat.

La placidesa i la muntanya Arkleia

2010-10-09T09:27:00.000-07:00

A la muntanya Arkleia hi havia un xiquet que li agradava la contemplació, l'escolta atenta del cant dels aucells, la música de l'aigua, el xiulit del vent, veure com evolucionava una planta de color verd o amb floretes i tot, la lectura pausada i lluenta de positivitat i, com no!, passejar per la muntanya a primera hora del dia, a poqueta nit o durant un dia ple de núvols i elements com animals, a més de persones amants de la natura. El seu nom era Mulmeia.

A la muntanya Arkleia la vida de la placidesa, tot i el soroll, era grata, sensible, oberta a la creativitat i a la innovació (a Internet i tot... perquè era una font més d'imàtgens i de música que facilitava la concentració, la calma, la continuïtat creativa i la inspiració). I això feia goig a Mulmeia.

Igualment la música ressonava des d'un silenci acollidor que anava més enllà del simplificat: Mulmeia es sentia com a casa. I què ho feia possible? El lideratge interior que li permetia fer les coses a poc a poc, preparar l'agenda del dia, buscar temps per a l'esplai, temps per a les relacions humanes positives i temps per a gaudir de la positivitat en la societat (bé en forma d'ecologia, bé en forma de passeig)... I, per descomptat, per a tombar-se una miqueta en una estora i no fer res... diferent a gaudir del present i preparar un futur joiós i temperat.

Tot això no figurava en molts dels històrics llibres de text de les ciutats modernes (o de les cultures suposadament avançades en tot, segons alguns), ni en moltes fonts d'informació, com tampoc la importància d'acaronar-se, de dir-se paraules positives (i també a les persones més pròximes físicament -per telèfon i tot-), de cantar amb espontaneïtat, etc.

Malgrat això Mulmeia aprofitava el dia amb la vareta Congratulations i amb una iMAGinació ben transportada a camps diferents.

Potser no hi hagen molts xiquets, adolescents, jóvens, adults o persones grans com Mulmeia, un xiquet amb una pau i harmonia i tendència al bon humor i a l'alegria sana i la conciliació, el diàleg i la curiositat (intercultural i tot), com també amb altruisme i filantropia i amor per l'aprenentatge i l'ensenyament, que tot és possible per a qui confia en si mateix. I és que Mulmeia s'ho treballava diàriament, amb perseverança, esperit de superació, alegria mentres treballava o avançava i tot, amb fluïdesa i flexibilitat i obertura mental i maduresa emocional. Havia descobert que el que portava dins era el que volia mostrar a la societat (amb discreció, com en el seu dia rere dia, perquè era modest).

I conten les bones llengües que encara viu a les terres de la muntanya Arkleia i que el seu lema és "Viu com realment eres i fluïx com el riu net".

*************

Quines estratègies promous a nivell universitari per a afavorir la maduresa i el benestar emocionals? Quin és el teu lema?

*************

Que tingueu un bon dia i ple d'alegria i benestar.

El pulveritzador d'esperances

2010-10-07T09:12:00.000-07:00

Hi havia una vegada un pulveritzador que es dedicava a repartir esperances, com també a compartir i viure el present amb confiança, humor positiu, creativitat social i altruisme. El seu nom era Noemerc. Havia nascut a Bulgària, tot i que vivia a terres de la Pempleia, un bosc en què hi havia diversitat d'animals, de plantes, d'arbres i d'estils de vida.

Un dia, durant una conversa amb un amic ja adult (major de cinquanta anys), va escoltar una frase de Bojan Krkic, treta d'Internet: "Només des de la humilitat es pot continuar creixent com a persona i com a futbolista". Tot i que era aficionat a la lectura, a les relacions humanes positives, a la contemplació de la natura, a la cultura turística (o, en unes altres paraules, al coneixement de cultures diferents) o al joc lúdic i les activitats d'esbarjo, pensà que eixes paraules deien coses molt interessants, tantes com les que havia llegit durant el seu viatge a Bilbao, després de consultar un document internàutic enviat per una amiga.

Aleshores, Noemerc, considerà que convenia...:

1. Conéixer cultures diferents a aquella en què es movia.
2. Prendre nota de frases positives i que inspiraren els valors de la senzillesa i les relacions humanes que fan gaudir de la vida i fluir.
3. Valorar la diversitat, com el bosc de Pempleia.

Han passat ja més de tres dies i ara viu el present amb il·lusió, amb iMAGinació (imprescindible en la vida de Noemerc, com també en la vida social i pel pensament lliure), amb un nou producte: el pulveritzador de joia, un aliat de la vareta iMAGinativa amb què toca els aspectes de la vida abans de començar a transformar-los en positiu.

Igualment, un dia més, la col·laboració de la vareta, de Noemerc i de membres de Pempleia, havia fet possible un objectiu diari: guanyar tots i, així, eixir amb un somriure d'orella a orella i amb la idea que tot és possible per a qui creu en si mateix, es desenvolupa amb persones positives, aprén de les altres i tot... i posa els mitjans oportuns (fins i tot, la iMAGinació, l'humor positiu, la perseverança o l'optimisme realista).

Ah!, i gràcies també al pulveritzador de joia..., la nova amistat.

**************

Quin és el bosc que més t'agrada diàriament? Quins estils de vida es desenvolupen en ell? I en l'àmbit universitari en què treballes?

**************

Que tingueu un dia ple de diversitat, respecte mutu, curiositat i germanor.

El transportador Parclemer

2010-10-06T09:02:00.000-07:00

Hi havia una aïna, el transportador Parclemer, que permetia portar la iMAGinació allà on les recerques d'Internet no funcionaven bé per un temps. Era una mena de portador (sense motxilla) d'esperança, això és, d'esperar una estona amb la vareta de la iMAGinació, vareta que afavoria el naixement d'idees noves durant el procés de restabliment.

Un dia, un home preguntà Parclemer com se les enginyava per a fruir de la calma en moments de canvi. I el transportador, bon amic i inspirat i amb espontaneïtat, respongué amb amabilitat:

-- Agafe una granera iMAGinativa, agrane el passat, em centre en el present i deixe fluir les coses.

D'aleshores ençà Parclemer porta per cognom Granerer, per la seua tasca depurativa, semblant a la finalitat de l'aigua i també potable i interessant.

Si algun dia veieu un granerer (i no nat a Torrent ni resident al carrer dels Granerers d'eixa ciutat), amb cara d'iMAGinatiu i donant de temps lliure, bonhomia i calma, podreu pensar que és Parclemer. I si no, feu la prova del cotó-en-pèl...

Escrit agranat, escrit acabat.

************

Quins canvis heu introduït en la vostra visió de la iMAGinació en els darrers temps, com ara, durant la primavera d'hivern que ha començat? Quina aplicació pràctica li trobeu dins de l'àmbit universitari?

************

Que tingueu un bon dia i millor que ahir.

La vareta iMAGiventora

2010-10-03T00:44:00.000-07:00

Hi havia una vareta, Leucleia, amb trets clarament excèntrics, que gaudia de la iMAGiventoria, és a dir, de la creació d'invents a partir de la iMAGinació. Un dia, un xiquet molt curiós, se li arrimà i li preguntà:

-- Bon dia, Leucleia. Quins són els pròxims tres iMAGivents que t'agradaria crear?

Leucleia, vareta del País de la iMAGiventoria, amb una espontaneïtat nata (o crema, o de cacau amb creïlles a la romencola), respongué:

-- El primer, una vareta Congratulations amb què les persones podran transmetre l'alegria per mitjà d'excentricitats amb els companys de viatge, de conversa, de diàleg, d'esbarjo o d'esplai. El segon, un aparell llançaDumbos per a recordar-nos que la iMAGinació pot volar i en acabant tindre un sentit pràctic. I el tercer, una granera amb els colors de l'arc de sant Martí, perquè les graneres transporten la pau, l'alegria i el respecte mutu i la solidaritat allà on anem i, així, educar per a la positivitat, tindre neta la casa i les relacions humanes i fruir dels ambients positius o de calma i tot.
-- I com es creen eixos iMAGinvents, Leucleia? -preguntà el xiquet.
-- Amb les mans, amb els actes positius, amb la iMAGinació visual i amb material real -finalitzà la vareta.

I pim-pum-plam, missatge assimilat.

**************

Quins tres invents crearies ara amb la iMAGinació? Quina aplicació podrien tindre en el món universitari? I en el social, això és, fora de la universitat?

**************

Que tingueu una bona menja, de paella o del que vos avellisca menjar hui amb la vareta de la iMAGinació.

L'arbre de la Vareta Màclupem

2010-10-02T09:36:00.000-07:00

L'arbre de la Vareta Màclupem era un arbre realment interessant. Es llevava tots els dies abans de pixar a casa del veí del barri més pròxim i, en acabant treia a passejar el gos que molt amablement li confiava eixe veí.

Eixe gos i l'arbre de la Vareta Màclupem compartien la frescor i la paciència, sobretot mentres escoltaven persones que es mostraven obertes (ulls, orelles, boca -però no per a tirar-se un rot-, mans, llavis -senyal d'afecte i de plaer culinari alhora-). Els agradava escoltar uns dies, raonar dels temes més diversos uns altres... En fi, fer de mestre i d'alumne: de mestre quan dominaven un tema del qual tenien molta informació i els resultava senzilla la seua exposició, d'alumne quan hi havia una persona que sabia més en algun camp de la vida en societat.

A hores d'ara, al país Micloupa, el més pròxim a les terres en què vivien el gos i l'arbre de la Vareta Màclupem, hi han persones que porten un estil de vida semblant al d'ells dos. Allí podreu preguntar què unix a les persones més diverses. Si demaneu això a un xiquet amb espontaneïtat, potser vos responga: "La iMAGinació!". Si ho feu a una persona jove, potser vos conteste: "La curiositat!". I si ho feu a una persona adulta (emocionalment), potser vos diga: "El respecte mutu".

Quines persones més peculiars hi han a eixes terres! Paga la pena aprendre'n, d'elles...

I és que, bé en aquelles terres, bé en les nostres, no sols hi ha iMAGinació o curiositat en les relacions interpersonals, sinó també respecte mutu, clau per a avançar en el camp de la iMAGinació, en la curiositat i en els temes més atípics, extravagants o insòlits que podien conéixer o a què podien accedir. Almenys, quan el que busquem és guanyar tots dos, gaudir el dia amb alegria i calma, somriure, actuar amb paciència i calma i ser líders de les nostres vides i predicar amb l'exemple.

I fins ací el conte del dia.

*************

Quin és el teu arbre de la Vareta Màclupem en les relacions en l'àmbit universitari? I els seus amics? Quin model de vida tenen i desenvolupen, a les aules i tot?

*************

Que tingueu un bon dia i relacions humanes autèntiques, optimistes, alegres i pragmàtiques.

L'aigua que pasturava pels partencs oberts

2010-10-01T09:34:00.000-07:00

Hi havia una vegada una aigua que es dedicava a pasturar pels partencs oberts. Les persones de la població en què ho feia, Cartpeller, no sabien ben bé com actuaria, ja que era nova en eixes terres i només tenien una referència remota i per Internet.

Un dia, l'aigua, decidí passejar-se per aquells indrets en forma de núvol, potser de primavera d'hivern, potser com més li plaïa en eixe moment. La qüestió, en la seua filosofia de vida, molt avesada a treballar amb la iMAGinació i tot, era passar-s'ho pipa (sense fumar i tot) i fluir pel cel com el xiquet que fruïx de la contemplació dels paisatges des de la finestra d'un avió i en diferencia tres o més en menys d'una hora.

Eixa aigua, neta, sabia que era molt important fluir, canviar, ser flexible (i mantindre els principis i l'essència), cantar, ballar, caminar, llegir per entretindre's, prendre's les coses amb calma (i així gaudir del present), treballar l'humor espontani i positiu, experimentar amb els distints estats físics...

Per eixa curiositat i eixes activitats (mostra de la seua fluïdesa i diversitat d'interessos), un dia aplegà a la conclusió que Cartpeller tenia uns costums, unes formes de comportar-se, una manera de concebre el món de la iMAGinació, etc. ben diferents als seus. Això la portà a caminar, de nou, pels camps no fresats: es sentia com un peix a l'aigua mentres experimentava. I quan fruïa d'un èxit, ho feia amb plaer i humilitat, conscient que era una cosa passatgera (com les escales que li havien permés aplegar a ca sa tia amb la vareta màgica i tot) i que, per tant, el que valia la pena era gaudir del present, canviar de tema i... començar de bell nou un altre repte.

Repte!, quina paraula nova! Potser per primera vegada era conscient que ja havia assimilat la cultura dels reptes de què havia escoltat a un home espontani, creatiu, excèntric i amb il·lusions i amor per la vida (com també altruisme i fluïdesa -perquè deixava temps al temps-...). Aleshores, passà plana, deixà arrere Cartpeller i caminà cap a la població següent, Roucnur de la Muntanya.

I diuen les bones llengües de Roucnur de la Muntanya que ara ha decidit tombar-se una estona i fruir de les flors, la verdor del paisatge, el blau del cel, les aigües cristal·lines del riu i el cant dels ocells o les diferents expressions dels animals que pasturen per la muntanya.

I conte narrat, conte disfrutat.

**********

Quina cultura dels reptes has transmet als teus alumnes durant el teu mestratge? Quines has aprés durant el teu procés d'aprenentatge continu? Quins promous a la universitat? Amb quines intencions?

Què significa un "partenc", per a vosaltres, atenent a la seua condició de paraula iMAGinària? ¿Jugueu amb la iMAGinació de paraules?

**********

Vos desitge un bon dia i que fruïu del que vos fa fluir.

El comptador de l'aigua fluïda (*)

2010-09-30T09:27:00.000-07:00

Hi havia un comptador de l'aigua fluïda que es dedicava a escriure les iMAGinacions que apareixien per art de la vareta que emprava més d'un dia per a fer realitat els seus objectius.

Un dia decidí preguntar a un home, ja gran, quin era el seu estil de vida i l'home, amb nom Moiensti, digué:

-- He fet amistat amb les persones que m'han respectat i han cregut en mi, he treballat la senzillesa en les relacions humanes, he buscat allò que em proporcionava benestar (des de la generositat fins a passejar amb el gos d'un amic o fins a raonar amb la fairy godmother -la fada, perquè m'entengues- que em regalà l'altre dia un pardal, mentres contemplava un parc ple d'arbres i fruïa dels regals que proporciona l'altruisme, la natura, els patrimonis culturals de les diverses cultures del món i...) -comentà Moientsi. En acabant amb humilitat afegí: -- I només he buscat el que em feia singular i em permetia gaudir de la pluralitat que representa cada societat, com la selva o la natura.
-- I com et sents, ara? -preguntà el jove.
-- Amb calma, atret per les novetats i els reptes, com també per les persones que provenen de fora i que actuen amb bona voluntat, simpatia, bon humor i estima per les persones. Crec que són part del futur -afegí el gran.
-- Per què dius això? -intervingué el jove.
-- Perquè potser un país només prosperarà, com també una comarca o una població, el dia que crega en si mateix i confie en la capacitat que té i, per tant, hi haja fluïdesa i flexibilitat. --afegí Moientsi, qui durant més de cinc anys havia sigut estranger i s'havia interessat per la cultura de l'estat en què el reberen amb les mans obertes.

Des d'aleshores el jove, un home en edat adulta i pròxim als quaranta, comprengué el missatge, trià el que considerà bo, es feu una anàlisi interior, acceptà el que qualificava com a propi de la seua singularitat i passà plana: vivia el present.

Han passat unes hores des d'aquesta conversa iMAGinativa i encara és fàcil iMAGinar els motius centrals pels quals aquest home fruïx de la vida, tot i que hui n'ha fet 74 i els ha gaudit amb amabilitat i senzillesa: la calma, la bonhomia, la generositat (una dosi important d'altruisme i filantropia) i una curiositat insaciable per les coses positives.

Potser eixe home gran siga capaç d'iMAGinar que les granotes amb pulveritzador amb aigua puguen telefonar des de l'estranger i comprendre llengües ben diferents, perquè tot és possible per a qui creu en ell mateix i, per tant, confia en els altres mentres es mostren amb singularitat i autenticitat. Fins i tot en el món de la iMAGinació...

**************

Quin paper creus que desenvolupa la iMAGinació en l'acte d'assolir objectius que inicialment podrien paréixer impossibles? Com la compagines amb el realisme? Què és per a tu la iMAGinació?

(*) NOTA: Moltes de les dades són reals, com ara, l'edat, el dia del natalici i el temperament d'aquest home, com també el fet que visqué fora de l'estat de naixement o la seua obertura mental i la flexibilitat i calma, possiblement innates.

**************

Que tingueu una vesprada productiva i calmada, amb lideratge i tot.

El ventall al País de la Penclemeia

2010-09-30T00:50:00.000-07:00

Al País de la Penclemeia hi havia un costum prou estrany, almenys si u observava una miqueta l'estil de vida de la gran majoria de persones de països o terres pròxims. Així, els ventalls es solidaritzaven i treballaven junt amb les granotes amb sabates o espardenyes de careta, les fotògrafes que tenien el carnet de conduir portaven a la ciutat a persones grans i els ancians els pagaven el dinar o els feien un servici alternatiu.

El País de la Penclemeia era un indret realment interessant, fins i tot experimental: persones de cultures diferents (d'estats, continents o de formes de veure la vida) havien aplegat a un acord per a crear pobles, barris en ciutats o associacionisme democràtic i participatiu i en què el pensament creatiu i l'humor positiu eren els eixos centrals, junt amb el sentit pràctic i positiu.

Si voleu visitar-lo, el primer que podeu fer és... una pluja d'idees (millor amb més persones), estudiar cultures diferents a la vostra i promoure el que afavorisca la singularitat dins de la col·lectivitat, la col·laboració, l'ajuda mútua, l'intercanvi de servicis o materials (o materials barata servicis), etc. Només així comprendrem el motiu pel qual les sargrantanes poden volar, al País de la Penclemeia, amb xiruques italianes després de fer barates amb romanesos que observaven durant una hora el ball tradicional de la terra de les sargrantanes: ballar barata unes xiruques.

I tot això sorgí... d'un ventall simple i ple d'idees alternatives, positives i centrades en el present que aplana el futur dia rere dia. Per això era un ventall...

Però si vos pregunten com era el ventall, a més d'iMAGinatiu, digueu: "Sociable". Eixe és el motiu pel qual a hores d'ara molts temes li donen corda i d'altres li fan escoltar amb atenció i respecte. Igualment havia aprés que la cooperació mou més muntanyes que l'acció individual i que la singularitat és essencial en qualsevol grup que es definisca com a democràtic o participatiu.

I conte contat, conte llaurat.

***********

Quins models de cooperació prioritzeu a la universitat? I com a forma de treball més enllà de la universitat?

***********

Que tingueu un dia ple de joia, benestar i generositat.

Jerry Lewis i els parotets

2010-09-29T09:17:00.000-07:00

Hi havia una vegada un parotet que fruïa mentres escoltava la música del mecanògraf o, millor dit, mentres veia com Jerry Lewis s'inventava tots els gests amb els quals iMAGinava que era un mecanògraf.

Per això, quan aplegà a casa, el parotet intentà d'imitar Jerry Lewis (com a punt d'inspiració) i en el moment més inesperat... pim-peic-plic! Què havia ocorregut? Li havia nascut la idea de fer humor a casa, en les relacions humanes i... inventar tot el que li proporcionara salut per mitjà de la iMAGinació... i de l'aigua fresca, aigua que segons havia llegit en documents d'Internet era bona per a la creativitat.

Des d'eixe dia començà a fruir de la seua iMAGinació i a treballar l'altruisme i la filantropia, com també unes altres formes de generositat, en agraïment a tot el que havia rebut (i encara rebia) de la Humanitat, de la natura i de més recursos a l'abast de qualsevol persona.

Per tant, si algún dia passeu per una casa i veieu un parotet fent iMAGinació en l'aire, no penseu que és un parotet que fa castells de borumballes (encara que també n'ha fet... físicament): és una persona amb flexibilitat, oberta a la novetat i a tot el que és constructiu, positiu, creatiu, o bé va associat a la gratitud, o bé genera confiança, alegria, riure i benestar.

Ah! I més, perquè podreu llegir un lema lacònic a l'entrada d'eixa residència: "Riure és viure".

I fins ací, amics, aplega la funció del dia.

*************

Com transmeteu el plaer per la vida i la imaginació pel benestar en les sessions universitàries? I en l'ambient universitari?

*************

Que tingueu un dia ple de somriures, riures i temps per a la calma o la contemplació i tot (per exemple, de la natura).

El País dels Carpellers del Present

2010-09-29T00:36:00.001-07:00

Temps ha, en un indret ben llunyà de l'Horta de València, això és, al País dels Carpellers del Present, hi havia una zona on acudien persones que sí creien que la iMAGinació existia en les persones, bé adultes, bé jóvens, bé infants o xiquets, bé persones grans.

Així, sabien que de les garroferes podien sorgir peres amb elàstics, que de la pluja de cafè podia iniciar-se una cursa de sacs en temps d'esbarjo o que d'una línia amb forma ben original podia crear-se un quadre fet en col·lectiu i amb gaudi.

Tot això, i més, era possible al País dels Carpellers del Present, país que tots portem dins i que ens enriquix (humorísticament i tot) quan el deixem fluir -amb excentricitats o sense-. Això ho sabien persones qualificades com a exòtiques, és a dir, eixes persones amb singularitat, espontaneïtat, humor positiu, flexibilitat, fluïdesa, sensibilitat pel proïsme, que posaven en qüestió l'statu quo, que promovien la positivitat (com també la germanor o formes diverses de generositat, com també el temps per a la contemplació de la natura o el temps per a la calma...) i temes que al Club dels Bons Costums (creat al País de la Nostàlgia... i del qual no parlarem) eren políticament incorrectes.

Si algun dia vos trobeu amb un habitant del País dels Carpellers del Present, potser vos siga molt interessant obrir-li les portes de la casa, raonar amb ell, gaudir del moment i de les meravelles que vos envoltaran i, així, sentir que el que realment val (i no en diners, majoritàriament) és la fruïció del que ens envolta: des de la natura, fins als detalls de la ciutat (o del poble o la idiosincràsia de la comarca) o les cultures més distants (o no tant) del planeta, o la música.

En qualsevol cas, ja hem narrat el conte. Si demà ens toca la loteria (de primer haurem de jugar), potser ens isca un comte rondallaire qui, amb compte o sense, ens conte un nou conte.

*************

Quins recursos mostreu davant dels estudiants (i mensualment), a la universitat, perquè gaudisquen i visquen el present amb esperit creatiu? I de quins vos enriquiu?

*************

Que fruïu de la iMAGinació i del dia.

L'astronauta que dansava per l'Himàlaia

2010-09-27T09:15:00.000-07:00

Una vegada ens contaren que a l'Himàlaia va sorgir la lluna i que de l'animal més alt que vivia a la lluna tingué lloc el part del primer astronauta que passejà per la ciutat de Nova Amsheill abans que Neil Armstrong aplegara a la lluna.

Bo, això tingué lloc quan la iMAGinació va conéixer tot l'invent de la Història i decidí començar de bell nou, motiu pel qual iniciarem un conte nou.

"Hi havia una vegada una vareta MÀGica que feia que dels llacs de Semsilest brollaren imàtgens i idees perquè les persones comprengueren que la iMAGinació és vital i que de la lluna poden nàixer projectes i fer-se realitat i tot.

Ara bé, també sabien més varetes com ella que és essencial tindre una carlota foradada per la qual passe l'aire i, així, els poals de color carabassa i verd que permeten la fluïdesa del trànsit en una ciutat com Kiengles, on les persianes, com les persones, també podien expressar-se amb llibertat i responsabilitat, o bé fer obres d'art positives i que animaven a mostrar la part constructiva de la societat (i, per tant, de cada persona).

I potser vos agradaria saber més sobre Semsilest, la ciutat de Kiengles, etc. Ara bé, si eixe desig és real, agafeu llapis, bolígraf, guix, el portàtil, un casset, etc. i afegiu el que vullgueu. I per què? Doncs perquè aquest conte ja l'hem acabat.

I conte contat, pacte signat."

**************

Quines descobertes has fet en els darrers mesos per mitjà del pensament lliure i independent? Com el treballeu a la facultat o escola universitària en què treballes? I en el dia rere dia?

**************

Que gaudiu de la frescor i de la renovació pedagògica allà on aneu i compartiu la vostra situació de mestre i aprenent continu.

La Ciutat del Pontincant

2010-09-27T00:51:00.000-07:00

A la Ciutat del Pontincant hi havien molts ponts, com a Venècia, amb la diferència que cada habitant es posava a cantar a la seua manera i en acabant començaven a jugar a futbol entre l'espai de tota la ciutat. Però ens podríem fer una pregunta: com passava la pilota d'un pont a l'altre? Podríem pensar que després de fer-la rutlar amb les cames, els peus i atenent a les regles del futbol... Però no: per mitjà del cant i d'instruments musicals.

I és que a la Ciutat del Pontincant tenien ben clar que la música unix més persones que el futbol, és bona per a la salut (com també per a desenvolupar la iMAGinació) i permet fer de pont entre persones de cultures ben diferents.

Per això els seus habitants (com també els estudiants, amb independència de l'edat), per exemple, sovint veien algun document d'Internet sobre la ciutat dels ponts, Venècia, amb la qual estava agermanada.

I tant si això és laixada com si és maixada, aquesta història ja és acabada.

****************

Quins ponts creieu que es poden bastir entre la universitat i la societat? Com els promouríeu? I quins manteniu a hores d'ara o treballeu amb intenció de millorar?

****************

Que gaudiu d'un dia preciós i amb iMAGinació i humor positiu.

El picamans de bufetes

2010-09-25T00:40:00.000-07:00

Hi havia una vegada un picamans de bufetes, això és, un xiquet que en el temps lliure es dedicava a picar de mans, a gaudir de fer bufetes i a fruir de la calma mentres passava el temps i contemplava la natura, el pas de les persones i la fruïció de la iMAGinació.

Alguns deien que això no era propi de xiquets, perquè els xiquets havien de posar-se a fer la faena de l'escola, eixir al camp a llaurar o prendre el sol en la terrassa de casa. Uns altres que si ja era gran. I fins i tot, que la seua missió era tocar el piano i, així, convertir-se en un músic exemplar.

Però el xiquet preferia actuar amb independència i espontaneïtat, com també atenent al que li inspirava el moment o li naixia de la intuïció o del sentit comú.

Per això, si ara passegeu per la comarca en què viu, el Camp de Noltregà, i observeu un xiquet que es dedica a picar les mans abans de començar a escriure un conte (o quan li avellix i amb respecte pel proïsme), teniu una oportunitat de gaudir de la companyia d'un xiquet que es respecta, es fa respectar i respecta les altres persones.

*************

Coneixeu persones com el xiquet, bé a l'àmbit universitari, bé a la comarca en què viviu?

*************

Que tingueu un dia agradable i gaudiu de la singularitat.

La Fulla dels Arbres Penselpins

2010-09-24T00:37:00.001-07:00

Hi havia una vegada una fulla especial, coneguda com La Fulla dels Arbres Penselpins. Era una mena d'àngel de la guarda que informava de les qualitats positives de cada persona i, a més, encoratjava i practicava la bonhomia i l'objectivitat, uns valors que no estaven valorats precisament en el País de la Nostàlgia.

Quan un dia se li arrimà un xiquet, molt curiós, amb esperit obert i amb ganes de conéixer més món i de jugar i gaudir del temps lliure, li preguntà:

-- Bon dia, xiquet. Com et diuen i què fas per aquestes terres? -començà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Mira, que he eixit a passejar i canviar d'aires (per a refrescar les idees i, així, aportar noves escriptures i arts i formes de millorar... i posar-les en pràctica) -respongué el xiquet.
-- Això és interessant, sobretot passar a la pràctica, perseverar, observar la realitat amb esperit obert i amb respecte, pluralisme i iMAGinació i humor positiu. -continuà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Vull fer-te una pregunta, si et té igual. -afegí el menor.
-- Tu diràs. -li contestà la Fulla, amb un to de curiositat i mentres es passava la mà per la barba (perquè també en tenia, com els hòmens de la Terra... que decidixen deixar-se-la).
-- Com puc promocionar-me positivament i, així, mirar les coses amb un esperit de fruïció i calma mentres treballe? -incorporà el xiquet a la conversa.
-- Pren nota, amb la memòria, amb l'ordinador, amb un llapis o bolígraf o amb un rellotge volador i de quatre ales poligonals. -decidí dir-li la fulla, la qual ja començava a sentir-se més de gust amb el xiquet, curiós i de la seua colla, per dir-ho en vocabulari d'amics.

El xiquet prengué un bolígraf i una llibreta que, coses de la vida, sorgiren dels cinc braços laterals que tenia La Fulla dels Arbres Penselpins. Unes hores després, quan ja havia tornat a casa, va escriure el text següent:

"a) Parla't bé al llarg del dia (i trau la part positiva dels altres). El llenguatge és clau en la vida humana.
b) Escriu només frases positives.
c) Busca espais de calma i de positivitat. Un líder és cap de les seues emocions i confia, es respecta, es fa respectar i respecta el proïsme.
d) IMAGina molt, fins i tot que t'apareixen els cinc braços i t'oferixen solucions i oportunitats entre tots. "Tots els dies, una dosi d'iMAGinació positiva".
f) Dibuixa cares i detalls alegres.
g) Transmet l'alegria de viure.
h) ... i busca espais per a la intimitat amb amics amants de la natura, de la bondat, de la creativitat positiva i del benestar social: aquestes són les persones que fan possibles els canvis socials de línia qualitativa i constructiva"

Des d'aleshores el xiquet passà a ser adult (tot i que no aplegava a la majoria d'edat, almenys atenent a la Constitució de l'estat en què vivia): era madur. Per això podem dir que la maduresa aplega quan la persona és líder de les seues emocions, decisions, ús intel·lectual de la vida i viu amb calma i amb allò que li proporciona benestar.

***************

Quines tècniques d'autopatrocinació positiva empreu, quines heu aprés i quines vos han sorgit de la creativitat? Com s'autopatrocinen els alumnes (i els mestres) a la universitat en què treballeu?

***************

Que tingueu un dia preciós i saludable, amb fruïció i tot.

El Funrosquiplats

2010-09-23T09:22:00.000-07:00

El Funrosquiplats era un atifell sorgit d'un sentit funcional de rosquilletes incorporades a plats que provenien de Banglesput, on segons contaven les persones més avançades en el temps (és a dir, les innovadores), hi havia un sentit ben distint de treballar: "Si funciona, canvia. Almenys, algunes vegades."

I per què canviar, si funcionava? Doncs perquè... es podia millorar! "Ah!..." podria pensar més d'una persona.

I és que no sempre valia la pena continuar en la línia que funcionava, sinó fins i tot, buscar alternatives que... permetien el gaudi mentres es treballava. La missió, si més no en unes comarques del País dels Rospeltecs, lloc d'on provenia el Funrosquiplats, era que gaudir nosaltres del temps... i de la calma, imprescindible per a delectar les coses xicotetes de la natura, de la població en què es vivia, del Jardí de la Concòrdia, de les fotografies que hi havien en el Museu del Temps Aprofitat i de la qualitat de vida (humor i tot), era positiu les vint-i-quatre hores del dia (vint-i-tres en les Illes Canàries... i una de remitjó).

Per això ara hi han persones que adapten les circumstàncies a ells (quasi sempre) i, quan els convé, s'adapten a les circumstàncies. Són les persones fortament creatives i constructives alhora, una mena de tribu en què la joia de viure és ben present, junt amb l'honestedat, la senzillesa en la vida, la generositat, la mirada optimista, la humilitat, l'aprenentatge continu, el mestratge amb vocació, el pensament i el llenguatge positius, l'obertura a les novetats i a les persones que venen de fora (la curiositat ho fa possible, com també mantindre el respecte mentres hi haja respecte mutu)... Una tribu de persones singulars i amb idees positives, a curt termini, a mitjà termini i a tots els terminis que u vullga.

En poques paraules: interessa fer canvis i, així, mostrar-nos flexibles (quan el guió s'ajusta als nostres principis i el que primem i, al mateix temps, és positiu a nivell social), i no sols al País dels Rospeltecs.

***********
Quins foren els darrers canvis que introduíreu (o heu introduït) durant el vostre ensenyament universitari? Com vos sentíeu uns dies després? I tres mesos després?

***********

Que tingueu un dia amb placidesa, Esperança i positivitat.

La Carxofa de les Ales amb Pantalons

2010-09-23T00:39:00.000-07:00

Temps ha, en un país més pròxim del que ens podríem iMAGinar, hi havia una carxofa amb un sentit de la vida especial i més enllà del que posaven els llibres de text escolars, els llibres de les biblioteques més ordinàries o els de major venda. Sabia (perquè n'era conscient, d'això) que la bellesa no anava unida al nombre de llibres venuts ni a la quantitat de telèfons que u s'engolia cada dia després de passejar pel Parc de la Vesprada, sinó que tenia relació amb el que u feia i amb ànim de passar-s'ho pipa, mas que no li agradara fumar ni en tinguera, de pipes. Bo, de pipes de menjar..., sí en tenia, si més no en la panxa, perquè n'havia menjat al llarg de la seua vida, tot i que ara només en menjava, de pelades.

Aquella carxofa tan singular era la Carxofa de les Ales amb Pantalons. Portava unes ales de colors diversos, perquè entenia la vida com un conjunt de matisos (la qual cosa li permetia anar més enllà de les típiques posicions blanc, negre, gris o verd) i, així, fruïa de la diversitat. Igualment alguns pantalons penjaven de les seues ales : a vegades amb corretja, d'altres amb pit i cuixa... després d'haver-se despullat o d'haver eixit de la dutxa.

A més, disfrutava dels moments en què pit i cuixa podia veure com els pantalons s'elevaven per damunt de les circumstàncies exteriors amb la vareta clowniana que ajudava a veure oportunitats, opcions de canvi i diversió... I perquè vestia de carxofa si no ho era? Doncs perquè li agradava la música i recordava eixos càntics en què una persona, amb la carxofa (una aïna de l'acte musical) ja oberta, connecta amb una altra i canta. Cantar era una de les seues aficions, més que dedicar el temps a matar mosques o a contar els burros que volaven.

Per tot això, la Carxofa de les Ales amb Pantalons tenia la seua visió peculiar del dia rere dia: només feia el que la divertia, allò que li proporcionava calma o alegria o el que la feia avançar com a persona.

Un dia li preguntà un home:
-- No veig que avances, perquè et dediques a fer pallassades.

Però ella preferí mantindre la calma i, així, no fer-li el joc. Carai!, qui vullga passar-s'ho bé que s'ho busque i amb esperit positiu!... Comprenia que si volia fer el joc (que no fer el joc a alguna persona), no era d'eixa manera, sinó per mitjà de la invenció de jocs com a forma d'esbarjo i d'aprofitament del temps d'esplai: era una altra manera de jugar.

A més, ella avançava amb la iMAGinació que aprenia i millorava cada dia i la qual resultava, en part, de l'aprenentatge de tècniques i, més encara, de la determinació: de tindre un projecte i treballar per ell. Vivia amb independència, fortalesa interior i suavitat exterior.

I fins ací aplega la història. Si voleu continuar-la, teniu les portes obertes (ara bé, si fa ponent, per favor, tanqueu-les, almenys, les de la casa).

*******
Com treballeu el lideratge en les vostres relacions socials, bé a la universitat, bé fora? I quan contacteu amb les persones més pròximes a vosaltres?

*******
Que tingueu un dia amb delectació.

El líder del "País de les iMAGinafestacions"

2010-09-22T09:12:00.001-07:00

En un indret molt llunyà hi havia un estil diferent de demanar les coses relacionades amb temes socials d'actualitat: es recorria a la iMAGinafestació. I ho feien per Internet, per les orelles de Dumbo, pel telèfon mòbil, per telegrama, per carta i, fins i tot, per la vareta clowniana que el colom de la tia Vicenteta havia deixat enmig del jardí... Es compaginava el millor que tenia cada persona, l'esperit creatiu, positiu i constructiu... junt amb l'esperit reivindicatiu i l'alegria de treballar amb lideratge.

Així mateix, la iMAGinació tenia les portes obertes, com les propostes més estrafalàries o extravagants: des de pintar cartells amb pulveritzadors amb calçotets per a elefants fins a un bitllet amb l'expressió "Crèdit de Lideratge". La música, un element clau, era tranquil·la i facilitava la concentració, la participació positiva i s'adjuntava amb uns minuts d'humor positiu (només faltaria això!). En acabant escoltaven música amb joia i temperament moderat...

Igualment les persones buscaven persones positives i amb vocació, és a dir, que treballaven i actuaven de manera espontània i amb gaudi, que feien la faena pensant a llarg termini i fruint de la tasca de cada dia i amb un component de germanor i generositat que obria les portes de bat a bat (i no perquè algú s'haguera tirat un pet, sinó per l'esperit obert).

Era un país realment atípic. Uns deien que si això, uns altres que si allò, els altres que si així i, fins i tot, n'hi havien que aixà. Ara bé, els únics que agafaven "l'aixà" (= l'aixada) eren els que tenien un lideratge autèntic, interior i que eixia amb espontaneïtat, esplai, fruïció i esperit positiu i constructiu. N'eren pocs, els d'aquest club,... i confiaven en el present i el futur. En el fons eren optimistes, coneixien el riure (com el somriure) i el que feien encaixava amb els seus principis i valors, com també amb l'alegria del clown interior que hi havia en cadascun d'aquests líders.

En resum: eren com els líders del segle XXI, un segle en què triomfaran (com ja ho fan a hores d'ara, mas que siga a xicoteta escala) els qui aportaran noves estratègies en qualsevol camp de la cultura, com al "País de les iMAGinafestacions". Ah!, i des de la filantropia... i el sentit d'universalitat i de respecte per les singularitats.

Vos resulta familiar un conte com aquest? Coneixeu persones que actuen de manera semblant al món universitari o de l'ensenyament?

Que tingueu un dia preciós i ple de clownació (per terra, mar i aire).

El rei de la corona amb caramels

2010-09-22T00:36:00.000-07:00

Hi havia una vegada un rei que anys arrere havia menjat pa, circ, estupideses per a no dormir i programes d'eixos en què és més important el share, el look (la imatge d'empresa) o si és in, out o offside (com deien a futbol temps arrere).

Ara bé, un dia decidí passar per la universitat de la vida, eixa en què les persones de totes les condicions tenen accés gratuït i en què, a més, si u té curiositat, amor pel treball (vocació), filantropia i altruisme (dos coses més extravagants en el Regne de les Espines que veure volar un burro amb ulleres de papallona i orelles de sargrantana), pot passar a ser LÍDER, a viure en calma i a traure l'esplai interior.

I ara, la pregunta del milió: "I què ocorregué aquell dia?". Doncs que per qüestió d'atzar (serendípia en el vocabulari de la creativitat) veié com una bossa amb caramels (comprats anys arrere per a compensar la falta de dolçor de la vida), ara es transformava en una corona extrafalària i amb iMAGinació. Sí, una iMAGinació més gran que les portes del palau. Aleshores comprengué que la iMAGinació generava màgia i que el riure, el somriure, el benestar, el tindre imàtgens en el cap i desenvolupar-les li permetien moltes coses: des de dormir amb calma, fins a recordar passatges visuals (millorava la memòria) o compartir més el riure amb els amics, per posar tres exemples.

També descobrí que si utilitzava la vareta amb el nas de clown i el mot "Congratulations",... ampliava l'espectre de visió i tenia per on començar les redaccions d'anglés, de valencià, d'alemany per a marcians, etc. i, a més, més facilitat per a l'humor, l'espontaneïtat, la positivitat, actuar com des de xiquet havia desitjat i, per tant, fer ús de la llibertat responsable que naix de la vareta de cadascú, sia llarga, sia curta, tinga els detalls que tinga (pot ser amb corva i tot, com les revoltes del riu o dels camins). En qualsevol cas aprengué que amb la màgia de la iMAGinació es podien crear formes ben distintes d'actuar en el dia rere dia i que volia passar tota la força d'eixe poder creatiu (l'imaginatiu) a les persones que coneixia -perquè era u dels seus talents grans- i, de pas, aprendre del que els altres tenien com a talents, dons o habilitats majors. Des de xiquet havia gaudit de la iMAGinació compartida...

Així fou com eixe dia decidí escriure en la pissarra de la classe (universitària): "Tots som mestres en algun moment (com també alumnes) i en temps de transició només la imaginació és més important que els coneixements. A més, tots els dies són transició: tots els dies són diferents, originals. Per tant, tots els dies convé treballar-la." En acabant s'assegué i un jove de 21 anys demanà la paraula. El mestre escoltà i l'alumne es sentí respectat per primera vegada, tot i que no coincidien en molts aspectes... Ni s'ho iMAGinava! Per això afegí l'alumne en l'únic examen del curs, a primeries de juny: "El professor és un instructor. El mestre crea deixebles". A hores d'ara, l'històric alumne és un promotor de la IMAGINACIÓ i el mestre encara viu... amb gaudi, vocació i amor per la vida.

Que tingueu un bon dia i amb imaginació i espontaneïtat.

Com vos agrada transmetre la imaginació? Com vos agrada compartir-la? Què feu en la universitat i en les relacions socials?

Tira avant, iMAGinació!

2010-09-21T09:50:00.001-07:00

Benvolguts amics i més persones del món internàutic.

He decidit fer un canvi, com qui escriu un nou llibre i, així, passar a donar entrada a la iMAGinació, bé des de la vostra contribució (en qualsevol de les formes que preferiu), bé des de la vessant informativa, espontània (fruit de la capacitat de creativitat positiva, lliure i de la persona), bé com a un canal per a fer de pont entre la realitat actual i les alternatives.

I per què "iMAGinació"? Doncs perquè crec que la imaginació és clau en moments com els actuals per a avançar i formar persones més creatives i amb interés per millorar el món (altruisme, llibertat, responsabilitat, creativitat, maduresa...).

Si les òrbites planetàries són excèntriques (com em va dir un Manipulatis, com diria Rosetta Forner, fa uns dies), serà perquè... són extravagants, això és, insòlites, rares, estranyes... Almenys això podríem deduir d'un diccionari de sinònims i amb llibertat d'expressió: passem de la paraula teòrica als fets, és a dir, a la llibertat de creació i a l'abast de la població que vol contribuir positivament, prendre les regnes de la seua vida cada dia i gaudir d'eixa vara amb un "Congratulations" i amb un nas de clown afegit en una vara de màgia..., vara que ara és per a riure i compartir el riure, el somriure i més. Una vara així m'ajuda cada dia, des de fa poc, a calmar-me més i a espontaneïtzar més. Espere que trobeu res que vos faça un favor semblant...

Que tingueu un bon dia i amb iMAGinació.

Què feu amb la imaginació, cada dia, i què vos estimula a treballar-la, compartir-la, exposar-la o aprofitar-la, per exemple, per a resoldre temes?

I continuem...

2010-09-20T09:42:00.000-07:00

Ja comença a resultar-nos familiar, almenys per a les persones que coneixem l'estil d'escriure de Rosetta Forner (com també el motiu que la impulsa a practicar l'ofici d'escriptora -u entre tants-) que s'haja llançat a l'aventura d'escriure'n un altre. Podríem dir que és un exemple del que també ens ocorre a les altres persones, almenys quan la inspiració és viva i ens acompanya més temps que abans.

Així, de matí he pogut compartir temps d'humor i creativitat amb amics i de vesprada, en molts sentits distinta, de diàleg. Humor, creativitat i diàleg, tres activitats realment importants i interessants en qualsevol moment del dia (almenys per a mi i per a més persones que conec i que ens inclinem per la difusió de la positivitat, a nivell social i singular). Adés he accedit al món de la curiositat turística (per mitjà de la generositat d'un amic internàutic): podem accedir a un món que ara sí és possible, el turisme via Internet, un mitjà que ens pot obrir les portes a la creativitat, a l'apreci del patrimoni mundial i, per tant, al gaudi de la diversitat. Si anys arrere això era un luxe i a l'abast dels estudiants de les assignatures relacionades amb l'art (o de persones curioses en eixe camp o amb llibres específics), ara és una ganga poder fer-nos una fitxa a una biblioteca pública, per exemple, i en acabant aprofitar el servici intern d'Internet (ja n'hi ha, d'eixe mitjà en més d'una biblioteca pública).

Que la cultura estiga a l'abast de la població (o de més persones que abans) és una situació que convé aprofitar, una ocasió interessant. Igualment, per més raons: perquè és un privilegi a nivell mundial i perquè, des d'una situació d'humilitat, pot fer que ens obrim perquè més persones puguen tindre accés a Internet. Un exemple pràctic i possible: compartir el nostre ordinador (com també la riquesa material que tinguem, bé en forma de llibres, bé en forma de pintures, bé en forma d'aïnes de treball o d'esplai) amb més persones.

Per tant, ho podríem sintetitzar amb una idea: la cooperació i el compartiment ens obrin als altres i ens fan més socials i, per això, més forts des de la diversitat que resulta de la suma de singularitats amb projectes positius i constructius.

Quin ús feu del patrimoni que teniu a l'abast i quina difusió social en feu? Què feu ara a la universitat (bé en qualitat de mestres, bé en qualitat d'alumnes) perquè el patrimoni cultural de la Humanitat aplegue a més persones?

Música espontània des de la dutxa

2010-09-19T00:35:00.000-07:00

Una vegada vaig llegir un article sobre l'aigua i el paper com a punt de partida de moltes idees. Així, un 44% de les persones tenien les seues idees quan contactaven amb ella en la dutxa (informació de la revista Emprendedores) i l'aigua ajuda a activar la creativitat (potser ja ho hàgem reflectit en un altre document). El fet és que hi han vegades que pot sorgir la música (o l'espontaneïtat, sia en relació al camp creatiu que sia) en eixa banda de la casa o d'un edifici públic (per exemple, unes instal·lacions esportives). Així, hui he començat a crear cançonetes noves, la qual cosa em recordava eixos moments d'inspiració que convé aprofitar.

Com a punt de partida de les idees, o d'invents històrics, hi han exemples coneguts: el passeig, la música calmada, l'aigua o un paisatge amb una font o un riu o llac pròxims, com també la contemplació de la natura, o bé un simple instant de silenci i de concentració. Han sigut molt comuns, potser perquè la calma ajuda a concentrar-nos i, per tant, a traure la creativitat, com també tindre algun estímul positiu i exterior.

En eixos instants ens interessa tindre una llibreta, un bloc de notes, un ordinador portàtil, un paper, una cartolina, etc. o bé una bona memòria (sia auditiva, sia visual, sia dels altres sentits) i, així, passar a plasmar. O bé sintetitzar-ho i després posar-ho en el material que més ens interesse. Si, en el cas de la música, coneixem les notes i relacionem el so amb el punt en el pentagrama, el temps, la durada, etc. tenim la faena mig feta..., mas que la inspiració siga només el punt de partida, i l'espontaneïtat una activitat i una actitud que convé desenvolupar dia rere dia (en el camp creatiu relacionat amb l'art i les ciències, com també en les relacions humanes, en la preparació del dia...).

Finalment direm que sí hi ha una relació directa entre l'oratge i la creativitat: en moments d'oratge moderat ens resulta més fàcil concentrar-nos, potser perquè la calma està més present i la vida gaudix de la placidesa i de més accions, activitats i actituts tranquil·les.

Que gaudiu d'un bon dia.

Què en penseu i com incorporeu la música a la vostra vida diària, bé en l'àmbit universitari, bé fora?

De la mosca al camp de fruïció [relat narratiu]

2010-09-16T09:15:00.000-07:00

Durant un temps he tingut moltes mosques per les cames, en un moment ple de núvols grisos i que omplien el cel, cel compensat per la llum indirecta (potser pel moment del dia -cinc menys quart de la vesprada- i de l'època de l'any).

El primer que m'ha inspirat, ha sigut crear la figura del matamosques a domicili.

En acabant ha brollat la idea de treballar el pensament i el llenguatge positius, la calma i la generositat "a fons perdut" (com deia una històrica amiga) en les relacions humanes i en el projecte d'un Centre Creatiu i Educatiu.

Així, si el llenguatge va més enllà d'estratègies de motivació diàries (amb independència del camp social), podem crear una nova línia dins de la lingüística i, sobretot, de la docència, la psicologia i la PNL i tot.

També recorde que quan em piquen els mosquits, simplement empre colònia i deixe córrer (no em rasque la pell): guanyem calma.

Ara bé, quan són massa les mosques (o les persones-mosca), potser l'alternativa més encertada siga... buscar alternatives:
a) Espais de calma.
b) Persones constructives.
c) Creativitat positiva i amb orientació social i generosa.
d) Lideratge participatiu.
e) Horitzontalitat.
f) Diversitat.
g) Diversió.

Conclusió: Qui vullga acabar amb les mosques... tots els anys tindrà faena. Ara bé, qui preferisca altres opcions vitals, que les gaudisca.

"Eixiu al camp i gaudiu" (Johan Cruyff).

*****

Fins ací un relat de hui i tret del diari personal.

Que gaudiu d'aquest nou dia.

Com heu accedit a les darreres idees que han resultat de la vostra inspiració? Quina utilitat n'heu tret? Com creieu que poden contribuir de forma positiva a la societat?

Frases que animen a caminar avant

2010-09-16T00:40:00.000-07:00

Adés he accedit a frases de Hans Christian Andersen i de Josep Ma. Espinàs, després d'escriure a Google "escriptors imaginatius". El danés deia que "Viatjar és viure" i Espinàs ens recordava que escriure en llibertat és tot un plaer i que podem aprofitar les oportunitats per a fer xicotetes vacances. En qualsevol cas, podem apreciar el pensament lliure, el sentit de l'humor, l'excentricitat de persones d'una línia similar a ells i, a més, un esperit creatiu que els espenta a viure la vida, el present.

Vivim un segle que se'ns presenta com una ocasió per a fruir de la creativitat humana i, així, avançar socialment i créixer com a persones (bé dins del grup, bé des de l'apreci de la singularitat de cadascú i dels seus talents, capacitats, habilitats, punts de vista respectuosos amb el proïsme...). Aprofitem-lo, com eixos minutets de vacances de què parla Josep Ma. Espinàs en l'entrevista a què podem accedir a Google.

Podem, entre altres aspectes, promoure la imaginació, la comicitat i les excentricitats (forma d'introducció en el Club del Líder, eixe club en què es respecta la diversitat, l'espontaneïtat, l'humor positiu, el xiquet interior de cadascú, l'horitzontalitat, la creativitat positiva i constructiva, la humilitat, la senzillesa, la fluïdesa, la flexibilitat...). I, per què no, el sentit de la vocació, la faena feta amb projecció social, la calma com a element imprescindible per a les relacions humanes i per al desenvolupament diari de la creativitat, o el contacte amb la natura (ens humanitza i ens fa passar al nosaltres, a les meravelles del planeta i a valors com l'altruisme, la filantropia o la fraternitat). I tot això, des de la universitat, un element social que convé modificar (des de l'exemple, l'autosuperació i la perseverança i la positivitat) perquè actue en consonància amb l'esperit creatiu que fa millorar una societat (en sanitat i tot, com també en un major benestar -individual i col·lectiu-), en contacte amb la societat de què s'alimenta i a la qual torna el que ha rebut (simbiosi).

En síntesi: promoure la generositat, l'alegria i l'excentricitat (com a senyal d'expressió lliure del que hi ha en cada persona i, per tant, en la societat) mentres vivim el present que aplana el demà. Per això ens convé ser positius i viure alegres i oberts a tot allò positiu a llarg termini i tot.

Quines frases, refranys o cites (externes o personals) vos espenten a caminar avant amb joia, Esperança i projectes constructius a llarg termini i tot?

Líders del segle XXI

2010-09-15T09:34:00.002-07:00

Vivim el segle XXI, un segle ple d'oportunitats per a canviar esquemes i, per exemple, incorporar la part imaginativa a més hores de l'ensenyament universitari, amb la intenció de motivar l'alumne (com també el mestre) perquè desenvolupen l'humor (el positiu) i que deixen fluir les idees noves, amb la qual cosa podem guanyar espai per a les alternatives als temes que actualment són d'interés general, públic o universal i tot, és a dir, d'interés planetari.

Personalment (com també fan molts mestres amb vocació professional, coneguts o dels quals he tingut notícia per mitjà de llibres per la llibertat o per un ensenyament amb gaudi) m'incline per la pedagogia que considera important la singularitat (ni superiors ni inferiors, ni majors ni menors, ni més ni menys, simplement persones), l'esperit creatiu (posar en qüestió l'statu quo), la difusió pública de tècniques de lideratge (amb la intenció d'afavorir que l'alumne, com el mestre, prenguen les regnes de la seua vida); incorporar l'humor positiu, l'espontaneïtat, la imaginació, el món del joc d'esplai i de les excentricitats o la comicitat (facilita l'alegria, la memòria, consolida les relacions humanes i les fa més obertes); practicar i ensenyar tècniques d'afirmació (per a consolidar els nostres principis, valors i essència); promoure la naturalitat com a font d'autenticitat i d'espontaneïtat i el parlar amb el cor en la mà; actuar amb esperit social, constructiu, positiu i altruista, etc.

Finalment direm que la universitat pot ser un camp genial per a l'ensenyament de lideratge i de la importància de la positivitat (humor, espontaneïtat, comicitat...), del plaer per l'ofici i per la faena (mentres es fa), de tècniques creatives per la llibertat de la persona i de promoció de l'estudiant com una persona que té la missió social de tornar el que la societat li ha fet possible, és a dir, de contribuir a fer-la generosa.

Nota: I si l'alumne considera que es pot canviar i millorar, animar-lo a fer via i promoure qualsevol projecte creatiu de línia positiva, constructiva i pel bé de la societat. I, mentrestant, compartir temps amb positivitat entre el mestre i l'alumne, com a dos persones més paregudes i, alhora, diferents (senyal de diversitat, és a dir, de pluralisme). Només faltaria això!

Contes curts amb idees llargues

2010-09-14T09:44:00.000-07:00

Hi han vegades que els contes més curts (per exemple, de menys de set línies), a més de fer-nos riure, fins i tot mentres els escrivim, són un exemple de síntesi i de la importància de l'humor espontani, curt i efectiu, eixe humor que ens agrada a moltes persones i que si, a més, és positiu, és ben rebut per moltes. En podem llegir, per exemple, en llibres de Pere Calders.

Escriure és una de les possibles vessants creatives que hi han en la persona. Cadascuna pot aspirar a descobrir eixes que l'acompanyen (talents majors) i, des d'ací (després de deixar-se dur per la inspiració i els missatges interiors), passar-ne al desenvolupament.

Potser eixe siga l'origen d'una situació personal coneguda com vocació, una paraula bella i que va unida a les persones que treballen o gaudixen de l'ofici o de la professió i la viuen amb espontaneïtat i, a més, transmeten el sentit del que fan a les persones amb què compartixen temps i espai. Si assistim a unes sessions a la universitat o a una conferència i escoltem una persona amb vocació, hi han vegades que ho palpem amb claredat i ens n'eixim pensant que podrien treballar anys i panys en el que hem escoltat durant la presència.

Quantes persones amb vocació coneixes (o has conegut)? Com han influït (o encara influïxen) en la teua vida personal? Quin intercanvi hi ha actualment entre les dos bandes, com a persones amb bagatge i essències diferents?

Imaginació i alternatives socials

2010-09-13T09:55:00.001-07:00

Cada dia considere més important el paper de la imaginació, però no perquè no ho creguera abans, sinó perquè he trobat que ajuda molt a traure idees que poden ser útils a la societat i tot, aportar creativitat a formes socials de sol·licitar millores socials o d'actuar en societat quan eixim al carrer.

Recorde que una vegada fiu un encapçalament d'una redacció en anglés amb el títol "Can the lizards fly?" , és a dir, "Poden volar les sargrantanes?". La resposta més immediata era "Yes, we can" , perquè era el primer que venia al pensament, després de pensar que en el món de la imaginació són vàlides més coses que en la realitat... de la qual s'alimenta, és a dir, es beneficia.

Sabem el nom de persones que imaginaren molt, com ara, Jules Verne, molt famós per les seues novel·les, com també Leonardo da Vinci (en projectes socials i sanitaris i tot, com podem veure en Internet, d'un centre que semblava del segle XIX o XX)...

La imaginació també permet fer una vida més espontània, contactar més amb el joc i amb la renovació d'idees i d'estils de vida. En una d'aquelles redaccions sorgí que es podria fer una manifestació... amb sacs. ¿No és cert que hi han zones d'Àfrica en què les persones es manifesten de forma ben distinta a Europa? Per tant, podem canviar esquemes.

Continuem. Ahir, durant una conversació amb dos amics, traguérem a relluir la importància de la imaginació i de l'humor positiu (ambdós com a elements imprescindibles i interessants en el present que vivim) i, igualment, valors com la generositat per mitjà de l'altruisme, la filantropia i l'esperit de cooperació.

La pregunta del dia: ¿Com pot avançar un estat, un país o una comarca (per posar tres nivells administratius i geogràfics) i, al mateix temps, tindre més protagonisme en la seua història, això és, ser més independent i creatiu en un segle en què l'intercanvi i la col·laboració és ja essencial i en què han començat a sorgir grups (internàutics o no) que propugnen per l'actitud positiva, constructiva i creativa i de línia social i amb entrada a la singularitat de cada persona, com a membre del grup?

Per tant, ¿podem pensar, que des de la imaginació, l'humor (significa "líquid, fluïd"), l'esperit de superació individual i l'esperit de contribució constructiva a la societat podem fer més, entre tots els que estem interessats i pel bé de la societat? Crec que sí. I vosaltres?

Que tingueu un bon dia.

Quina funció consideres que té la imaginació en la universitat i en les relacions entre els mestres? Quina consideres que hi hauria de tindre i com la promouries?

Descobrir els talents i orientar la vida

2010-09-11T09:34:00.000-07:00

Amb la imaginació podem trobar des de sabates volarenques fins a ratolins que mamen del primer arbre que troben fins a remercs que sospiren quan han assolit el que volien. Potser no trobem res d'això en el dia rere dia, però sí els talents després de deixar córrer moltes coses i centrar-nos en la bellesa interior i en la part de nosaltres que realment som i podem compartir amb els altres, així com després d'haver estat en contacte amb la natura o haver passejat o bé després de cantar una de les cançons preferides.

Ara parlem de la inspiració, una de les parts més importants de la persona i que forma part del procés creatiu i, per tant, del pensament lliure. Si obrim les portes a la imaginació, com també a la calma i a l'espontaneïtat, és més fàcil que fluïm en el dia rere dia, que ens sentim flexibles i que, en el moment més inesperat trobem eixa informació capital que ens era menester per a completar una part de la pregunta. I en sorgiran de noves... Ara bé, això ja és un tema més i nou, fruit de l'aprenentatge continu.

Doncs bé, tot això també té lloc en les relacions humanes entre el mestre (o l'educador) i la persona amb qui compartix el temps, l'espai, les inquietuds, les preguntes, els comentaris sobre temes d'actualitat o d'interés per als dos, com també mentres escoltem amb atenció (tema molt important en el món actual).

Confiar en la imaginació és essencial en un món que canvia i que necessita idees noves i persones amb iniciatives i, per què no, polifacètiques (intuïsc que es primarà a mitjà termini la funció polifacètica de la persona, atenent als llibres que ja comencen a incloure el tema...). ¿No és la pluja d'idees una porta oberta a l'humor, la flexibilitat, la fluïdesa, les idees excèntriques i, per tant, al pensament lliure? Doncs potser tinguem una part més a incloure en la secció educativa (universitària i tot), dins de la creativitat i la innovació (la pluja d'idees) i, així, orientar la creativitat a més camps, a banda de l'art, la publicitat, l'escriptura o la moda. I, igualment, ampliar el terme persona mamprenedora més enllà del món dels negocis.

Mamprendre és iniciar i iniciar està a l'abast de qualsevol persona, sempre amb un mínim d'atreviment... i de prudència (perquè tot és part de la creativitat i mas que prime el sentit de la independència, el pensament lliure, posar en qüestió l'statu quo, etc.). La prudència (o moderació, un sinònim) és essencial en qualsevol iniciativa que pretenga ser realista. Per això, en el món de la psicologia hi ha qui inclou tres parts de la persona: el creatiu, l'analític i l'executiu. Gràcies a la connexió entre els tres, els projectes van avant i deixen de ser simples ideals o castells de borumballes. En acabant ja farem les reformes que calguen, però ara... passem a l'acció i, així, trenquem la inèrcia.

Que tingueu un bon dia.

Quins estils de preparació de projectes coneixes i quins promous a la universitat? Quins apliquen mestres del mateix ram o de diferents?

"Camins que ja són nous..."

2010-09-03T09:58:00.000-07:00

Això podem oir si escoltem una cançó del grup Sopa de Cabra i, al mateix temps, veiem un vídeo de la web http://www.raconsdelmon.com.es/, a què podem accedir en quatre llengües i, així, gaudir del que han fet dos persones molt amants dels viatges i de la bicicleta.

Documents així són una oportunitat per a apreciar el que ens unix a les persones, és a dir, als membres de la Humanitat i, per tant, el que podem compartir amb informalitat i tot. Des de tallar una miqueta de cereals, fins a respectar els costums d'allà on anem, fins a aprendre el valor de la senzillesa i l'intercanvi cultural (lingüístic i tot) o la utilitat de les llengües.

Quant a les llengües recordem que com més en coneixerem, més possibilitats tindrem d'eixamplar la nostra visió del món, la creativitat i l'amor per la Humanitat, la natura i tot el que ens envolta i és de signe positiu, així com de començar de bell nou.

Planes d'Internet com eixa són una bocanada d'aire fresc enmig del món informatiu que presenciem dia rere dia i també una oportunitat per a transmetre optimisme, humanisme, sentiment de germanor i d'interés pel que ens és diferent... a la Universitat i tot. ¿No és la universitat un espai més de la societat i en contacte i intercanvi continus, així com d'inteacció? Doncs donem la benvinguda a projectes com aquest i, així, mostrarem la part més humana i receptiva, així com donant (generositat mútua) de les persones. Com diem popularment, "El món és un mocador", en el sentit metafòric de la pluralitat que podem presenciar i a què estem invitats a enriquir i, per tant, a conservar per mitjà del respecte i la promoció interculturals.

Que tingueu un bon dia i que fruïu de la web d'aquests catalans.

Com promous el respecte intercultural, des de la universitat en què treballes o des de la teua vocació professional (bé si encara exercixes formalment, bé si ho fas lliurement)?

El valor de la democràcia

2010-09-03T00:35:00.000-07:00

Estimats amics.

Que tingueu un bon dia i un bon any escolar, a punt de començar en les relacions amb els alumnes i ja iniciat en la preparació.

Tot seguit vos reproduïsc quasi tot un escrit enviat adés a un amic. Espere que el puguem gaudir i, de pas, guanyar les dos bandes.

Besos.

********

"(...) He decidit, amb llibertat, deixar el vídeo [sobre la democràcia real als Estats Units] per a qui tinga interés per ell. No obstant això et comentaré que des dels 21 anys (quasi 22 i per mitjà d'un company de Magisteri molt creatiu i amant de la lectura) vaig llegir un llibre de Noam Chomsky sobre la democràcia i la seua aplicació real. Nasquí l'any 1971.

El llibre, en síntesi, diu el següent: la democràcia real és la popular, eixa que naix de les persones interessades per crear un món més humà, generós [, creatiu] i en què la llibertat d'expressió va més enllà del vot (associacions, partits polítics, sindicats, parròquies, moviments populars de caràcter cívic...).

I perquè hi haja democràcia és menester creativitat, això és, posar en qüestió l'statu quo (el poder establit)... i treballar per la maduresa emocional de les persones, el lideratge i la llibertat acompanyada de la responsabilitat.

Aquest home, qui encara viu, té llibres interessants i sobre la política als Estats Units. Dos anys després vaig saber que era anarquista, detall que no ho manifestava al llibre, encara que sí el cant a la llibertat i a favor dels moviments populars favorables a la democràcia participativa, popular i en què les persones prenen les regnes.

Tot i això crec que la positivitat és un element que convé incorporar als moviments populars actuals així com a cada persona que participe i, així, fer possible grups socials més pacífics, constructius i de filosofia "a favor de", com feia la M. Teresa de Calcuta, qui manifestà que només assistiria a concentracions per la pau, però no antibel·licistes. És ben diferent. [Igualment] el llenguatge [positiu], aplicat en les conversacions i en els diàlegs, crec que és (i serà) una de les claus pedagògiques i de relacions humanes del segle XXI, un segle en què la creativitat és imprescindible per als temes socials que hi han diàriament i a llarg termini i tot.

Rep una abraçada afectuosa i avant amb els teus projectes."

Què entens per democràcia i com la practiques diàriament en les relacions humanes, en el treball, en l'ofici i en les activitats en què participes actualment?

La importància de la imaginació

2010-09-01T09:33:00.000-07:00

Hi han moments en què val la pena imaginar que els burros volen, que les factures no existixen, que les botelles Bezoya tenen quatre cames i mitja gràcies a les quals poden beure vi clar i net, o bé que els pulveritzadors d'aigua també pulveritzen amor i simpatia per tot arreu.

Coses com les que hem escrit adés fan que ens obrim més a la realitat, que deixem córrer moltes formes d'actuar que ja no són genuïnes o que descobrim la gran utilitat de les llengües com a mitjà, entre altres coses, per a desenvolupar la imaginació, l'excentricitat (humorística i tot), les relacions amb persones de països diferents, l'accés a informació de mitjans diferents al nostre àmbit cultural...

Tot el que hem escrit abans ha sorgit després de passejar per unes planes d'ensenyament Vaughan, d'imàtgens amb imaginació (dins de Google) i de llegir una frase famosa d'Einstein sobre la importància d'eixa part de la persona.

Doncs sí: és molt important. Recordem que mou la creativitat i permet la renovació d'esquemes. No debades, entre la pintura realista o la imaginativa, trie la segona --tot i que també admire la primera-- perquè 1) permet una major llibertat a la persona, 2) també és compatible amb el model de vida "al pa, pa; al vi, vi"... i 3) perquè hi ha temps per a tot.

Ací farem un breu parèntesi: convé pensar en models d'art que passaren del realisme a un realisme amb llibertat (per exemple, des del segon terç del segle XIX a Europa).

Continuem: també és compatible, fins i tot, per a escriure amb eclecticisme, això és, amb mescla d'estils i, per tant, amb innovació. Per això ens pot resultar més fàcil de comprendre el fet que de les pluges d'idees (i sovint de les idees més excèntriques mentres es realitza la pluja) isquen idees pràctiques, mas que només ho siguen un 5%-10%.

Per tant, afegim la imaginació com a element imprescindible dins de l'ensenyament, sia dins de la matèria creativitat, sia en el dia rere dia. Potser siga més interessant en el dia rere dia...

Que tingueu un bon dia.

Quin paper considereu que convé atorgar a la imaginació, dins de l'àmbit universitari?

Crear experiències agradables

2010-08-30T09:32:00.001-07:00

Després d'uns dies ben diferents als més comuns de l'estiu (i en què hem aprés molt sobre ecologia i hem reconsiderat temes laborals i tot, almenys entre algunes persones que conec i jo, com suponc que també més persones i grups socials -ecologistes o no-) tornem al blog i, així, a tractar temes d'actualitat i que poden formar part de l'esperit universitari així com també dels programes d'ensenyament.

Si ens centrem en la part positiva, veurem que hi ha un muntó d'unitats didàctiques a desenvolupar i, de pas, fer que les persones de l'ambient universitari persistim conscients de la importància de la participació constructiva i de la interdependència (global, estatal i comunitària). Vegem:

a) Ecologia i societat.
b) Alternatives al món de la construcció i dels mitjans de transport.
c) Ecologia i educació.
d) Ecologia i política.
e) Ecologia i filantropia.
f) Ecologia i moviments socials constructius.
g) Ecologia i universitat.
h) Ecologia i ensenyament.
i) Ecologia i altruisme.
j) Ecologia i humanisme.
k) Ecologia i cultures.
l) Ecologia i treball.
m) Ecologia i nous oficis.
n) Ecologia i gaudi de la natura.

Aquestes són les primeres idees que m'han vingut. Si considereu que hi han més, i tan interessants com eixes, vos invite a participar o a aportar-les allà on participeu, ja que la societat som tots i cada aportació positiva és igualment important. També és important la creació de formes de vida més agradables i en relació amb el respecte per la Natura i per les persones que formem la Terra. I tots tenim molt a dir, a fer i a proposar, bé com a ciutadans, bé com a membres del planeta.

Finalment escriurem una entrada d'Internet que pot ser interessant, com a introducció i més: "Proyecto Hacia una escuela ecológica". Si en trobeu més i amb idees diferents, vos anime a compartir el que coneixeu i, així, treballar des de la simbiosi i l'intercanvi interpersonal, essencial per a avançar una societat i amb alegria i confiança.

Gràcies i que tingueu una bona setmana.

Quines propostes de millora presentaries, des de la universitat, a un ajuntament, a un mestre i a un arquitecte per a millorar la qualitat de vida d'una població (a curt termini i a llarg termini i tot)?

Des de la positivitat...

2010-08-25T00:35:00.000-07:00

Què podem fer a la universitat, des de la positivitat?, podria ser una de les preguntes del dia. Hi han respostes:

1) Promoure el pensament i les accions des de posicions positives, creatives i constructives.
2) Interactuar junt amb l'alumne amb la idea que tots dos fem el camí, junts i que guanyem tots.
3) Treballar per la pau i per alternatives positives i plenes de lideratge, en què la ciutadania porta la batuta i exposa les idees als organismes oficials. O bé les persones interessades respecte als ens administratius més immediats (per exemple, dins d'una aula, entre l'alumne i el mestre o els organismes interns).
4) Formar alumnes més preparats per a intervindre en la vida pública amb optimisme, esperança positiva, moderació, simpatia pel proïsme, filantropia o altruisme i tot.
5) Alumnes amants de l'excentricitat (independència), de la imaginació, de la novetat útil a llarg termini i tot (no sols a curt termini), de l'humor positiu, de l'alegria dins de l'àmbit universitari (com també en la societat), de la germanor intercultural (cada vegada hi han més persones de Pobles diferents a casa nostra) i intracultural (entre els membres d'una mateixa cultura i veure així la diversitat com a positiva).
6) Que els alumnes isquen amb vocació i plaer pel que ensenyaran o transmetran i compartiran durant l'exercici de la seua professió i que han aplicat dins de l'àmbit universitari o en les pràctiques... i amb amor per la creativitat i els temes d'actualitat (de la societat en què viuen i del planeta).
7) Alumnes i mestres al servici de la societat, espontanis, oberts a la curiositat, al pensament lliure, a la singularitat dins de la pluralitat, a les iniciatives honrades i socials de caràcter cooperatiu (sien laborals, sien ecohumanistes, sien per l'internacionalisme)... i a l'autosuperació, a la proactivitat i a l'intercanvi d'experiències amb les persones amb què fan vida (per Internet i tot), com a forma d'aprenentatge.

Que tingueu un dia agradable i amb satisfacció pel que feu, bé a la universitat, bé fora.

Quins punts inclous dins dels projectes i les activitats universitaris que desenvolupes al llarg de l'any?

Avantatges de l'aprenentatge de llengües

2010-08-21T09:44:00.000-07:00

Adés he escoltat una entrevista a Augusto Cury sobre el llibre "O código da inteligência" (potser sense traducció del portugués, a hores d'ara). En qualsevol cas he sentit alegria quan comprenia algunes frases o fins i tot determinades paraules soltes, tot i no haver estudiat gallec ni la varietat portugués. Fins ací el primer punt.

En segon lloc vull dir que aprendre llengües, atenent a investigacions, té un punt molt bo per a la persona i, des de la meua experiència, vos puc parlar un poc què hem experimentat el mestre d'anglés i jo, des de fa quasi any i mig.

a) Obertura mental.
b) Curiositat.
c) Interés per la cultura del lloc d'origen de cadascú.
d) Coneixement de distintes formes de concebre la vida i d'organitzar la societat.
e) Calendari festiu d'un país.
f) Sistema polític.
g) Influència del capitalisme.
h) Coneixement de la interacció lingüística i de la història del país.
i) Major tolerància i receptivitat.
j) Es relativitza més durant el dia rere dia: veiem les coses des de més punts de vista.
k) Respecte per la diversitat: cada Poble s'organitza atenent a una forma de ser, com cada persona i també en funció de les interaccions amb l'exterior.
l) Formes de desenvolupar... l'humor i tot!
m) Curiositat per conéixer com són alumnes distints i que també intercanvien hores amb el mateix mestre i què els ha motivat a aprendre anglés, així com quins estils d'ensenyament aplica el mestre amb cadascú.
n) T'adones que l'ensenyament t'influïx en les relacions humanes amb persones de cultures de la península (la valenciana, la castellana, la basco-navarra...).

Això és el primer que em ve al pensament i que considere important transmetre a qui llig aquestes línies i, al mateix temps, desitge conéixer les seues experiències (si ha tingut interés per aprendre alguna llengua, sobretot si abans era monolingüe, això és, només en practicava una).

Per tant, podem considerar positiu el coneixement de llengües. Conec una persona que té familiars de cultures ben diferents (del Magrib, amb coneixement d'àrab, francés i alemany) i amb un familiar molt directe de cultura catalana. Ha sigut immigrant i, vos puc assegurar que, com més persones que conec, és molt obert.

Que gaudiu d'un bon dia.

Quina opinió et mereix l'ensenyament de llengües de cultures diferents? Quantes en coneixes?

Obertura i confiança intercultural

2010-08-21T00:48:00.000-07:00

Ahir, un home gran, immigrant en el seu moment i ara resident a l'Horta (potser d'origen andalús), em deia que tots els romanesos gitanos eren lladres. "Home, no serà tant!..." fou la meua resposta, amb un toc humorístic i amb la intenció de relativitzar i desautoritzar una frase que, al meu parer i al de qualsevol persona emocionalment madura, podríem interpretar com a pròpia d'una persona políticament correcta (identitat no és comportament).

Després de veure cinc minuts d'un vídeo un poc més llarg ("Time line Apertura - El inmigrante"), al qual podeu accedir per mitjà de Google, i u sobre la xenofilia cap a persones europees a Sud-amèrica (sempre des del punt de vista dels qui han elaborat el vídeo, en principi i mentres no es demostre el contrari), he decidit passar a tractar sobre el tema de la confiança intercultural.

Així, ni es tracta de ser xenòfobs ni de ser xenòfils, sinó, simplement, de ser comprensius, la qual cosa crec que comença des de l'educació (en qualsevol de les seues formes) i l'ensenyament (en qualsevol dels seus nivells i estils). I per a ser comprensius ens interessa mirar avant, centrar-nos en el present que aplana el futur, mostrar-nos oberts (com ens agradaria que ens reberen, no sols a l'estranger sinó a casa del nostre veí o d'algun familiar i tot). Quan tinguem neta la casa, podrem passar a l'altra (almenys si així i això ens afecta).

Ara bé, si som receptius, i així em considere (com també crec que ho són els mestres més fascinants del món universitari, perquè desenvolupen l'esperit creatiu, obert clarament a la curiositat i a l'expansió humana), tenim molts punts a favor per a gaudir de les relacions humanes amb persones de cultures diferents a la nostra. I no per simple curiositat, sinó perquè desenvolupem un sentit de germanor que ens fa més filàntrops, altruistes, ciutadans del món i deixa arrere el possible egocentrisme i la por al desconegut. Per això la valentia és tan important com el respecte mutu i la prudència. Tot és menester i, a hores d'ara, potser siga més important el respecte mutu, el sentit de la solidaritat i l'educació per a la integració participativa i el sentiment d'acollida. Potser així guanyem tots: els receptors i els que s'acullen.

Rebeu una abraçada amb simpatia.

Com enfocaries el tema de la germanor intercultural a les aules universitàries? I a l'educació informal (les relacions humanes) i a la no formal (cursos, museus, exposicions...)?

La universitat amb la societat

2010-08-20T00:32:00.000-07:00

Adés havia passejat per Internet i, finalment, he escoltat els primers instants d'una conferència de Gregorio Luri, pedagog (entre altres coses). I si de primer considerava que convenia una orientació pedagògica de línia lingüística i efectiva (és a dir, realista, que passe a la pràctica del pensament i les actituds positives i en què el lideratge és l'amo i senyor junt amb la confiança i l'optimisme), en acabant he cregut que valia la pena passar a escriure sobre un ensenyament en contacte amb la societat i a favor de la societat (la interacció és una realitat).

Amb això aplicarem el que podeu llegir a la web http://www.webdepastoral.salesians.info/BD/BD45cat.htm, en una entre les més de 150 frases, cites o reflexions que fa l'autor: "L'entusiasme i l'optimisme són les cames de la vida" (núm. 109).

I ara, després d'aquesta frase, passarem a fer uns comentaris en coherència amb l'esperit que volem transmetre dia rere dia. El mestre que transmet entusiasme i optimisme...

1. Compartix les classes amb persones que poden ser ciutadans lliures si s'ho proposen i a les quals està disposat a ajudar mentres aprén.
2. No busca la fama, sinó formar persones creatives, comprensives, solidàries i obertes a la novetat, a la generositat i a la faena feta per mèrits propis (per exemple, en què fem esment de l'origen de la informació).
3. Treballa atenent als seus principis i valors.
4. Escolta amb atenció els alumnes, com a persones i com a estudiants: tenen molt a dir-nos.
5. Alterna l'humor positiu, la imaginació, l'anàlisi i l'execució.
6. És conscient del paper social que desenvolupa la universitat com una part més de la societat i, com el bon amo d'un restaurant, centra la seua tasca diària en l'estudiant.
7. Promou la cooperació, la solidaritat, l'altruisme, el desenvolupament de les capacitats, habilitats i els dons de cada persona, per mitjà de l'exemple (actuacions diàries)... la creativitat, l'optimisme i el plaer de viure i de ser com u és realment.

Que tingueu un bon dia.

Quines formes de transmetre (i compartir) l'optimisme i la vocació coneixes actualment?

Confiança en els projectes i en l'alumne

2010-08-19T09:29:00.001-07:00

De primer direm que a més d'exercir de mestres (i d'aprenents, mentres ensenyem), també som persones que treballem la confiança i que com més confiança tenim en nosaltres, com més ens centrem en persones positives i constructives i com més optimisme i interés vital desenvolupem cap a la professió que exercim, major optimisme, confiança i garantia de progrés qualitatiu desenvolupem en l'ambient que ens envolta (universitat, personal administratiu, alumnes, societat, amistats, etc.).

En segon lloc el mestre, com l'alumne, són persones individualistes i socials. Individualistes perquè són singulars... i socials perquè viuen en societat. Si donem crèdit a l'alumne, donem crèdit a la pedagogia que desenvolupem, perquè podem transmetre el que practiquem a partir de la nostra essència: som el que som (identitat), no el que fem (comportaments).

En tercer lloc els projectes creatius acompanyats d'actituds constructives i positives són els que fan avançar una societat. I per a fer-los realitat és imprescindible el lideratge, la política de participació activa de l'alumne, l'acte de caminar junts i amb optimisme el mestre i l'alumne (no sols com a membres socials, sinó també com a persones amb singularitats i un historial distint). És fàcil reconéixer molts dels mestres més eficients: tenen un esperit de superació, un sentit de la vocació, afany per canviar quan consideren que toca canviar (flexibilitat i creativitat), desig de comunicar-se amb l'exterior com a una persona més de la societat i, igualment, d'actuar amb autenticitat, independència, maduresa emocional, alegria, somriure i humor positiu.. i de mantindre's actius, tot i la jubilació (recordem que jubilar prové de jubil). I, en eixe sentit, he comptat amb la col·laboració de tres mestres, u d'ells ara i tot. I això no són batalletes, sinó per reforçar el que escrivim, per predicar amb l'exemple i amb fets reals.

Nota: Els elements que acabe de citar abans els tenien els meus millors mestres i ens ho reflectien durant les sessions... i ara passen a l'acció quan treballen històrics alumnes (i açò m'ho comentava un dia una històrica companya, ara amiga i tot). Per això l'alumne també aprén a prendre una actitud valenta i passar a l'acció, en lloc d'arrunsar-se en idees.

Com estimules els alumnes perquè passen a l'acció quan ja tenen assumida la teoria? I com facilites la teoria? D'on has tret la informació sobre les estratègies didàctiques que apliques? Gràcies per la teua informació, d'utilitat pública i popular i tot.

El clown del mestre: l'humor didàctic

2010-08-18T09:57:00.000-07:00

Vull pensar que, a banda de la part somiadora, l'analítica i l'executiva, també hi ha la part "clown" (excèntrica) dins de la persona. És eixa que ens permet relativitzar molt els temes, enfocar-los des d'una visió més espontània, de joc, de divertiment i d'alegria. Però no es tractaria d'una alegria prefabricada ni d'una diversió perquè s'inclou dins del programa... sinó perquè ens naix de dins i perquè considerem tan positiva com el contingut que aportem a la classe. Sabem dels beneficis de l'humor, del somriure, de l'alegria... i de la gran contribució que pot fer el món de la comicitat i de l'humor positiu a la vida diària.

Si la vida diària també inclou l'ensenyament i l'educació, ens fa un gran favor quan els membres de la classe compartixen el temps i la matèria amb un toc graciós de joia: ajuda a recordar millor els continguts, a millorar les relacions entre el mestre i l'alumne, a convertir en interessant la faena d'ensenyar, a tindre un bon record del pas per la universitat, a crear mestres amb esperit d'espontaneïtat i, entre altres, a fer que l'alumne senta més interés pel que aprén: no és el mateix ensenyar un tema amb un mínim d'humor didàctic. I parlem d'humor didàctic perquè un mestre no és un clown, sinó un mestre: les coses clares i el xocolate espés.

Que tingueu un bon dia.

Quins mestres coneixes que incorporen un toc d'humor didàctic o d'excentricitat a les seues sessions, de manera espontània o per mitjà dels apunts? Has trobat webs amb mestres que incorporen l'humor a l'ensenyament (per mitjans gràfics o a través de la paraula)?

Caminar alegres

2010-08-18T00:39:00.001-07:00

Sabem que no tots els dies són iguals, sabem que interessa molt que el mestre (com l'alumne) es familiaritze amb els canvis (i que els aculla amb les mans obertes), sabem que quan caminem alegres és quan les coses les veiem de color groc i verd (optimisme, el groc; creixement i creativitat, el verd), sabem que l'optimisme ens fa caminar amb el pas decidit i mantindre'l en temps de canvis com el present... i que la creativitat és la medicina per a apostar per noves formes de ser, de pensar, d'actuar, de concebre el món (com ara, l'economia).

I tot això és important, si dia rere dia fem una universitat de la qual fem que isquen mestres conscienciats pels temes socials d'actualitat, amb interés per l'ecohumanisme, el pacifisme contemporani, el lideratge (prendre les regnes), la positivitat, l'humor positiu, el somriure i l'alegria, etc. Que no tot siguen continguts, sinó continguts amb tocs de vocació: es capten amb major facilitat i fa que estimem la teoria... i la pràctica per igual.

No tots els dies són iguals. És més, cada dia és diferent, és a dir, una oportunitat per a treballar la curiositat, els reptes i, des de la nostra situació de mestres (en actiu, en la universitat -a distància o presencial- o de manera altruista i "com si"...), transmetre eixe amor per la vida, pel present, i eixa funció esperançadora i creativa que té el mestre efectiu i que camina junt amb l'estudiant.

Els millors mestres universitaris caminen com a mestres, com a alumnes, com a persones socials (i també amb pensament lliures i promotors de la individualitat respectada enmig de la cultura cooperativista), com a persones sensibilitzades per la societat, amb esperit creatiu, amb bon humor. Són eixa verdor que fa créixer l'arbre i moltes plantes durant la primavera... i també al llarg de l'any. Per això la seua funció és perenne, constant, persistent, perseverant i oberta (a l'adaptació, la flexibilitat, noves formes d'organitzar-se una societat o al pensament i el llenguatge positius).

El mestre eficaç és un promotor d'esperança, una persona que es centra en el present i que, alhora, prepara el futur amb optimisme. Per això, quan passen els anys biològics i tornem a veure històrics mestres, el que primer sentim és que encara es mantenen jóvens (rebels de forma positiva), xiquets (curiosos, espontanis) i adults (madurs emocionalment). ¿Vos ha ocorregut res paregut quan heu tornat a veure o a contactar amb mestres així, o bé quan en coneixeu com els primers?

Com caminaven els teus millors mestres? I com caminen els que ara coneixes i consideres més eficients?

Singularitat, cooperativisme i creativitat

2010-08-17T09:55:00.001-07:00

Començarem aquestes línies amb unes frases d'Einstein, tretes del seu escrit "Per què el socialisme?" (1950), a partir de la versió en castellà del llibre "Einstein. Su vida y su universo" (Walter Isaacson, Ed. Debate, 2008, p. 545):

"L'educació de l'individu, a més de fomentar les seues pròpies capacitats innates, tractaria de desenvolupar en ell un sentiment de responsabilitat cap al proïsme, en lloc de la glorificació del poder i l'èxit de la nostra societat actual"

Eixe era l'afegitó per a la classe de socialisme que defén i que, anys a venir, encara ens servix d'inspiració, sobretot quan veiem que hi han línies del segle XXI que primen (i inclouen) els tres elements que encapçalen el títol: singularitat, cooperativisme i creativitat. I encara podríem afegir-ne tres, contemporànies: positivitat (com a alternativa a l'activisme tradicional) , lideratge (actituds i projectes "a favor de") i "guanyar-guanyar".

Escric tot això després d'haver raonat una estona amb un amic, el qual defén la singularitat de la persona, la seua participació democràtica com a membre de la societat i la creativitat com a elements imprescindibles per a caminar avant, a més d'una educació cívica que comença a casa i que inclou un reconeixement per la faena social que exercix el mestre..., com la persona que treballa per amor, és a dir, per vocació (en lloc de per fer currículum o per xafar al del costat).

Conec més persones que actuen com eixe home i podem extraure unes lliçons:

1. La vida senzilla, l'altruisme, l'amor pel proïsme i el respecte mutu són menesters en una societat, en lloc de la competitivitat, l'egoisme o les frases clixé perfectament qüestionables des d'una visió independent i social ("Tanto tienes, tanto vales", com va dir-me dies arrere un home).
2. La franquesa, l'autenticitat, l'honestedat formen part de les persones madures.
3. Igualment ens interessa adoptar polítiques socials (des de la base de les relacions més directes i tot) centrades en l'intercanvi de servicis o material, la cooperativitat, el pluralisme (respecte de les singularitats), i predicar amb l'exemple (coherència, per exemple, per mitjà de l'actuació atenent als principis i valors de cada persona). Igualment consideren fonamental la figura del mestre (i ho dic amb autenticitat, atenent al que han dit amb espontaneïtat).

En síntesi: on hi ha optimisme i creativitat, hi ha una societat que creix... en llibertat i responsabilitat, en respecte per la singularitat, en aplicació de formes cooperativistes i democràtiques de viure, en horitzontalitat i en... humor positiu i alegria i espontaneïtat, tres elements que formen part de les persones de pensament lliure i que actuen atenent al que són, no en funció de com són o diuen que són altres persones.

Quins elements considereu bàsics per a portar una vida alternativa i positiva en l'actualitat, atenent al sistema sòcio-econòmic en què vivim i el vostre esperit creatiu?

Creativitat a la universitat? Sí, de l'alliberadora

2010-08-17T00:34:00.000-07:00

Després d'escoltar un vídeo sobre "La Universitat del S. XXI" (http://www.uic.es/ca/uic-21), podem aplegar a unes conclusions sobre la universitat del segle XXI, la creativitat i el paper del mestre, de l'alumne i de la societat. Els punts següents resulten d'una revisió independent del vídeo.

1. Creativitat és un mot que, a la universitat i a la societat, inclou posar en qüestió l'statu quo, detall que no tenim l'ocasió d'escoltar al llarg del vídeo.
2. La creativitat té una funció alliberadora, de formar persones que potencien el pensament lliure, l'optimisme, la flexibilitat, la curiositat, la positivitat (aplicació social i positiva de la creativitat), l'alegria i valorar cada petjada que es fa.
3. La teoria és més important que la pràctica, perquè de la teoria sorgixen les noves idees (revolucionàries i tot) i que fan més creativa una societat, mentres que la pràctica es limita a reproduir i resulta més fàcil de fer.
4. Els mestres més eficients s'interessen per la teoria..., l'apliquen i preferixen centrar-se en l'alumne i en la relació alumne-societat, mestre-societat i alumne-mestre.
5. La qüestió social (més enllà de la tècnica, la tecnologia i l'economicisme) també forma part de la societat en què viuen els mestres universitaris, els alumnes i el personal administratiu de la universitat. I tots són igualment importants, per les seues contribucions.
6. Un model d'estudis més simple també fa un gran paper si incorpora l'humor, element fonamental per a la fluïdesa i la creativitat. Tampoc no apareix... i es sap que de l'humor (el positiu) sovint sorgixen idees excèntriques o originals..., com ens ho mostra la història.
7. Adaptar l'alumne a la societat no és la clau, sinó que l'alumne creatiu decidisca quan vol participar en la societat atenent als seus principis, valors (dos temes tampoc apareguts) i creences, és a dir, que actue amb independència i lideratge interior. Els màsters o la convalidació d'estudis a nivell internacional no indiquen que la persona tinga un esperit creatiu i pel pensament lliure, la positivitat i la cultura dels matisos, la dels reptes o per l'altruisme o la filantropia (detalls que manifesten els mestres més eficients... i els alumnes més lliures i socials).

Per tant, senyors, no tot el que lluu és or: el pensament lliure i positiu (des de la creativitat i tot) és la clau d'una societat més democràtica, alegre, interessada per l'humor positiu, per l'esperit constructiu i per les relacions interpersonals en què prima més la singularitat, el respecte mutu, la participació lliure i democràtica, l'honestedat, la solidaritat, la coherència entre el que es diu i el que es fa, la formació de persones amb principis i valors, etc. Que la creativitat incloga també un punt social i, així, aprendre a ser més cooperatius, més independents i més joiosos del que som (que no tant del que fem).

Que tingueu un bon dia.

Què entens per creativitat i quina relació convé que tinga, des del teu punt de vista, a la universitat i en les relacions entre els membres de la universitat i la societat?

Ensenyar amb placidesa

2010-08-16T00:34:00.000-07:00

Que el mestre transmet les seues emocions, com també l'alumne (sobretot si hi ha interacció), és una cosa ben palpable. Ara bé, si incorporem la placidesa a la classe (no sols en el sentit de calma sinó també en el de plaer) potser tinguem davant de nosaltres una oportunitat molt bona per a formar alumnes més tranquils i, al mateix temps, més amics de la matèria que ensenyem i, a més, contribuïm a una societat més pacífica, més oberta mentalment, més preparada per a la creativitat (la qual necessita moments de calma, de bonança, etc. perquè fluïsca la inspiració).

Què ens pot ajudar a ensenyar amb placidesa?

1. Música tranquil·la i moderada de fons que facilite la concentració.
2. La veu.
3. Convivència d'imàtgens amb moviment moderat i de fotografies de calma (cartells, fotografies,...)
4. Riure i somriure.
5. El color de la classe. Convé un color verd botella (creativitat, calma i natura), amb groc intermedi (optimisme) i blau cel (comunicació i tranquil·litat) junt amb el carabassa (viure el present). Es poden combinar per mitjà de material divers i al llarg de l'aula (per exemple, pissarra verda, pòsters amb imàtgens de la natura amb cel blau i verd a primera hora del dia, i espais de color carabassa)
6. Treballar la creativitat, generador d'optimisme i de realisme (esperança positiva).
7. Viure el present.

Que tingueu un bon dia.

Com ensenyaries, amb placidesa i amb calma, en la universitat actual, als estudiants del segle XXI?

Favorables al "nosaltres" pluralista

2010-08-14T09:58:00.000-07:00

Ara podem llegir, en articles i webs avançades, això és, que responen a les noves formes de pensar i de concebre la societat, que convé promoure el "nosaltres" pluralista, és a dir, respectuós amb la singularitat de cada persona.

Cada vegada hi han més persones que busquen persones així, potser perquè els temps han canviat i preferim noves formes de concebre la participació i la democràcia, no sols en temes socials clàssics, sinó també en aspectes relacionats amb la universitat o l'ensenyament.

Així, els mestres més eficients i més interessats per l'estudiant són conscients que cadascú pot contribuir de manera positiva i que, mentres l'alumne demostre interés, val la pena dedicar temps a promoure la creativitat i la participació activa com a un membre més de la societat, en eixe cas, en l'àmbit universitari.

Si promovem la singularitat és perquè volem que les persones treballen la seua part creativa, és a dir, que posen en qüestió... fins i tot històrics esquemes personals. Potser així haurem passat a una persona participativa, interessada per la societat, respectuosa amb les persones (però no necessàriament amb els comportaments), oberta mentalment i emocionalment, que prima la cooperació a l'egocentrisme, que prioritza la vocació al fet d'acumular títols, etc.

I com el "nosaltres pluralista" és un acte més de democràcia i també inclou l'humor positiu("líquid", etimològicament), ens interessa escampar-lo com una taca d'oli damunt de l'aigua d'un plat. Per això confiem en les persones que prioritzen el respecte per la singularitat, la rebel·lia, la independència, el lideratge, la determinació o la flexibilitat i la fluïdesa. I com ens agrada l'humor, doncs, podríem incloure uns minuts d'excentricitats (mas que només en foren els tres primers de cada sessió). De segur que guanyaríem humor, iniciatives, idees noves, alegria, benestar i espontaneïtat... i alguna idea profitosa, com ja ho confirmen els estudis sobre creativitat.

Quins mètodes d'estudi preferixes i què primes, com a positiu, de cadascú? Quins canvis inclouries en la universitat per tal de fomentar el pluralisme respectuós amb la singularitat?

Pas a la claredat de l'esperit creatiu

2010-08-14T00:52:00.000-07:00

Si consultem diferents webs en referència a la introducció de l'esperit creatiu ("esperit emprenedor") a la universitat, captarem una relació amb l'economia. Però... senyors, ¿veritat que l'economia, o l'empresa només és una part de la societat? Si formem persones amb la intenció que tinguen esperit creatiu, no és perquè creen empreses (una possible funció més), sinó perquè desenvolupen el pensament creatiu, perquè treballen l'humor positiu, l'optimisme, la positivitat (en el llenguatge i en les relacions humanes), el sentit de ser competent (qui és competent no necessita competir)...

Així, si deixem que passe la claredat enmig dels temes sobre innovació, creativitat, esperit emprenedor i més i descobrirem que el pa és pa, que el vi és vi i que sovint només el 10% de les empreses accepta les persones fortament creatives. Així, com sona, ens ho recorda Ernie J. Zelinski, en una de les seues obres, publicada per l'editorial Oniro. I és que no tot el que lluu és or...

Per tot això, podem dir que la joia de viure és pròpia de persones que busquen superar-se (que no competir amb els altres) i, així, millorar:

1. Humor positiu.
2. Independència.
3. Líders de la seua vida.
4. Fruir el present mentres fan camí.
5. Cultura de la senzillesa i la moderació.
6. Adapten el sistema socio-econòmic a ells i no al revés... o en proposen, de nous. Pensem en Muhammad Yunus i els microcrèdits, una alternativa sorgit de la creativitat unida a la llibertat del capitalisme i a la solidaritat del socialisme.
7. Dedicar temps, diners, personal creatiu (en el sentit que hem indicat adés) a un ensenyament centrat en l'alumne, l'altruisme, la vocació, la cooperació, el guanyar tots dos, etc. i a l'abast del major nombre de persones (no elitista) i per la llibertat responsable (persones madures).

Són les primeres set idees que m'han sorgit, amb espontaneïtat.

Quines opinions tens al voltant del tema de l'esperit mamprenedor i la introducció de la innovació en l'ensenyament universitari? Què consideres que fa creatiu un alumne, un mestre, un ambient universitari o un sistema educatiu i tot? Què opines sobre la interacció actual entre la creativitat a la universitat i la societat en què vivim (localitat, comunitat, demarcació administrativa, estat...)?

Com una banda de música

2010-08-13T00:56:00.000-07:00

Adés he escoltat la banda de música La Lira de Ribadavia (Galícia) i m'he sentit ple per la calma, la música ben feta i amb moderació, la suavitat de l'obra que escoltava (per mitjà d'http://www.unaplauso.com) i una de les primeres coses que he pensat era la conveniència d'actuar, en l'ensenyament, com una banda de música:

1. Un director.
2. Interacció entre el director (mestre) i els instrumentistes (els alumnes).
3. Pedagogia centrada en l'alumne (la batuta es dirigix cap als alumnes).
4. Donem entrada a alumnes ben diferents (moments en què toquen instruments diversos o el passatge es centra en u o en una classe d'instruments).
5. Contacte amb la societat (públic).
6. Treballem al servici de la societat (perquè el públic gaudisca i transmeta el plaer de la música).
7. Valorem el treball del grup i l'aportació de cadascú...

... i continuem, perquè ens agrada el que fem, sentim vocació i la interacció ens és positiva, la qual cosa ens encoratja a millorar i a provar formes diferents i tot (incorporar creativitat i aprenentatge).

Una abraçada a tots els lectors.

Com interpreteu una banda de música, un grup de teatre, una agrupació de pallassos, un equip de futbol, un claustre de professors, etc.? Quines funcions considereu que han de desenvolupar els diferents membres? Quins estils d'organització preferiu?

Economistes honrats: José Luis Sampedro (1917)

2010-08-11T00:56:00.000-07:00

Encara hi han economistes honrats, persones al servici de la societat, persones que dediquen la seua vida professional dedicada a explicar com es mou un país, com es crea una situació econòmica, persones partidàries d'una economia humanista i en què la persona siga el centre (en lloc de ser-ho la tècnica o els castells de borumballes o la compra del poder polític, per posar tres exemples).

Quan una persona es troba amb mestres d'economia així, passa a percebre-la com una disciplina que té vida social, que participa de la societat, que no interessa reduir-la a explicacions sobre economia (vocabulari, introducció en els estudis...), sinó com un component més de la vida de les persones. O dit d'una altra manera: és més fàcil del que creiem, sobretot quan agafem de guia llibres de la línia de l'obra de José Luis Sampedro "Economía humanista" i observem l'evolució (personal i tot) des d'una vida tecnicista a una social i al servici de la societat: no debades hi ha qui el coneix per "l'avi de l'altermundisme" (u de tants avis, perquè també n'hi hauran, de materns..., és a dir, de dones economistes i altermundistes).

Com t'ensenyaven economia a la universitat? Quines aportacions promouries a nivell social (universitat, vida social, bibliografia...)?

El plaer d'ensenyar, aprendre, intercanviar...

2010-08-10T09:47:00.000-07:00

Durant el dia m'he trobat amb persones interessants, una de les quals ha estudiat dansa i fa de mestra. Xapó! No perquè siga mestra, sinó perquè el fet de dir-me que no és una persona victimista i que aposta per la vocació, el plaer d'ensenyar, l'educació i l'ensenyament centrats en el pròxim i més, ens fa veure que hi han persones treballadores en distints camps de l'ensenyament, com també les que figuren com a triades en l'estudi de Ken Bain sobre el que fan els millors professors de la universitat .

Açò fa pensar que hi han motius per a mantindre la joia d'ensenyar, el plaer d'aprendre, el gust per l'intercanvi amb la societat i amb les persones respectuoses que coneixem i que, parafrasejant aquella cançó tan coneguda en castellà, podríem dir que "Enseñar es un placer, genial...", en lloc de fumar. Això sí, si u vol fumar perquè es sent de gust i troba un lloc... que ho gaudisca. Conec persones que són sanes mentalment i que són receptives, donants i octogenàries i tot (o de més de noranta anys)... i més d'una fuma.

Potser una de les claus per al benestar humà, individual i col·lectiu, a més de la humilitat, la franquesa, l'aprenentatge, la simpatia, l'humor positiu, la creativitat, la moderació emocional, la generositat siga... l'intercanvi. Quan intercanviem, explorem camins nous, ens obrim afora, ens enriquim mútuament, podem aplegar a fer una simbiosi interessant, ampliem el nostre món, podem aprofitar l'ocasió per a tendir cap a la universalitat i el respecte a la singularitat... I tot això, des del respecte al proïsme.

Potser podríem parlar d'un home que actua políticament correcte, quant als mestres universitaris, però com que no volem fer-li propaganda, seguirem pels nostres camins (respondre) i que es busque persones del Club dels Bons Costums, és a dir, del club de què no participem les persones partidàries del pensament lliure, creatiu, constructiu, positiu i que treballa per l'humor positiu i l'alegria de viure (de l'ofici de viure -com diu un programa de Catalunya Ràdio- i del plaer de viure en comunitat i per la pluralitat i la filantropia i l'altruisme).

Que tingueu un bon dia.

¿Vos agradaria formar part d'un club o d'una entitat de mestres que senten la vocació i que treballen per una societat més creativa, positiva, pluralista i social? Heu pensat de crear res paregut a la universitat o a la localitat o comarca en què viviu, o bé de participar, o bé intercanviar amb persones que tenen blocs o webs (personals o col·lectives)?

Fluir amb els dons, els talents i les capacitats

2010-08-10T00:47:00.000-07:00

Després de llegir un article de la publicació "El Faro de Murcia" sobre Rosetta Forner, podríem dir que la fluïdesa que ix de l'actuació diària a partir dels nostres principis, valors, interessos, creences, capacitats, habilitats, talents i dons... (entre altres aspectes), com també de la part somiadora, la creativa i l'executiva, etc. fa que el que produïm no sols siga molt sinó, el que potser ens parega més important, d'acord amb la nostra essència.

Així, quan treballem en els nostres oficis o en el que destaquem i, a més, centrem allí el món de la percepció (és a dir, el dels sentits), vivim el present i, açò és intuïció i també resultat d'observacions, adoptem posicions de filantropia, de mirament cap a les persones: hem passat del respecte cap a nosaltres i de fer-nos respectar (ja els hem assumits i els practiquem amb naturalitat, com a un hàbit) a respectar el proïsme, així com a mantindre relacions amb eixes persones que són sensibles, humanes, pacífiques, constructives, positives, que treballen amb alegria i perquè valorem més la part optimista (per exemple, "la cultura de les oportunitats", molt interessant en l'època que vivim, com en totes).

Si fem un paral·lelisme amb la universitat, podrem dir que quan l'alumne veu la universitat com una forma més de formar-se, d'enriquir-se, de créixer, de treballar-se la persona, de connectar i intercanviar amb la societat, d'aprendre a aprendre... (i a ensenyar), no sols es meravella del que aprén, del que observa, del que viu, de les relacions interpersonals, etc. sinó que, a més, pot veure-la com un espai d'on poden eixir persones interessades per temes socials, pel pensament creatiu i positiu, per l'humor i per l'alegria adjunta a l'acte de treballar en les faenes de la vida... I quan això té lloc amb fluïdesa, com l'aigua neta del riu, tenim un alumne alegre, grat, constructiu, creatiu. Podem dir que ha fet efecte l'aplicació desinteressada de l'ensenyament centrat en l'alumne... I encara hi ha més faena, això és, més reptes: cada persona és diferent, com cada curs i les persones de l'aula o espai d'ensenyament.

Que tingueu un bon dia.

Com promous la fluïdesa de les capacitats, els talents, els dons, les habilitats... entre els estudiants? Què consideres que facilita la fluïdesa?

"PICA'M: En positiu, per favor!" (Gràcies, amic)

2010-08-07T10:06:00.000-07:00

Amb el títol que veieu dalt entre cometes, practicament tret així de Google després de buscar "Humor positiu" , accedim a una entrada interessant i escrita per un valencià. Recomane la seua lectura, encara que coincidisca amb moltes que ja hem exposat al blog que llegiu ara. Idees:

1. Proposem actes públics des d'un llenguatge positiu (en la forma i en el contingut).
2. Treballem la creativitat i el lideratge (ser els qui prenem les regnes del cavall).
3. Participem socialment amb la positivitat de cada dia, la qual només requerix obertura mental (inicialment), pràctica (després) i transmetre-la a nivell social (converses, diàleg amb amics o coneguts, escrits, cartes, correus electrònics...).

Això, poc o molt, és el que fem quan desenvolupem la positivitat com a un hàbit més: passar de la teoria (molt bàsica per a l'aprenentatge continu i de tècniques noves) a la pràctica diària. Això ho sintetitza un refrany ben popular i conegut, "Tota pedra fa paret". Ara bé, en el sentit que la constància, la voluntat, el marcar-nos uns objectius vitals i ser fidels (i reformar-los, en la mida i en el moment que considerem adients), ens fa més forts i ens permet establir distàncies (la paret) entre el que pensem i considerem que va adjunt als nostres principis i valors i el que es fa de manera habitual, tradicional o més corrent i que hem vist i comprovat que no és positiu.

La informació està per a ser emprada com a mitjà de reforçament cultural, creatiu, positiu i constructiu de la persona, amb independència de l'edat, l'origen, la professió, el treball de què viu ara, si és pensionista o jubilat, l'estil de vestir, etc. de cadascú. I de la informació veraç, positiva, independent, per la creativitat social, etc. podran eixir persones amb un criteri independent, curioses, líders emocionalment, amb bon sentit de l'humor (humor positiu i graciós)..., és a dir, persones que es formen per a créixer com a persones.

Ens interessa difondre açò a l'escola, al carrer, a la universitat i en les relacions humanes, com també el que ha comentat l'autor del document esmentat.

Com promouries el lideratge i la positivitat dins de l'àmbit universitari (aula, administració, etc.)? Com el promous?

Sí a l'humor positiu

2010-08-07T00:53:00.000-07:00

Després de somiar amb un destacat polític d'actualitat, he passat per la consulta d'intervencions o entrevistes a Xavi Castillo, un document sobre les bones accions del polític Francisco Camps (president de la Generalitat valenciana a hores d'ara) i, finalment, per la diferència entre ironia, sarcasme i humor positiu i els motius psicològics de la primacia de l'humor sarcàstic o del positiu. Hi han molts motius per a primar el darrer.

Així, l'humor positiu pot incloure frases com les següents, tretes de la web http://www.unaplauso.com/ o d'una altra web d'internet: 1) "Soy de Cádiz, de la parte de Madrid que tiene costa." , 2) "Introduce el código para probar que eres humano" (web sense referència, tot i que potser trobem l'entrada per mitjà de Google). Igualment podríem incloure alguna anècdota personal o que presenciàrem i que puga enriquir-nos humorísticament i psicològicament. L'humor positiu, des del meu punt de vista, és el que beneficia a major nombre de persones i, a més, es mostra més obert mentalment i, també, té millor acollida entre persones de diferents ideologies, la qual cosa podríem considerar molt important: quan l'humor va independent de la política, practiquem l'humor lliure, espontani, positiu i constructiu i, així, primem el respecte per nosaltres (singularitat), el fer-nos respectar i el respecte pel proïsme.

I tot això també es pot traslladar a la universitat, perquè l'humor ajude a fer més agradable, moderada i fluïda i flexible les sessions i perquè la universitat també siga un lloc de formació de persones creatives, positives i amb alegria mentres fan la faena (estudiar o ensenyar i més). Així guanyarem tots i la participació serà més activa i centrada en la qualitat de l'ensenyament i en l'estudiant.

Que tingueu un dia amb alegria.

Quin tipus d'humor desenvolupeu en l'àmbit universitari? Quin practicaven els vostres mestres? I els mestres universitaris de major eficàcia?

La importància de l'expressivitat

2010-08-06T09:42:00.001-07:00

Adés he escoltat el vídeo d'humor "Agustín Jiménez - Comedy Zoo (1/4)", en què podem sentir la riquesa d'expressivitat que té l'humorista, igualment important en el mestre universitari perquè l'alumne senta interés... i en l'alumne, perquè aprenga a exposar en públic (entre altres opcions a curt i llarg termini). Vegem la seua utilitat:

1. Crea proximitat entre l'alumne i el mestre.
2. Atorga vitalitat a la classe.
3. Ajuda a incloure una part d'humor, igualment positiva per a calmar corporalment i crear relacions més harmòniques entre les dos bandes.
4. Crea interés pel que s'ensenya, sobretot si, a més, desenvolupem l'oratòria i centrem l'educació en l'alumne.
5. Facilita la memòria (açò és intuïció, pel possible paral·lelisme amb la introducció d'anècdotes o d'humor durant el diàleg orador-públic, això és, mestre-alumne). Encara recorde una anècdota, graciosa i amb un important component social i d'independència emocional, gràcies a l'humor d'un orador durant una exposició d'hora i mitja... fa més de deu anys.(*)
6. Atorga flexibilitat a la sessió.
7. És igualment compatible amb la alternança de contingut i finalitats de la sessió, uns segons de silenci (senyal de canvi de tema i d'opció perquè intervinga el públic, els alumnes) i moments d'exposició.

Aquestes són les set primeres idees que m'inspira el vídeo, quant a la seua possible aplicació al món universitari. (Vos convide a l'escolta, perquè potser tinguem un artista de qualitat, amb originalitat i que, a més, interactua amb facilitat d'oratòria)

Moltes d'eixes característiques són al llarg de l'estudi "El que fan els millors professors de la universitat" (Ken Bain, Publicacions de la Universitat de València).

Que tingueu un bon dia.

Com desenvolupes l'expressivitat durant les sessions? ¿Animes els alumnes a exposar en públic i, així, guanyar espontaneïtat i fluïdesa en les relacions interpersonals diàries? Què t'inspira el vídeo?

(*) "Mis hijas me dicen:'Papá, podrías comprarte un coche nuevo, porque ese ya...' Y yo les digo: 'Mirad, el papá es que es..., un poco raro..." El públic es va riure molt i l'home manifestà així la seua maduració emocional, el seu esperit independent i la importància que concedia a la vida senzilla.

Ser el braç dret de l'alumne

2010-08-06T00:53:00.001-07:00

Quan obrim els braços a la realitat (i, així, ens obrim socialment i mentalment), ens trobem amb mestres que han sigut el braç dret dels seus alumnes, és a dir, persones que han col·laborat i ajudat quan l'alumne ha demanat ajuda, bé durant el curs escolar, bé quan la relació ja era en forma d'amistat.

Els mestres més eficients solen tindre alumnes que, després dels estudis universitaris i tot, contacten amb el mestre i, a vegades, personalment i tot, amb la qual cosa hi ha un intercanvi d'experiències molt ric, una obertura que naix amb alegria, naturalitat i acollida. Així, u dels històrics mestres de Magisteri m'obria les portes de casa seua, un segon col·laborà activament en la resolució de temes sobre l'emfiteusi mentres preparava una recerca i un tercer encara manté contacte amb mi. Tot això enriquix tots dos, perquè l'alumne (ara estudiós i tot) aprofita l'oportunitat i executa un paper de donant i rebedor, de la mateixa manera que l'històric mestre. La simbiosi, fruit de l'amistat que prové del coneixement històric, està servida i pot aplegar a ser un acte continu, sobretot quan els mitjans de comunicació ho permeten. I en eixe sentit, en el meu cas, puc estar content. Gràcies a eixos tres mestres pel seu servici i l'amistat.

Una vegada més, l'ensenyament al servici de l'alumne, sia mestre, sia alumne escolar, perquè tots tenim mestres contínuament i fins i tot tenim persones que ens reforcen l'aprenentatge continu (els que saben més en determinats temes).

Per això som receptius (braç esquerre) i donants (braç dret).

Quin contacte mantens amb els històrics mestres i amb els que ara, amb estudis universitaris o no, et fan de mestre?

Ofici i plaer compartits

2010-08-05T09:52:00.000-07:00

Abans d'escriure aquestes línies he vist uns minuts els "Payasos Chacho, Toni, Mary Liz". Tenien una singularitat i una facilitat per a contactar amb el públic, així com per a donar entrada a la participació nascuda des dels espectadors. Això és, promovien la creativitat, la faena original i feta des del present (estil propi, mas que, com tots els alumnes, hagen aprés dels mestres de la vida). U pot sentir-se amb el plaer de trobar persones que desenvolupen els talents que tenen i que, a més, creen obres a partir de les idees pròpies i de l'aprenentatge.

Si ens passem ara al món de la universitat, direm que quan l'alumne troba, com l'espectador, que el mestre compartix la classe junt amb els altres membres de l'aula (o de l'espai) i amb cadascú des del valor de la contribució singular, el sentiment de pertinença al col·lectiu és major i, per tant, fluïx més l'alumne, sobretot si compartix molts valors i principis del mestre: recordem que cadascú és diferent i que hi han formes diverses de concebre l'ensenyament, l'educació, l'aprenentatge i la participació.

També direm que com més creativa i assertiva siga la persona, més facilitat tindrà per a animar-se a participar. O així em pareix, després de recordar com eren les sessions d'alguns dels mestres més eficients que vaig tindre a Magisteri. Els mestres més intel·ligents (pedagògicament) animaven la persona tímida o molt receptiva (perquè participara), animaven la persona memorística (perquè es qüestionara) i animaven la persona creativa (perquè sentira curiositat): a cadascú segons les seues necessitats i cosmovisió, de cadascú segons les seues possibilitats i esperit de superació. I tot això, mentres creàvem la sessió entre tots, i amb raonaments i espontaneïtat, amb explicacions i amb síntesi, i deixant que els alumnes foren "coproductors" (com diem en el llenguatge del cine), sobretot després de llançar una pregunta (el mestre) o fer una exposició d'uns deu o quinze minuts (com a màxim). L'intercanvi havia començat...

Quines formes d'intercanviar papers i d'interactuar has conegut durant el teu aprenentatge com alumne? I durant el teu exercici de l'ofici?

Els nous mitjans: una part del tot

2010-08-05T00:56:00.000-07:00

Els nous mitjans tecnològics, al meu parer i també al de persones que promouen la creativitat a la vida social (universitària o no), és més que incorporar uns mitjans: fer que servisquen de pont perquè les persones siguen més humanes, més obertes mentalment, més independents, més sintètiques i investigadores, més qüestionadores de la informació fàcil i que pretén l'atracció. Recordem que les persones som assossegades per naturalesa i que si hi ha res que ens fa més lliures és l'esperit independent i creatiu

Igualment hi han estudis molt competents (sobre la missió de la universitat del segle XXI) que parlen de la informàtica com un mitjà que actuarà com el telèfon, la televisió i molts invents que ara ens resulten familiars, per exemple, el mòbil. Per tant, des del pensament lliure podem dir que els nous mitjans són una part del tot, no el centre, de la mateixa manera que el mestre, l'alumne o el personal administratiu són una part de la societat. Fàcil de comprendre, no?

Doncs si això resulta així, crec que la missió dels mestres universitaris amb vocació és diferenciar el que pretenen les persones interessades i el que realment pot ser profitós a nivell social, la qual cosa inclou unir tecnologia, moral, creativitat, humor positiu, servici a la societat, música en les sessions, pedagogia centrada en l'alumne, etc. I això és innovar, anar més enllà dels invents tècnics: passar a la part humana i social de la persona.

Quina utilitat considereu positiva per als nous mitjans tecnològics o de comunicació?

Mestres amb vocació i originalitat

2010-08-04T10:00:00.000-07:00

Adés he passejat per uns documents de professionals del circ modern (pallassos), en la web http://www.unaplauso.com i m'he trobat amb persones que encara fan servir la música dels pallassos més famosos que, potser, hi hagen hagut a Espanya: Fofó, Gaby, Miliki i Fofito. Al meu parer, com també quan escoltem actuacions amb música treta de cantants d'ara (i que podria ser més tranquil·la...) ens podem fer unes quantes reflexions, atenent a estudis com els d'Augusto Cury:

1. És positiu impulsar l'originalitat en l'alumne, siga de la professió que siga, és a dir, ser creatiu i tindre un estil propi (una forma més d'independència). Ací tenim un exemple ben conegut: els cantautors, mas que alguna vegada canten poemes, ja que molt sovint composen i elaboren la lletra.
2. És positiu incloure la música alegre i moderada en molts moments de l'espectacle (o de l'actuació del professional) perquè així farem una contribució emocional i positiva a la societat en què vivim, ja que compensarem la música que predomina i, mentres col·laborarem amb l'alumne, compartirem la tranquil·litat que genera a curt termini (com també a llarg termini). Una societat més tranquil·la és una societat més creativa, si tenim present que les idees creatives (i l'origen de molts invents) sorgiren en espais oberts, de calma o per serendípia (casualitat).
3. És essencial aprendre dels mestres (com dels alumnes) i considerar que totes les persones som mestres (en algun camp o més) i alumnes (en molts més). Per tant, la vocació ha d'incloure un sentit de la humilitat mentres s'ensenya i el plaer de compartir la senzillesa al costat de persones com els alumnes. Els meus millors mestres havien tingut els seus grans mestres (més enllà dels pares de cadascú) i procuraven tindre un estil independent (per mitjà de la creativitat) així com de crear escola (amb la intenció de col·laborar a favor del valor "cooperació"). És a dir, unien la individualitat (singularitat de cada persona) amb la pluralitat i la cooperació. Igualment, els millors mestres, en el fons, eren filàntrops..., mas que no aparegueren en programes de famosos de la "tele"... La persona competent no necessita competir, sinó tindre esperit de superació (creativitat).

Com promouries la creativitat en els alumnes?

Voluntariat, altruisme i filantropia

2010-08-04T00:34:00.000-07:00

Enmig d'una societat mercantil com la nostra, ampliament capitalista, hi ha qui encara conserva valors o posicionaments altruistes i en què les dos parts guanyen, com ara podeu llegir a la web (3/8/2010), en què una entitat formada per més de dos-cents voluntaris s’ha proposat ajudar a eixes dos classes d’agrupacions socials, en idiomes tan diversos com el búlgar, el romanés, el català, el gallec, etc. al costat d’idiomes amb més difusió a nivell mundial (anglés, francés o rus, per posar-ne tres).

Igualment podem parlar dels beneficis de reforçar l’esperit altruista, la filantropia o la col·laboració voluntària, junt amb les barates, en una societat com la valenciana (o l’espanyola) i, així, ajudar a facilitar més que una vida econòmica saludable: el sentit de la cooperació (recordem que les cooperatives han tornat a sorgir i algunes s’han mantés trenta anys o un poc més, mas que en siguen poques –i d’això també hi havia un article despús-ahir en la mateira web--).

Si cooperem, treballem l’esperit participatiu, el “guanyar-guanyar”, la creativitat social, el respecte per la diversitat i la individualitat al mateix temps (la qual cosa és fer una societat més democràtica, pluralista i creativa). I, de la mateix manera que la cooperació és interessant a nivell social (gran escala), també ho és a nivell universitari, igual que ocorre en uns altres temes laborals. Així, el mestre pot jugar un gran paper si transmet amor per l’esperit creatiu (renovació d’esquemes i qüestionament del sistema sòcio-econòmic) i si s’interessa per la situació laboral de l’estudiant o els seus familiars. Per exemple, incloure una pregunta sòcio-laboral en una fitxa inicial del curs, fer una enquesta a nivell de cada classe o bé intervindre amb preguntes d’actualitat. Potser així creem major consciència social i sentit de la solidaritat entre els alumnes, entre els alumnes i els altres membres de la societat i entre la universitat i la política.

A hores d’ara recorde que Enric Sebastià, dos anys mestre meu a Magisteri, s’interessava per la faena, la professió o fins i tot la situació laboral dels alumnes. Ens sentíem agraïts per eixe interés social, més enllà que el mestre fóra marxista o no.

Continuem... Si la política es dedica a la gestió de la ciutat (polis, en grec) i vivim en societat..., tres preguntes:

1)¿no és el mestre, com l’alumne, un ciutadà polític, mas que no tinga el carnet de cap partit polític?,

2) ¿per què no promoure, tots dos, la inclusió de l’humor en els sindicats, com en la vida diària?

i 3) l’educació centrada en l’alumne, ¿no és una altra forma de cooperació, en què les dos persones caminen conjuntament, a partir de les seues experiències i de respecte mutu, un element bàsic en el cooperativisme, el voluntariat i qualsevol relació interpersonal?

Quines propostes de línia social consideres fonamentals en l’educació universitària, atenent al present i al segle que vivim?

Preparar les classes

2010-08-02T00:40:00.000-07:00

Hi han moltes maneres de preparar les classes. Així, aquest escrit ha sorgit després d'observar una part d'una actuació de pallassos, ben distint al tema de l'ensenyament universitari, però igualment important si ens permet traure idees i fer camí. Hi ha qui roman un temps en el departament o en un espai amb la intenció de preparar-se per a l'actuació, hi ha qui recorre a la imaginació, hi ha qui porta una síntesi del que exposarà, hi ha qui es centra en el títol i el guió i en acabant deixa fluir la sessió, etc.

Quan ensenyava valencià per mitjà de la ràdio municipal d'Aldaia (Aldaia Ràdio) de primer hi havia un tema de tipus social (si eixe dia era mundial / internacional / europeu... d'algun tema). També hi havia un espai per a música en llengua catalana. I una tercera part consistia en un repàs de paraules o expressions a emprar amb major continuïtat (amb la intenció d'ampliar el vocabulari i conservar-lo). I tot això solia escriure-ho en un full amb una guia sintètica.

És ben distint ensenyar des d'una emissora a fer-ho en públic, mas que només tingues davant de tu tres o quatre persones. En qualsevol cas, com a guia, mirava les celebracions internacionals i, així, podia arreplegar informació d'interés general i adaptar-la als temps actuals. I quan no en coincidia cap amb el dia de la classe, introduïem un tema social, o bé una sessió amb una obreta de teatre. Els temes socials solen ser d'interés general, perquè participem les persones, amb la qual cosa la sessió pren un caràcter obert i públic, oberta a la individualitat (punt de vista de cadascú) i a la moral, l'actualitat, la sociologia, l'economia, la psicologia, la realitat mundial (en més d'un cas), etc.

Són, per tant, alternatives a l'ensenyament clàssic i si, a més, treballem perquè l'alumne adquirisca més vocabulari, hem tractat un tema més: la independència, ja que el llenguatge ens ajuda a ser més independents, tindre més fluïdesa temàtica, tractar sobre aspectes diversos de la vida (en les relacions públiques i en les que mantenim amb els nostres amics o familiars). Sovint la llibertat comença amb la diversitat cultural, l'anàlisi de la realitat , la creativitat (idees noves) i, finalment, amb el pas a l'execució (aplicació del projecte). Això sí, per damunt de tot, l'ensenyament centrat en l'alumne (sia presencial, sia a distància, sia per Internet o mitjans més actuals): qui treballa pels altres (amb filantropia) adquirix i guanya caràcter social, la qual cosa ajuda a ser més creatius (perquè ampliem la curiositat, amb tot el que comporta)...

Com prepares les classes universitàries? Quins altres estils coneixes?

Document sobre empatia i altruisme animal

2010-07-30T10:04:00.000-07:00

Hi ha un document audiovisual que està interessant, és ben senzill i ens fa veure que som animals socials, que actuem com molts animals i que, igual que la simbiosi, el compartir emocions conjuntament (millor si són positives) o l'altruisme també es manifesten en més animals de la natura.

Per a més informació, cerqueu "Empatía y altruismo animal: evolución" al Google.

Espere que vos agrade i que tingueu un bon dia.

Quines semblances i quines diferències observes entre les conductes animals i les conductes humanes? Què has aprés dels animals durant els últims cinc anys, per posar un temps? I de persones positives? Com explicaries l'altruisme i la cooperació a la universitat?

Que la professió ens divertisca

2010-07-29T09:46:00.000-07:00

Quan diem divertir-nos ens referim molt sovint a "passar-nos-ho bé". I si, a més, incorporem el sentir-nos com un peix a l'aigua, és a dir, en allò que ens crea benestar, sensació de fluïdesa, flexibilitat mentres vivim la professió i adaptem estils diferents o que venen de fora a la nostra forma de concebre l'ensenyament i l'educació (i els adaptem, com fem durant el procés creatiu i d'evolució personal), no sols ens alegrarem de continuar en allò que marca molt el nostre esperit creatiu (desenvolupar el que ens agrada), sinó que, a més, podrem fer que l'altre es senta part del gaudi de la professió.

I això, en els millors mestres de la universitat, es nota, es percep (des de l'alumne) i ix de manera espontània (des del mestre). Hi ha una interacció, fruit d'eixa sensació d'ensenyament democràtic, centrat en l'alumne i nascut des de la vocació. Quan u exercix un ofici (professió) amb vocació, es sent. I si no, deixeu que passen els anys i escolteu què diuen alguns alumnes... La meua experiència va unida a testimonis positius de persones que compartiren un curs reglat de valencià per a persones adultes. I això ens ompli, com m'escrivia una històrica assistent social, molt humana i humanista, a una carta meua i, a més, ens encoratja a caminar , a persistir en la nostra tasca professional i a agrair la felicitació de l'alumne.

Com deia el professor Ramon Carande a l'historiador Josep Fontana (i que aquest recordà durant la seua lliçó de comiat de la universitat, per l'any 1997): "Vostè procuri treballar sempre en allò que més el diverteixi, que d'aquesta manera serà com farà el millor per a vostè i per als altres".(*) Una de les coses que m'han recordat aquestes paraules de Ramon Carande és l'esperit altruista ("i per als altres") unit a l'autosuperació personal i al plaer d'aprendre i de desenvolupar la professió.

Com actueu quan intuïu que davant de vosaltres hi ha un bon mestre? Quins records més agradables conserveu de l'exercici de la vostra professió i de quan heu fet d'alumnes (en qualsevol curs, universitari o no)?

(*) Aquesta informació d'Internet és d'accés públic.

La democràcia: més que un club d'amics

2010-07-29T00:36:00.000-07:00

Si consultem a Viquipèdia els distints sistemes de democràcia que hi ha al món o, fins i tot, ens endinsem per uns moments en la constitució o el sistema electoral d'algunes de les repúbliques que sorgiren de l'històric imperi castellà a Sud-amèrica, veurem que són un exemple a tindre present, perquè la participació és més activa, la fluïdesa és més manifesta i, fins i tot, la importància del ciutadà és major que en règims com l'espanyol. A més, podríem dir que està alliberada de vicis, més en contacte amb els ciutadans i, per tant, el ciutadà té major consciència de la seua aportació a la societat i de la seua influència en la política (administració) de l'estat, del districte o del departament.

Els sistemes més democràtics, atenent al que m'han contat persones que han viscut en contacte en cultures diferents o a països ben distints (formalment i diàriament), es caracteritzen per una participació de les persones, un paper important a nivell legal (vegem, per exemple, el cas de Suïssa, més enllà d'unes històriques frases de Rousseau, qui la qualificava com el règim més democràtic que coneixia, pels seus referèndums, ben famosos, com també els que es celebren a diferents estats dels Estats Units, encara que no a nivell federal, això és, estatal), o, per exemple, la major presència del representant a la zona en què ha eixit triat (i a la qual defendrà els interessos, perquè, al cap i a la fi, l'han triat amb una finalitat, representar, és a dir, ser la veu dels qui l'han elegit).

I tot això ha vingut després que ahir un conegut em parlara sobre la corrupció dels polítics, com si foren un club d'amics, després d'eixir el tema de les corregudes de bou a Catalunya. La meua pregunta, a qui m'ix amb frases viciades sobre els polítics, és: si no t'agrada el règim que presencies, ¿per què no actues de manera més democràtica, amb l'exemple, en el dia rere dia, i amb un toc de diversió?

La vida és tan important com per a considerar bàsic passar-s'ho bé (i amb honradesa) en el món de la política, perquè política fem les vint-i-quatre hores del dia. ¿No és política la gestió d'una casa, d'una associació o, fins i tot, d'un club esportiu? Quant a clubs esportius, tinc la sort de conéixer, com a amic i tot, un històric president d'un club menut, el qual proposà la participació del club en la societat, perquè els empresaris i tot de la població, no sols s'interessaren per l'entitat (que no necessàriament per l'esport), sinó per la difusió del nom de la localitat i més. I vos puc assegurar que és una persona transparent, honrada, respectuosa, democràtica en la seua vida i que, a més, té bon sentit de l'humor i independència, a més de tindre i desenvolupar un lideratge participatiu i respectuós.

En resum: practiquem la democràcia en tots els nivells que puguem i, mentrestant, senyors, a divertir-nos, però no com el bufó que fa riure el rei (que s'espavile el rei!), sinó com la persona que fa les coses amb senzillesa, alegria i optimisme... I que diguen el que diguen, perquè som el més important que ens ha pogut ocórrer... perquè també deien moltes coses sobre els primers cotxes o avions i...

Quin model de democràcia preferixes i quin consideres més bàsic per al segle XXI, a nivell universitari i tot?

Rialles abans de les classes

2010-07-28T09:58:00.000-07:00

Adés he vist un vídeo ("Agus el payaso mágico y Rita en Riotinto1") en què en la població de Minas de Riotinto, en ple carrer, mostren els pallassos el seu art i el seu estil, segons algunes persones que els han presenciat, de gran qualitat. Doncs bé, una cosa semblant ocorre amb els mestres, perquè cadascú transmet el que és i no precisament per com ho fa, sinó per la seua essència i les seues característiques personals.

Crec que cada mestre (si més no els honrats) actuen atenent a com són, no als seus comportaments. Hi han mestres que durant les classes incorporen el factor humor, poesia, música, alguna excentricitat, papiroflèxia, anècdotes personals, etc. Simplement són així i consideren que l'educació és més bella, agradable i fluïda quan mesclem els continguts amb la informalitat del dia rere dia, és a dir, quan mostrem les parts formals amb mètodes originals que poden fer de pont entre el contingut que volem transmetre i la facilitat per a aprendre.

Això podria recordar-nos eixes empreses en què hi ha una sala d'espontaneïtat (o de creativitat) en què els treballadors passen un temps al llarg de la setmana o del mes, com a estratègia per a fer més acollidora la seua faena, el fet de treballar per a l'empresa i la seua relació amb les activitats que fan els diferents dies de treball.

Un ofici amb diversió o inventiva porta una flexibilitat i una major facilitat per a gaudir del que es fa, del que es té i de com s'és. Així, no és el mateix manar que uns alumnes tracten un text, que animar-los a mesclar un poc de literatura, de música lliure o d'acudits mentres mamprenen la faena. O així ho podem llegir a llibres com "El que fan els millors professors de la universitat" (Ken Bain). De fet, moltes vegades, abans d'escriure res en aquest blog, passe per la consulta de documents d'amics o de webs ben diferents, amb la intenció de guanyar fluïdesa, flexibilitat mental i naturalitat, així com tindre un tema distint (si pot ser).

Per això considere interessant enfocar l'ensenyament des de perspectives diferents a les clàssiques i amb un component excèntric (almenys això faria, si treballara en actiu) o d'esplai: una cosa no desfà l'altra ni la qualitat d'un mètode distint als tradicionals. Ah!... i difondre açò a nivell social, per exemple, a través d'Internet.

Quines novetats incorporaries a un mètode d'estudi per a fer-lo més agradable i divertit, així com interessant a nivell pedagògic i social?

Hi han mestres humoristes

2010-07-27T09:49:00.000-07:00

Fa unes hores, escrivia al diari personal: "El mestre humorista és qui, sense fer-se el graciós durant la sessió, fa que passe el temps amb vocació, gràcia i interacció (mestre / alumne) i que prepara les classes perquè sorgisquen alumnes socials i creatius". Això naixia després d'haver fullejat un llibre de Pilar Blanco sobre la vida de l'humorista Tip ("Tip, poeta del ingenio").

En acabant he passat per unes planes ben diferents (des d'unes de projectes positius fins a unes amb entrades d'humoristes o de Pallassos sense Fronteres i tot), la qual cosa m'ha fet veure que és ben important que l'alumne, com l'espectador d'un espectacle (circ, teatre còmic, cine còmic, màgia, pallassos...), participe amb alegria. I l'alegria també naix des del moment en què es transmet amor pel que es fa, com també quan connectem amb l'alumne i inteactuem. Per això convé que prioritzem, a la Universitat i més, la participació creativa de l'alumne (en lloc de primar l'acumulació de coneixements i el seu reflectiment en els exàmens): la creativitat inclou l'humor i aquest element clau afavorix la fluïditat, l'adopció de noves formes de veure les coses, d'actuar davant de la realitat i, per què no, de treballar la imaginació (molt important per al sorgiment de projectes creatius i útils a nivell social, en temps com els actuals).

Finalment diré que els millors mestres universitaris solen tindre bon sentit de l'humor, positivitat, esperit creatiu, vocació, altruisme, sensibilitat, respecte per l'estudiant (com a aprenent i com a persona) i un important component que els fa originals (més enllà de la singularitat que els fa el fet de ser persones úniques) en un món com l'actual, en què es prima més caminar pels camps llaurats que no per innovar a llarg termini i democratitzar la vida allà on anem.

Per això val la pena ser un poc excèntrics (qui no ho és de manera natural), actuar amb excentricitat (signe de llibertat, en els temps actuals) i crear alegria allà on anem.

Quina relació creus que convindria mantindre entre la Universitat i els espectacles còmics o d'esplai durant el curs escolar? I al llarg de l'any, en la relació entre la Universitat i la societat?

Som el que ens naix amb espontaneïtat

2010-07-27T00:42:00.000-07:00

Adés llegia en la web de l'actriu, monologuista i rondallaire Pepa Fernández (http://www.pepafernandez.webs.com) una frase que li deia sa mare, quan ella encara era xiqueta: que es dedicara a tot, llevat de ser la riota de les persones. I ves per on, ara, entre altres, figura com a humorista (si més no a Internet).

Em proporciona alegria pensar que la filla (símbol de l'educació infantil) s'independitza de la mare i decidix fer la seua vida amb confiança en ella (per la qual cosa s'inclina per les professions que exercix) i amb els seus talents. Com a equivalent, manifestaré que mon pare ha contat en determinades ocasions que m'agradava intervindre enmig de la classe (potser siga una projecció de la facilitat per a parlar i actuar en públic) i que em ficava els alumnes en la butxaca (possible projecció de persona amb carisma de líder). Uns anys després d'haver llegit per primera vegada un llibre d'Elaine Aron (sobre les persones altament sensibles), intuïsc que era una forma de manifestar la meua preferència per l'oratòria, les actuacions davant de públic i el carisma de líder... en un espai en què sí podia practicar el que tenia dins.

No és la primera vegada (ni l'última) que les persones ens sentim més de gust en espais de llibertat que en espais diferents, de la mateixa manera que els animals actuen millor quan se'ls concedix llibertat que en casos distints. I la maduresa emocional és un tema que acompanya, per descomptat, el sentit de la llibertat (independència) i la responsabilitat.

Igualment si pensem que per damunt dels altres està el respecte a la nostra persona, perquè ens fa de pont per a respectar el proïsme i fer-nos respectar com a persones singulars, podem cloure aquest escrit amb una síntesi: som ben diferents als nostres pares, als nostres educadors, als nostres mestres. I cadascú té uns talents i unes capacitats i habilitats que quan desenvolupa li aporten un benestar interior que es transmet a l'exterior amb espontaneïtat, sense buscar-la com a objectiu (la transmissió a l'exterior), sinó perquè ens ix.

Per això fluïm en eixos instants i quan fem tot el que ens aporta benestar interior i sentiment d'independència, lideratge, genialitat, determinació i alegria. Fer la faena que ací faig (crear un blog per a universitaris, mestres de la universitat o per a personal que treballa a la universitat) és una de les tasques que més m'ompli, com escoltar humoristes, veure pallassos, contemplar la natura, raonar amb persones respectuoses, aprendre de manera contínua, riure, somriure, etc.

Què et fa fluir, això és, quins talents fan que et sentes com un peix a l'aigua i amb espontaneïtat?

Humor a les aules... de Cantinflas (i a les d'ara)

2010-07-24T09:55:00.001-07:00

Després de veure uns xicotets vídeos de Charles Chaplin, de Mr. Bean i u sobre què és gramàtica (de Cantinflas), u pot aplegar a la conclusió que, al costat del formalisme educatiu (i per què no, de l'ensenyament) hi han alternatives interessants que van més enllà de l'esnobisme, de la cosa políticament correcta, de la gramàtica pura i dura, dels moments en què es considera que hem de riure (pel·lícules amb caixa de riure) o de les relacions en què el mestre és el centre.

No, senyors: el centre de la política educativa d'un país, estat, localitat, centre educatiu, etc. convé que siga l'educand, és a dir, la persona que participa conjuntament amb el mestre i amb la societat en què viu.

Quan un govern centra el programa educatiu en l'alumne, potser és que no és un govern tradicional, sinó u en què la creativitat té molta importància. O així em pareix, per ara. I, de moment, pocs són els exemples a nivell mundial. En qualsevol cas, convé que reben la nostra felicitació els que així entenen l'educació (alliberadora, creativa, amb interés per l'humor positiu i l'espontaneïtat, etc.), encara que ho siguen a xicoteta escala, això és, locals, per lliure o d'estats originals en eixe sentit.

També afegirem que no valorem un govern perquè ho siga d'un país amb moltes persones o perquè el país siga qualificat de ric a nivell general (?), sinó perquè promoga el que els mestres amb vocació valorem i promocionem allà on anem i exercim el mestratge (formal o informal). I això no es fa amb lleis, ni amb esnobisme legal, sinó amb l'exercici de l'exemple. Crec que u dels més interessants és el de Finlàndia... i també ho pot ser el de l'escola o la universitat que hi ha més a prop de nosaltres: és qüestió de principis, de valors, de política d'organització i de visió de l'ensenyament i de l'educació.

Que tingueu un bon dia.

Com eren els pedagogs o els mestres (i també els alumnes) que més destaques entre els que has conegut? I quins models educatius són motiu de major admiració per part teua, per la seua creativitat i visió de l'ensenyament universitari?

Cine còmic a l'aula

2010-07-24T00:45:00.000-07:00

Adés, durant un fragment audiovisual sobre Harold Lloyd (actor còmic ben famós), he pogut escoltar una frase de l'artista: "Convé emprar el cine per a donar una colzada de diversió a la vida".

Podríem començar la sessió del dia, bé amb un xicotet passatge còmic (de cine o no), bé amb alguna invitació a contar acudits els alumnes o bé amb uns minuts reservats al món de l'excentricitat dins de la classe. Convé que l'humor done una colzada a la seriositat i es prenga amb un mínim de formalitat (per la seua gran utilitat, a llarg termini i tot) i per la seua contribució a la psicologia positiva que podem desenvolupar entre el mestre, l'alumne i l'ambient universitari. Així, recorde una anècdota empresarial que publicà la revista Emprendedores, potser pel 2007, en què un multimilionari decidí no recórrer a la justícia, l'altra part acceptà l'alternativa i... el joc feu que la part que tenia la raó (el segon) guanyara la mà a l'excèntric multimilionari.

Fets com el d'aquest milionari són una invitació a prendre'ns la vida amb un poc de diversió...

Treballem, per tant, per una escola de l'alegria i del benestar. Recordem el mot benestar ("ben estar", "estar bé")... Molt interessant.

Quins actors còmics coneixes, quins has conegut en els darrers temps i quin estil de cine còmic promouries a les aules universitàries?

Que s'ho passen bé... fins els del CBC?

2010-07-23T09:46:00.000-07:00

Durant una entrevista a Xavi Castillo, per part de l'emissora Pagina 66 (podeu escoltar-la en un vídeo de sis minuts), Xavi s'acomiada amb la intenció que ho passen bé... fins i tot els del PP. Potser siga una manera de dir que l'humor és un tema important i que convé que tots ens interessem. Ara bé, la predisposició, la tendència a interessar-se per un tema, el plaer o el gaudi que una funció teatral (o una sessió, o una pel·lícula, o bé una sessió universitària) no té la mateixa acollida per part de tots. Així, sempre hi ha qui s'ho passa com un peix en l'aigua, qui es mostra apàtic i qui no li troba utilitat. Però... cadascú és com és, com canta Joan Manuel Serrat. En eixe sentit l'espontaneïtat, l'humor positiu, la creativitat, etc. no forma part del Club dels Bons Costums (CBC), del qual no tinc carnet (ni me'l pense fer!), com moltes persones creatives que conec.

Per tant, podem cloure aquest article amb una frase sintètica: respectar el proïsme és respectar-nos... i fer-nos respectar és treballar perquè les persones respecten el proïsme.

Nota: En eixe sentit, la missió d'un mestre és la mateixa que la de l'alumne: fer d'exemple. Ei!, si així ho consideren (que sí ho és en el meu cas i en el dels mestres amb vocació o alumnes que millor s'ho han passat mentres aprenien).

Quina utilitat heu tret de les últimes entrevistes a humoristes o a actors de teatre còmic o artistes del món del circ, per posar tres exemples?

Per una educació positiva i per al segle XXI

2010-07-21T00:50:00.000-07:00

Ací reproduïrem quasi tot un escrit, enviat adés a una persona que ahir em parlava sobre Linda Lantieri (educadora i activista, entre altres coses). Espere que el puguem fruir. I si no el compartiu, o bé voleu afegir algun comentari, ja sabeu: a escriure!

"Com ja t'he contat en diverses ocasions, preferisc les persones positives i moderades a les activistes. U dels motius pels quals ara hi ha faena extra a les escoles és la cultura de l'activisme, sí, com sona. L'autora del llibre "El don de la sensibilidad" (traducció al castellà de l'original anglés), Elaine Aron, ens presenta ja pel 1996, any en què ix l'original, que la societat necessitarà canviar i que, per a passar a una societat més madura emocionalment, entre altres coses, les persones altament sensibles hauran de recuperar l'espai perdut abans: metges, capellans, advocats, psicòlegs, etc. és a dir, algunes de les professions tradicionalment relacionades. Igualment això farà possible que hi hagen més persones sanes, amb la participació de les persones més interessades pel proïsme ("prójimo", en castellà).

Per tant, no està la cosa, al meu parer i després de consultar informació en anglés sobre Linda Lantieri (per conservar millor la fidelitat de la informació original), en propostes de mestres activistes (com és el seu cas) sinó de persones positives i creatives, això és, que es centren en crear la cultura dels matisos (obri un ventall i veuràs que és més ample que els dos extrems) i que aporten sistemes educatius que siguen revolucionaris (no un retoc del que ha fet un altre o una collita d'idees) i que, com feia la M. Teresa de Calcuta i més persones promocionen la cultura de les actituds i alternatives "A FAVOR DE" (però no sols en el nom de la plataforma, organisme, fundació, associació, etc.... perquè així pots llegir molt a Internet i també veure en la vida diària, sinó en les accions, perquè en les accions és on demostrem les persones la coherència amb el que pensem).

Com a alternatives al sistema educatiu actual, proposaria (si em feren eixa pregunta), sobretot:

1. Introducció de l'humor en els cinc primers minuts i en els cinc últims (o cinc trenta-quatre, com posaríem en un llibre d'humor).
2. Cultura dels matisos (ni blanc ni negre, ni verd -el centre- ni els extrems, sinó la pluralitat).
3. Promoure la positivitat (en el llenguatge i en l'ús diari, perquè he observat, en converses i per escrit, que afavorix la salut diària i el benestar en les relacions humanes), la creativitat (fluïdesa, flexibilitat) i l'educació centrada en l'alumne.

Finalment diré que una de les coses que més valore és l'excentricitat, és a dir, el que s'aparta de la majoria, de la moda (en estadística és el valor més repetit), de les formes "políticament correctes" ... I dins de l'excentricitat, present en molts artistes còmics, tenim una porta oberta per a descansar millor (la qual cosa ajuda a la persona a nivell general), prendre decisions amb més tranquil·litat i... actuar amb més espontaneïtat. "

En què centreu (o centraríeu) la vostra educació a la universitat?

El món dels vàters públics

2010-07-19T10:19:00.000-07:00

"El món dels vàters és entretingut, sobretot el dels vàters públics". (Andrés Pulido, Ruf creaciones)

Amb aquesta cita, dita durant una intervenció humorística, per Andrés Pulido (de Ruf creaciones), comencem un tema interessant, si més no, des del punt de vista de les relacions humanes: el respecte pel que és públic.

És fàcil entrar als lavabos dels locals públics, almenys a molts dels més visitats per persones de tota classe social, edat, ideologia, etc. i tindre temps per a llegir els grafitis. Si volem millorar aquest paisatge potser tot comence a casa, com també les relacions humanes, l'art de passar-se els cordons de la sabatilla, el mètode més senzill per a fer una truita francesa o, per què no, l'humor... Ui!, quin element ens ha eixit, de manera espontània... L'humor!

En un estat democràtic, el grau de llibertat d'humor és una mostra del grau de llibertat d'expressió de què es disposa i, en qualsevol cas, la tria de l'humor és una cosa personal, que té una relació amb l'educació, amb la formació, amb la forma de concebre les relacions humanes, etc.

U pot disfrutar de l'humor als vàters, la qual cosa potser seria millor si es fera en un local públic i reservat per a l'humor, ja que així guanyaríem més: netedat, ús d'un espai públic obert a l'expressió pública i humor lliure.

Potser ja tinguem una faena més: fer una proposta pública, no sols als ajuntaments, sinó també a la universitat, a l'associació en què participem, etc. Un espai per a l'humor. Això no lleva espontaneïtat, sinó que la dignifica, la fa amiga de la cultura de la ciutadania i, a més, obri les portes a una diversió entesa com un patrimoni a gaudir pels ciutadans... La llibertat i la responsabilitat van juntes, fins i tot en l'expressió de l'humor. Només faltaria això!

On reservaries espais per a l'humor gràfic (escrit o en dibuixos) dins de la universitat?

Del glamur a l'humor

2010-07-18T00:35:00.000-07:00

Acabe d'escoltar una entrevista de l'humorista Rubén Padilla a una figura que representava Ben Laden, present a terres del migjorn valencià. No es tractava simplement d'una interpretació més de l'entitat artística "Antología teatral del chiste malo", sinó potser una forma més de burla del tema del glamur.

Ens passen hores i hores de televisió preparades perquè intentem... Quèèèè? No, cavallers. Val més la pena que seguim els nostres camins, abans que seguim darrere de la carlota de les persones que viuen del món del glamur, tan identificat amb un color altruista, pacífic, conciliador, tranquil·litzant i amb bona acollida (perquè es considera un color positiu) com és el color rosa, especialment el clar.

En eixe sentit, i ara amb l'entrada en un tema pedagògic, considere bo introduir el color rosa en l'aula, junt amb el color verd intermedi, lleugeres tonalitats de blau i una miqueta de groc intermedi. Això es pot fer per mitjà de cartells o treballs dels alumnes en què predomine u d'aquests colors o una mescla suau amb tots quatre.

Així, a més de tindre una aula més decorada, la qual cosa atorgarà alegria al paper que desenvolupa, també incorporarem colors que ajuden a conciliar, tranquil·litzar, obrir-nos al proïsme, mostrar-nos més comunicatius, mostrar la nostra part emocional (amb la calma) i, així, afavorir que el jovent que accedisca a la universitat se n'isca amb una vida emocional més moderada, oberta a l'altruisme i a la natura (color verd), així com amb el goig de viure (groc) i, per què no, amb la cultura dels matisos. Recordem que una aula amb detalls de colors distints pot generar, inconscientment, una cultura de la pluralitat.

I tot això, no té res a veure amb la cultura del glamur, de l'ostentació ni del famoseig, sinó de l'autenticitat, la creativitat, la positivitat i el plaer de formar-se com a persona més enllà del que aprenem o del que ensenyem i tot, en interacció amb la natura i l'àmbit universitari, com ja hem assenyalat en més entrades.

Quins detalls decoratius introduiries en l'aula amb la intenció d'afavorir el sistema pedagògic universitari?

La realitat vista per un humorista (Xavi Castillo)

2010-07-17T09:56:00.000-07:00

Adés he accedit a http://tu.tv/videos/entrevista-amb-xavi-castillo i he pogut escoltar temes molt distints i interessants en menys de sis minuts.

De manera sintètica podríem dir que els humoristes, a més de prendre's la vida amb major sentit de l'humor (o així ens ho podríem pensar, atenent a la tendència a relativitzar les coses, a riure's també d'ells mateixos i a compartir el que expressen còmicament), són analistes de la realitat social.

Així, a vegades, resultaria interessant, si més no, atenent a la meua visió de l'ensenyament, escoltar algun humorista... perquè des de les personalitats del món de la cultura més excèntrica, sovint ixen reflexions molt lluïdes i, per què no, opcions d'actituds noves que podem adoptar com a ciutadans i com a persones que busquen la creativitat i el benestar (millor si el compartim amb flexibilitat i fluïdesa).

¿Convidaríeu alguna vegada a un artista còmic a la Universitat, perquè fera una xarrada sobre la seua visió de l'actualitat?

Al sol i a l'ombra de l'humor

2010-07-17T00:52:00.000-07:00

Adés he escoltat els humoristes Alicia Decibelios i Ángel Cordero, i ella ha dit "Lo tengo a la sombra para que no se derrita". No es tractava, per descomptat, del sistema educatiu i majoritari que hi ha en la societat valenciana, sinó d'un tema ben diferent. En qualsevol cas, ha servit per a una entrada: el manteniment del que estimem.

Si estimem la creativitat, convindrà mantindre-la al sol i a l'ombra (com si fóra la filosofia de moltes plantes) o bé al sol (si volem inspirar-nos) o bé a l'ombra (si passem pel moment de calma). En qualsevol cas, i de la mateixa manera que el gelat que està de repica'm el colze i ja tenim uns minuts en la mà, ens interessa cuidar el que estimem. I una de les millors maneres és amb atenció, amb temps i amb proactivitat, és a dir, amb una activitat que ens porte a una visió més ampla i positiva.

Si estimem una educació lliure, amb humor, amb creativitat i preparada per a aportar novetats a la societat (de forma constructiva) i des de la idea de contribució individual al grup (escola, universitat, família, barri, societat, món)... ens convé estimar el que som (de primer) i, en acabant el que fem i, també, per descomptat, valorar el que fan les altres persones que també tenen projectes positius i, igualment, deixar a banda (després d'haver aprés) les persones que es dediquen a viure de paràsits, perquè prioritzem la simbiosi. ¿No és una parella d'humoristes, o una colla de cantants, un exemple de simbiosi, quan interactuen amb respecte mutu i amb una finalitat (millor si és altruista) per damunt de les individualitats?

Quins grups d'humor coneixes o has conegut per mitjà d'Internet? ¿Convidaries cap a una actuació durant una sessió trimestral?

Elogi de la diversitat... (i de l'originalitat)

2010-07-16T09:41:00.000-07:00

Adés he passejat per la web d'humor http://www.portalmix.com i he aplegat a un grafiti que deia així: "Todo el mundo puede mear en el suelo. ¡Se un héroe! ¡Mea el techo!"

No es tracta de veure qui pixa més, de veure qui pixa més alt, ni de veure qui pixa més lluny... Es tracta de premiar la diversitat, l'originalitat, la persona que treballa per la llibertat emocional del proïsme (des de l'altruisme), de la persona que fa coses diferents a les ordinàries (per mitjà de la creativitat), de les associacions que fomenten el divertiment en temps d'esplai i en temps de treball o d'exercici del nostre ofici (i ací cadascú sap el seu).

Crec que podem considerar com ben directe i clar el missatge que ens envia aquest grafiti. Per això, de manera sintètica, anime (i animem els altres mestres que tenim interessos semblants) als universitaris (mestres o alumnes) perquè fomenten la singularitat com a riquesa dins de la societat i, així, valorar la contribució que cadascú fa a la societat, bé en l'àmbit universitari, bé fora de l'espai de la universitat.

Quines estratègies fomentaries perquè l'alumne s'inclinara per la seua contribució a la societat i, per tant, per la participació activa (amb el respecte a la forma i a la quantitat, sempre que siguen positives, constructives i, per tant, creatives)?

Humoristes amb alternatives

2010-07-16T00:46:00.000-07:00

Hui he accedit a una web per a artistes i he tingut l'ocasió de veure un vídeo de l'humorista Xema, el qual m'ha fet riure. I quan acabava la seua intervenció, ha fet un afegitó interessant... i amb broma!

Lliçó del dia: ¿Podem començar el dia amb una broma i acabar-lo igualment? ¿Podem començar i acabar una classe amb humor?

Un vídeo així (com també molts més) ens permet fer-nos una pregunta: ¿convé iniciar una classe amb un vídeo d'Internet, sobre humor, perquè els estudiants tinguen una classe més calmada, més centrada en la faena i, a més, més positiva i respectuosa? Per a fer entretinguda una classe no és menester ser graciós, però sí, potser, tindre gràcia, tindre sentit de l'humor. O, si no és així en la gran majoria de les classes, sí tindre, com a mínim, vocació... la qual cosa és essencial per a fruir de la professió.

Crec que, de la mateixa manera que en oratòria ens inviten a tindre un fil i fer-lo continu (l'argument), també podem fer el mateix i amb la combinació humor i sessió del dia. ¿Qui ha dit que el camp de la didàctica ja estiga llaurat i no siga possible introduir noves vessants d'ensenyament? Des de sempre hi han hagut persones que han destacat pel seu esperit de canvi i de creativitat, això és, d'incorporar nous punts de vista o concepcions de l'ensenyament, l'educació, la relació alumne-mestre-societat (família i tot), etc.

Per això, obrim la possibilitat i, així, ens obrim a noves formes de relacionar-nos amb l'alumne, amb el personal administratiu de la universitat, amb la societat... i amb la professió!

Com incorporaries l'humor a la universitat?

Webs d'humor per a universitaris (mestres i alumnes)

2010-07-15T09:38:00.000-07:00

Estimats amics, mestres, alumnes o persones interessades per l'educació universitària o que treballeu en oficis administratius dins de la universitat.

Ací teniu un llistat que he elaborat hui, de webs d'humor. Que les gaudiu.

http://www.humorpositivo.com/ (empresarial i amb molts enllaços, molt interessant)
http://www.ciberniz.com/ (sobretot és una revisió de l'humor a Espanya, des del segle XIX)

http://www.hastaloswebs.com/
http://www.querisas.com/
http://www.unaplauso.com/

Les següents són de l'àmbit lingüístic en català, també conegut com valencià (oficialment i tot, a nivell acadèmic). En alguna hi ha l'humorista Eugenio.

http://tocamels.webs.com/
http://www.portalmix.com/
http://www.detotimes.net/
http://www.acudit.net/
http://www.racocatala.cat/forums/fil/119382/humor-valencia-xavi-castillo

Bo, això era el que volia compartir aquesta vesprada amb vosaltres.

Quines aplicacions trobes a l'humor durant una sessió o en l'elaboració d'un estudi o d'un llibre de text, per posar tres realitats diferents?

El gat que menjava gossos hidràulics

2010-07-14T00:33:00.000-07:00

"L’altre dia el meu gat va matar al teu gos. Però que dius home! si el meu gos es un Rottweiller. Ja, però el meu gat era hidràulic." (http://www.acudits.net/acudits/curts)

Amb aquesta introducció comencem el dia. Ja no es tracta de matar el gos, el gat, el linx, la cadernera, el rat penat, l'elefant, el pollastre... o el director, sinó d'iniciar la sessió amb una miqueta d'humor i, per exemple, traure un tema. Com ara...

1) les aïnes de la casa
2) les aïnes del taller
3) els tipus d'energia (hidràulica i tot)
4) els costums dels animals domèstics
5) la relació humana amb els gats i els gossos
6) el tema del marquisme ("és un Rottweiller")
7) la natura i els animals
8) l'humor com a element de l'espontaneïtat (observem que potser ningú no esperava el final, "era hidràulic")

Tot això es pot fer en qualsevol sessió universitària, fins i tot quan aprofitem un acudit per a fer pluja d'idees per a un tema ben diferent i, així, facilitar la participació en el tema que més ens interessa. I això no és nou: durant la lectura del llibre "El que fan els millors professors de la universitat" (Ken Bain, Publicacions de la Universitat de València), ja apareix algun mestre que convidava els alumnes a treballar amb la poesia i algun element més perquè els resultara més fàcil trobar la resposta a la pregunta plantejada.

En resum: ens interessa introduir elements distants per a trobar proximitat i, així, respostes més idònies al tema que tractem. Ah! i si incorporem l'humor positiu, molt millor: fluïdesa, decisions més laxes, obertura mental, etc.

Has fet algun estudi o escrit públic (per exemple, a la premsa) amb un toc d'humor positiu? Què experimentares?

Lideratge... en primer lloc

2010-07-13T09:29:00.000-07:00

Dins del Club dels Bons Costums (CBC) es prima el que una persona es faça amiga d'una altra perquè la primera ho vol, mentres que en les relacions amb maduració les amistats sorgixen de manera espontània, es consoliden a poc a poc i, a més, permeten l'entrada a la llibertat d'expressió, a la presa de decisions lliures (i amb responsabilitat), a l'espontaneïtat, a l'humor positiu, al riure en què les dos parts guanyen, al somriure, a la joia de viure, a la vida senzilla, a l'esperit creatiu de la persona, etc.

Tot això, i més, he captat aquesta vesprada, després de viure una trobada amb una persona políticament correcta i que volia que jo fóra amic seu (?). O s'és un amic autèntic, respectuós, obert mentalment, amb curiositat... o parlem d'una relació ben diferent. No sé com veureu un cas com eixe, real i de fa una estona, amanit, a més, d'una tendència a la mentira compulsiva...

Hi han línies de mestratge i d'educació que promouen que el mestre destaque els punts positius de la persona que té davant, o que la tracte amb la naturalitat que li ix de l'ànima, això és, de l'interior de la seua persona (eixa que forma part de la seua essència). M'he sentit un poc perplex quan un company que havia presenciat l'acte, ha decidit compartir una partida amb el del Club dels Bons Costums, en lloc d'ajornar la partida i, així, manifestar la seua disconformitat. Però no...

Del que hem escrit fins ací, podem deduir que no debades l'esperit creatiu es desenvolupa en persones que posen en qüestió l'statu quo i moltes creences i actituds que es consideren correctes, simplement perquè la majoria de la població (o el grup majoritari, o la posició més repetida -encara que no aplegue a superar la mitat-) continue per eixe camí.

Ara bé, com la creativitat mereix una felicitació, direm... "Visca les alternatives constructives!" I des d'ara, i sense recórrer a la justícia formal (l'advocat, el jutge...), actuarem d'una altra manera: ens sentirem més alliberats, més contents interiorment, més amos de la nostra vida i, per tant, amb més bon humor i alegria. Paga la pena invertir en abonaments del tresor democràtic de la persona amb pensament lliure, creatiu, constructiu i que fa ús de l'humor positiu en les seues relacions humanes. A més, el món és ben gran, hi han moltes persones i, a més, podem fluir de moltes maneres (i una d'eixes, sense dubtes, és fer el que ens fa sentir-nos bé).

Això era el que vos volia escriure i, així, compartir amb vosaltres, bé si sou educadors universitaris actius, com si ho heu sigut.

Que fruïu d'un bon dia.

Quines decisions valentes decidires prendre en algun moment i ara et produïxen joia, benestar i sensació de lideratge mentres treballes a la universitat?

Beneficis de l'humor dins de l'aula

2010-07-13T00:46:00.001-07:00

Com diu una persona que conec des de fa anys i panys, "No sols de pa viu l'home, sinó de mescla", la qual cosa ens ve com l'anell al dit quant al tema de la incorporació de l'humor dins de l'aula.

Així, podem començar amb uns minuts amb humor, o bé amb la participació espontània d'alguna eixida a partir de la inspiració d'una paraula, etc. La qüestió, com també al treball, és que l'ensenyament siga divertit, entretingut, amb les portes obertes al pensament lliure i creatiu, amb calma (com a resultat de l'alternança entre aprenentatge formal i espai per a l'esplai i l'humor).

¡Cavallers, ara va de bo! Deixem a banda les virtuts del cagar (document humorístic català del segle XIX, http://www.acudit.net/) i passem a fruir d'un ensenyament espontani, alternatiu i fluïd com l'aigua neta. Qui vullga entretindre's en el tema de virtuts i defectes (considere més encertat i convenient parlar de "cultura dels matisos"), que treballe això. Mentrestant, nosaltres, les persones que ens inclinem per posicions més moderades, fruirem del gran ventall dels matisos, paregut a l'arc de sant Martí, és a dir, al respecte de la diversitat.

Que tingueu un bon dia.

Com elaboraries un estudi sobre un tema que et fera fluir? ¿Incorporaries l'humor? Ha participat l'humor en algun estudi elaborat per tu o per alguna persona que coneixes?

Universitat i diversió

2010-07-12T09:48:00.000-07:00

Fa uns anys, mentres llegia un llibre d'Eduardo Jáuregui Narváez ("El sentido del humor. Manual de instrucciones") aprenguí que la paraula "diversion" (en anglés) significa "desviament", la qual cosa és el que fem quan ens divertim, quan actuem amb espontaneïtat, quan donem entrada a l'humor i a la joia i, per què no, al món de les excentricitats, bàsiques en un món com el que presenciem i que, amb les nostres aportacions (indistintament de la seua grandària, quantitat o forma), podem fer més alegre i fluïd. No debades el mot "humor" significa, en el seu origen, "líquid", "fluïd"...

Una universitat amb humor té més possibilitats de fer que les persones fruïsquen del que aprenen, del que fan, del que aporten, etc. i que, per tant, finalitzen els seus estudis formals amb la intenció de fluir enmig del que els ha fet sentir un interés extra. Qui tinga un bon mestre de música, potser s'interesse més per la música (i si aplega a director i tot?); qui tinga una mestra fascinant en el món de la biologia, potser s'incline per la natura o la ciència i el benestar (¿què passaria si formara part d'un equip de primera línia?); qui tinga un historiador que inspire simpatia i interés per la matèria, potser estudie la història amb una mirada des del balcó (més ampla i, per tant, més objectiva, oberta, independent i respectuosa)...

I així podríem continuar. Per exemple, remarcant la importància de les gràcies, perquè ajuden a recordar moments i informació, entre altres aspectes. Així, recorde que durant un fòrum de cristians, un ponent digué que els seus fills el tenien com una persona rara perquè no tenia un cotxe de categoria, sinó elemental. Ell, un orador molt graciós, els respongué: "Eso son cosas de papá. Es que el papá es un poco raro..." amb la qual cosa guanyà independència i potser encara el recorden algunes persones molt pròximes a mi i que també eren durant aquella ponència... tot i haver passat ja uns tretze anys. A hores d'ara és una d'eixes anècdotes que em fa goig compartir, no sols en les relacions interpersonals i directes, sinó també per mitjà del blog i tot.

Que tingueu un dia amb alegria.

Quins beneficis creieu que aportaria la introducció de la diversió durant les sessions universitàries (no sols a curt termini, sinó a llarg termini i tot)?

No és menester ser doctor honoris causa...

2010-07-12T00:44:00.000-07:00

No és menester ser doctor honoris causa per cap universitat per a ser una persona interessada pel poble, per la cultura, per la llibertat, per l'humor i la diversió, per la responsabilitat, per l'educació cívica i moral o, per exemple, per la relació positiva entre ciència i benestar social.

Tampoc no és menester tindre estudis universitaris per a ser un investigador i fer un estudi de qualitat, entenent per "qualitat" "que busca la veracitat, l'objectivitat, la formació lliure, que partix acompanyat de creativitat i que, per damunt de tot, es fa amb amor, amb vocació, amb plaer i espontaneïtat i que transmet el que u realment prima en la seua vida" (íntima, social, professional, familiar, laboral...).

Tampoc no és menester traure notes ben altes per a ser un estudiant fascinant i admirador del que u rep, bé a la universitat, bé a qualsevol nivell de l'ensenyament formal, bé en qualsevol àmbit educatiu (casa, família, barri i població; comunitat històrico-cultural; humanitat).

Crec, com també fan alguns amics meus, que el que realment acompanya a la persona que viu amb llibertat, atenent als seus principis, valors, creences, amb esperit positiu i de millora, amb interés per la societat (participar en ella amb benevolència), sentit de la solidaritat i la gratitud, etc. és, entre altres, una senzillesa palpable en les relacions humanes (humor positiu i tot). I crec que això ha sigut molt comú entre les persones considerades popularment com a "genis", per exemple, Einstein, una de les persones de què més he pogut llegir ("Einstein. Su vida y su universo", Walter Isaacson, Ed. Debate, 1a ed., set. 2008). Si l'humor ens obri més la creativitat i les relacions socials, la senzillesa ens fa més humans i més rics interiorment, la qual cosa ens fa més lliures i oberts a la Humanitat i a la diversitat. Almenys, així ho veig ara.

Que tingueu un bon dia.

Quins nous reconeixements introduiries, a nivell universitari, si fores el rector? I quins deixaries a banda? Per què?

La dolçor del mestratge democràtic

2010-07-11T00:40:00.001-07:00

Si podríem identificar "mestratge democràtic" amb eixe mestratge en què interactuen mestre i alumne amb obertura i respecte mutu, per "dolçor" podríem dir del que ix amb vocació i que, sobretot, després de centrar-se en l'alumne, fa que l'alumne recorde el mestre i senta que ha aprés més (1+1=5).

L'alumne que ha fruït de la dolçor del mestre fascinant, no sols continua amb un interés especial pel que li ensenyà l'històric mestre, sinó que, a més, potser es convertisca en una persona que procure fer una recerca sobre el tema o superar-se dia rere dia, sia en el món de la música, sia com a escriptor, sia com a tècnic, sia com a historiador, sia com a biòleg, per posar alguns exemples pareguts a testimonis que he llegit adés en una web catalana relacionada amb la TV3. I també pot convertir-se en un amic de l'antic mestre i tot...

El mestratge democràtic naix de la participació oberta de les dos bandes (el mestre i l'alumne), així com del compartiment d'un espai en què hi ha obertura, creativitat, respecte per la diversitat, pluralisme; invitació a la superació personal i a l'optimisme i l'altruisme o la solidaritat i la gratitud; estima pel que s'és (en lloc de pel que es fa o es té); una classe en què valors com la creativitat, la positivitat, la joia, la cooperació o la senzillesa tenen les portes obertes, amb tot el que implica la seua introducció ordinària.

Quan tenim mestres democràtics, ens sentim en un espai en què hi ha fluïdesa, flexibilitat, alegria, interés per temes socials o de la terra en què vivim (on està la Universitat), amor pel proïsme i per temes que traspassen les fronteres estatals... Aleshores, el sentiment de germanor amb la Humanitat es transmet, es practica i s'intercanvia. I això, de manera espontània, la qual cosa fa més agradable i més plena de plaer la tasca educativa de cada membre. O així ho veig, ara, i atenent a les experiències i a l'evolució posterior a l'estudi a Magisteri.

Quins records positius (i amb plaer) tens de l'ensenyament, com t'han influït i com vius ara l'ensenyament i l'educació (universitària o no)?

Fidelitat als principis

2010-07-10T00:39:00.000-07:00

El mestre que és fidel als seus principis, és a dir, que camina pel camí del que considera imprescindible per a la seua vida i que es proposa seguir, és relativament fàcil de distingir, si més no, a partir de les meues experiències i les d'algunes persones que estudiaren junt amb mi a la Universitat de València.

Així, a més de ser una persona amb idees i creences definides, també és oberta i creativa, la qual cosa és perfectament compatible: per exemple, podem tindre mà dreta en unes idees i creences i estar oberts a altres i noves (tindre mà esquerra). En qualsevol cas, les primeres seran part dels principis (derivat llatí de "princeps, principis", "el primer") i les segones desenvoluparan l'esperit creatiu i de superació de la persona.

Tindre principis també és compatible amb la possibilitat de ser flexible, la qual cosa ens obri cap a formes diferents de ser, actuar, veure el present, pensar, preparar una sessió, etc. Per això, al meu parer, interessa conjugar les dos coses, principis i flexibilitat.

Igualment ens fa més independents, més madurs emocionalment i, per tant, més lliures, tres temes realment interessants i dignes de traure durant algunes sessions amb els alumnes. La persona independent ho serà tot i els intents d'altres perquè s'inscriga al Club dels Bons Costums, això que Rosetta Forner diu Club del Redil o Club de los Redileros (o CdR). Potser hàgeu oït l'expressió, perfectament qüestionable, "Se están perdiendo las buenas costumbres", la qual repetia una persona que coneguí, si bé amb un sentit humorístic semblant al del bufó literari o del món del circ i el teatre.

La fidelitat als principis és la fidelitat a l'autenticitat, a la nostra essència i forma de fer, organitzar la vida, com també de conviure amb les persones que ens respecten, es respecten i es fan respectar. Això, si més no, és com ho veig ara i el que considere bàsic.

¿Tingueres algun mestre fidel als seus principis i respectuós amb l'alumne? Què senties durant les seues classes i com et senties a l'aula?

Temps per a aprendre idiomes i més

2010-07-09T10:03:00.000-07:00

Diuen que l'estiu és una època molt bona per a aprendre idiomes i viatjar (almenys a moltes planes d'Internet). Ara bé, també podem fer un aprenentatge més continu i al llarg de l'any, la qual cosa, al meu parer, és tan positiva com l'altra, ja que ací cadascú és lliure de triar allò que considera més idoni. No debades hi ha qui promou la diversitat d'ensenyament com a alternativa a l'ensenyament oficial o al més estés. Per tant, podem dir que les formes d'aprendre idiomes (o qualsevol matèria, no ja assignatura en el sentit clàssic) són diverses i que això permet una adaptació per part del mestre i de l'alumne.

Igualment podríem dir que potser interesse un programa d'ensenyament flexible, per exemple, en el sentit d'introduir una part teòrica (només la bàsica), part pràctica (molta) i part creativa (molta) ja que així farem que l'alumne es senta de gust i que, a més, participe més i gaudisca de la fluïdesa de formes. I ací ens convé obrir-nos a l'aprenentatge d'estils diferents d'ensenyament, a fer les classes amb gaudi i esplai (un mínim, imprescindible), amb introducció de l'element humor i amb la joia de la vocació que transmetem a l'alumne.

Finalment direm que quan l'alumne observa que les sessions també són un exemple d'intercanvi, la participació és més constant, més oberta i, a més, sent que l'educació es centra en l'alumne, en lloc de fer-ho en els continguts acumulats pel mestre, amb la qual cosa hi ha una sensació de creixement i millora en els dos sentits

Bicicletes, ecologia i universitat

2010-07-08T10:01:00.000-07:00

La bicicleta, a més de servir per a traslladar-nos, també permet que ens centrem durant un temps en la col·laboració que pot fer la Universitat amb la societat, per exemple, per a estudiar alternatives de transport del segle XXI o, com ara, la vida inspirada en l'ecologia, o l'ecologia i l'humanisme com a bases de moltes decisions internacionals del present.

Des d'eixe punt de vista podem encoratjar l'alumnat a prendre part d'aquestes opcions noves, i més com a practicant de la creativitat que com a observador: interessa que l'alumne, com també el mestre, s'interesse per temes d'actualitat o importants a llarg termini.

Igualment diré que mentres escrivia el paràgraf anterior, m'he recordat d'una notícia que hui ha aparegut als informatius territorials de Televisió Espanyola sobre una empresa que havia decidit canviar la política anterior per una més d'acord amb els valors que prioritzaran al llarg del segle, com ara, l'ecologia, l'altruisme, la generositat, el compartiment, l'amistat (per les nombroses cultures que entren en contacte, per exemple, com a resultat de les migracions), el respecte mutu... Ni és la primera ni serà l'última, motiu pel qual ens pot produir alegria i sensació que les aportacions que fem valen la pena, com també les que sorgixen de fora.

En resum, podríem dir que des de l'invent de la bicicleta, fins a l'invent més nou (i ecològic, com el de la bicicleta), potser siga interessant obrir-los les portes i admirar-los, perquè poden col·laborar al manteniment d'un planeta pel qual val la pena invertir temps i diners a llarg termini. Tot allò que beneficia la positivitat del planeta (a llarg termini), també és bo per a les persones que, en el present i tot, confien en els projectes altruistes i pel benestar de la societat. Això és treballar a curt termini i a llarg termini, és a dir, fruir mentres fem el que fem, molt propi de persones que actuen amb fluïdesa i creativitat.

Gràcies i avant!

Quines actituds promouries en l'aula pel que fa al present històric i a l'ecologia i el segle XXI?

Humor en l'aprenentatge per descobriment

2010-07-08T00:39:00.000-07:00

Després d'haver escrit el títol que encapçala aquesta entrada, adés, i amb la intenció de trobar documents en Google, he accedit a u sobre l'ensenyament de matemàtiques i he pogut riure'm un poc, bé en anglés, bé en castellà (sobretot). Una de les gràcies que més m'ha agradat, ha sigut una intervenció de Manolito (un personatge de Mafalda), quan diu "Lo sé porque es vox populi". Quasi res porta el diari!

Ara bé, potser ens interesse més promoure aquesta mena d'ensenyament i d'aprenentatge, però no perquè siga vox populi o no, sinó perquè potser siga de bona acollida entre els alumnes i, així, a més, ajudarem a crear persones més independents, més responsables de la seua evolució i creixement, que s'ajustaran més als seus interessos personals i en què el mestre es limitarà a fer de moderador, d'orientador (per mitjà de l'experiència i l'afany de superació) i a compartir el camí que mamprén i camina junt amb l'alumne. És una de les formes d'aprenentatge que més m'agrada i que considere bàsic, mas que no siga del gust de molts professors universitaris. Les altres són:

2) l'aprenentatge amb l'humor i la música (ací incloc la lliçó magistral dels mestres fascinants),
3) l'aprenentatge a partir de la creativitat i
4) l'aprenentatge obert i positiu (o cultura dels matisos i dels reptes)

Quins són els pilars del teu estil d'aprenentatge i d'ensenyament?

Alfabetització tecno... què?

2010-07-07T09:48:00.000-07:00

Encara hi han persones grans (i no tan grans) que estan en condicions d'aprendre a escriure el nom, els cognoms i, fins i tot, a signar. Potser hi haja un 5%-10% actualment, si més no, si ens centrem en dades de fa uns cinc anys. I si considerem dades de l'alfabetització funcional (saber respondre més enllà del que hem escrit adés), hi hauria un 70%-75% en eixes condicions (almenys segons dades de Catalunya a la darreria dels anys norantes i, potser, extrapolables al conjunt de l'Estat).

Ara bé, la qüestió no és mirar només les dades, sinó, al meu parer (i potser també al de persones sensibles per la formació alliberadora de l'educació i l'ensenyament i la possibilitat de créixer i fer-se més independents, per mitjà de l'alfabetització i de la formació contínua i constructiva i creativa) treballar amb vocació perquè les persones que isquen de la universitat ho facen amb afany de construcció i de millora social (si més no, el major nombre possible), amb la qual cosa ajudaríem a crear major consciència de col·laboració entre la societat i la universitat, entre el govern i els estudiants i els mestres, entre l'estudiant i la família (sobretot si contribuïx directament al pagament dels estudis), entre l'empresa en què treballa l'estudiant i li concedix permís al llarg del curs i el propi estudiant beneficiari...

Potser podríem sintetitzar el que hem escrit adés en unes paraules: interessa crear estudiants creatius i amb filantropia, almenys si volem contribuir a un millorament de la societat i a centrar-nos en els aspectes positius i que podem desenvolupar com a persones. Si substituïm el pessimisme per un optimisme creatiu i que mira avant des del present, podrem fer realitat molts projectes individuals i socials. I si volem crear res, haurem de partir de l'exemple, bé com a educadors, bé com a mestres, bé com a aprenents continus. Ànim, que els reptes són possibles.

¿Creus que convé difondre al llarg del sistema educatiu la "cultura dels matisos i dels reptes" (*), amb la intenció de construir una societat més oberta i respectuosa amb les diferències i les persones?

(*) Així denomine la posició més afavoridora de la creativitat (reptes) i de la formació de persones de temperament i actituds moderats (matisos), la qual cosa considere positiu a llarg termini i tot, com també durant el procés d'autosuperació i en contacte amb la societat que ens envolta i en què participem.

Els matisos personals i socials

2010-07-06T00:47:00.000-07:00

A més d'haver-hi matisos en el món dels colors i de la música, també n'hi han en el món de la forma de ser de cadascú i de la classe de societat en què vivim. Vivim, per tant, en una cultura dels matisos, de la mateixa manera que els presenciem quan passegem pel carrer i veiem cases amb detalls diferents. Ara bé, que puguem viure en una cultura així, no vol dir que ho siga, la nostra (la social). I ací podem presentar una pregunta: si els matisos fan que siguem més flexibles, més oberts i més moderats... ¿què passaria si introduírem eixa forma d'actuar en l'ensenyament universitari? Potser que guanyaríem tots, mestres, alumnes i personal no docent. Entre altres raons perquè la moderació ens obri a la cultura de la creativitat i aquesta ens fa persones més lliures i responsables.

Igualment podem dir que si l'escola que visquérem no ens educà així, vol dir que nosaltres podem educar i educar-nos així. ¿Qui ha dit que el present no puga preparar-se per a millorar amb una actitud de respecte, amabilitat, flexibilitat, humor positiu i positivitat cada dia? Ah!, i amb riure i somriure, encara que no visquem econòmicament del circ o com a artistes de l'humor. L'humor és patrimoni a l'abast de cada membre de la societat. I la positivitat, també.

Són, per tant, uns recursos a l'abast de qui educa i de qui s'educa o rep educació.

Quins recursos introduïxes a l'aula, durant cada època de l'any o atenent a la veu interior (intuïció)? Quins n'introduïries, de recursos, si fóres mestre universitari?

"Carpe diem": "Don't worry, be eccentric"

2010-07-04T00:58:00.000-07:00

Amb aquest títol, després de repassar pel Google sobre "professors excèntrics" (quasi sempre apareixia una pel·lícula), m'he trobat amb un film que vaig veure quan estudiava Magisteri ("El club de los poetas muertos") en què u dels personatges és un professor excèntric. La viu, encara que no la recorde. Ara bé, el mestre que teníem potser sí fóra excèntric. I com de l'excentricitat, molt relacionada amb la salut, l'humor, l'inconformisme, la creativitat, la realització d'una vida independent a la de la gran majoria i, intuïsc que també amb molta espontaneïtat (penseu, per exemple, en les aparicions que fa Karlos Arguiñano abans de començar la sessió didàctica de cuina), ixen idees molt bones (o així ens ho demostra la història), podem fer-nos una pregunta: "I si aprofitem el dia (Carpe diem) i ens centrem en deixar arrere les preocupacions i procurar ser una miqueta més excèntric (Don't worry, be eccentric)?"

¿Vos haveu fixat que podem jugar amb les llengües i fer combinacions estrafalàries que poden portar-nos a idees interessants? Ah!, això és el que crec ara. I, per favor, no feu el que jo faça: sigueu vosaltres. Si voleu. Només faltaria això!

Com introduiries l'humor en la Universitat, si fores professor o si ho eres? I si fores el rector?

Excèntrics en l'aula: una nova professió amb futur

2010-07-03T09:43:00.000-07:00

Si a la web de Noticias Positivas hui figura el document "Madre de día: una profesión de siempre para el mundo de hoy", considere igualment interessant incorporar la professió d'excèntric de dia, sobretot en un món que la calma, l'esbarjo, l'esplai, la rialla, el somriure i l'humor, com també la fluïdesa a través del que realment ens fa goig, semblen estar demanant intervenció... Però, qui fa la primera passa? Al llarg de la història hi ha hagut tendència a desconfiar de les idees excèntriques (des de les de Leonardo, G. Galilei fins a la física d'Einstein) i... sovint el temps els ha donat la raó (als excèntrics, tot i les seues equivocacions, pròpies de totes les persones).

Potser tot això ens puga encoratjar a introduir en les aules universitàries (com també en les altres) la figura del mestre/pallasso excèntric (una de les classes de pallasso que hi han) o l'humor com a element essencial i vital, així com el somriure. Si els estudis de psicologia (laboral o no) ja parlen d'introduir l'humor en l'empresa, vos faig dos preguntes: "Què passaria si introduírem la figura del mestre-clown excèntric en les aules? I si durant uns cinc minuts, millor si són els inicials de cada classe, la faena del moment fóra riure tots?".

Alguns podran pensar que això no s'ha fet mai, que això no és formal, que no és in, que no és seriós o que no és políticament correcte. I ara bé la pregunta: quantes coses s'han considerat destrellatades i finalment s'han acceptat? Per exemple, el vol de l'avió. Sabem que ja hi han empreses que contracten persones per a fer excentricitats i animar la faena diària, el calendari laboral (per dir-ho amb visió de futur)... I són capdavanteres i milloren en qualitat i en relacions interpersonals així com en fidelitat i comoditat dins de l'empresa. Per tant,... com diu un refrany, "Canten papers i menten barbes", afaitades o per afaitar, com jo ara mateix.

Finalment unes frases de Jules Verne: "Qualsevol cosa que un home siga capaç de concebre, uns altres seran capaços d'assolir". I ho tenim a una xicoteta passa: la gosadia que naix junt amb la creativitat i l'acte de posar en qüestió el que hi ha establit i considerat intocable.

Quines incorporacions professionals o canvis qualitatius faries a la Universitat de València si fóres el rector? Per què?

Que tingueu una bona vesprada.

"Amb uns joves que viuen històries..."

2010-07-03T00:43:00.000-07:00

Les paraules del títol formen part d'un escrit que he vist a Internet, adés (sobre Consumer), i que m'han inspirat el tema que tractarem: històries per a viure, no per a dormir i romandre indiferents.

El jove, com a persona amb capacitat de rebel·lia (tradicionalment, si més no), convé que la mantinga com a alternativa a la tendència al consumisme mediàtic i a la passivitat. No es tracta que el mestre faça d'alliberador (la qual cosa em pareixeria impròpia de qualsevol persona, amb independència de l'edat, la professió, el numeral del DNI, el punt de la localitat en què viu, etc.). El mestre té unes vivències, unes experiències, un historial creatiu (per què no?) i unes capacitats, habilitats i talents que seran d'agrair quan, des de la humilitat i l'espontaneïtat, sorgisquen en les relacions socials (i ací inclourem les educatives dins de l'ensenyament).

Igualment convé que l'estudiant es conega, desperte el mateix que hem dit sobre el mestre i, així, junts, caminar avant i gaudir de l'acte d'intercanviar, compartir temps acompanyats de música (per a treballar la part emocional de la persona), del silenci que permeta escoltar el cant dels ocells o el soroll de la ciutat i, des d'ací, prendre consciència del món en què es viu.

Potser digueu que és molt fàcil escriure així, sense tindre alumnes davant. Senyors!, no és menester tindre jóvens, perquè hi han persones grans o estadísticament adultes que també compartixen actuacions semblants a les que imperen entre els jóvens. Per tant, potser ens interesse més centrar-nos en els valors urbanitat, solidaritat, creativitat, amistat, etc. Així, l'altre dia vaig agrair amb una frase el detall d'una dona (potser de 35 anys si fa no fa) que va arreplegar el que havia deixat el seu gos enmig del carrer, després de fer de cos. Gràcies! Ah!, i ara que he escrit "Gràcies!" puc assegurar-vos que m'ha vingut al pensament la importància d'una paraula tant bàsica, curta i formosa com eixa, sobretot quan sorgix des de l'espontaneïtat. Gràcies, per favor, bon dia, fins demà...

Conclusió: Si volem que els jóvens actuen amb educació, també hem de donar exemple. Perquè el qüestionament clàssic no va enlloc, a diferència de l'exposició dels nostres sentiments reals ("No m'ha agradat el que acabes de dir: em pareix una falta de respecte. T'agrairia que...") i de l'actuació atenent als nostres principis i valors. Perquè qui té valors i principis, és una persona independent, els agrade o no a les altres persones (això ja és prehistòric, quan u porta el comandament de la seua vida emocional).

Quines actuacions faries davant d'un estudiant jove en la classe perquè responguera amb urbanitat i respecte pel que hi ha al seu voltant (material o relacionat amb les persones de l'espai)?

Amistats i altruisme

2010-07-02T09:33:00.000-07:00

El mestre que actua com una persona sensible, oberta, creativa, etc. no deixa que un estudiant menyspree un altre (sobretot en públic). El mestre fascinant és una persona que treballa pel respecte mutu entre les persones, per la solidaritat, per l'afany i la generositat, per la creativitat, per una societat més centrada en la millora dels hàbits socials (urbanitat) i en la presentació positiva de la realitat.

Si diem que la societat i la Universitat interactuen i es necessiten, també podem dir el mateix respecte a les persones amb l'etiqueta social de discapacitades i les que tenen la de normal. I ara una pregunta: qui té l'autoritat de dir quina correspon a cadascú? En el món de la maduresa emocional no hi han categories simplistes, sinó matisos i amor per la diversitat, per la pluralitat, per les relacions horitzontals i per l'humor i l'espontaneïtat. Una de les coses més formoses és tindre amics i, ara com ara, els amics només ho són quan hi ha una relació "guanye-guanyes". Si no és així, això són altres calces.

Què opines respecte a les persones que posen etiquetes a les que pertanyen a grups socials tradicionalment marginats? Com treballes la creativitat davant d'una persona que et respecta?

Anys de collita

2010-07-01T09:18:00.000-07:00

Després d'haver ensenyat valencià (i de manera remunerada, tot i que durant menys de setanta hores), encara hi han persones que malgrat els anys em saluden i recorden amb alegria el temps que, tot i la distància, els ajudà a fer-se més flexibles, més objectives, més obertes a la societat i, fins i tot, a guanyar espais d'audàcia enmig de "la cultura dels matisos", de què parlàvem en unes de les darreres entrades.

No es tractava de crear persones d'una classe determinada, sinó que les pròpies persones, des de la receptivitat i la donació (l'intercanvi mestre-aprenent i l'aprenent-mestre), avançaren cap a on consideraren idoni, més interessant o convenient. Almenys, quatre o cinc de les sis o set persones que en participaven, de les sessions d'una hora i mitja semanal. Totes eren castellanoparlants... i aprengueren, i ho manifestaren així a la darreria del curs, durant un diàleg al carrer, al costat d'un restaurant. Les frases, poc o molt, deien així:

"He aprés que és molt important la tolerància, ser respectuós"
"He aprés que hi han moltes formes de pronunciació, en castellà i tot"
"M'ha agradat perquè ha sigut un curs amb varietat de temes, i molts ho eren d'actualitat"

Ser una persona respectuosa (i més que abans), tindre present que hi han formes diferents de pronunciar un mateix mot o d'explicar una frase, o bé fruir de la diversitat temàtica, són elements que ajuden a la proximitat entre el mestre i l'alumne i, fins i tot, a què es conserve l'esperit d'eixes hores com a una possibilitat dins del món en què vivim, en qualsevol moment obert a la creativitat honrada, pels drets humans i per la dignitat de les persones.

Finalment diré que, a mida que passe de temes i amplie el camp de la curiositat, pense, com diferents personalitats del món pedagògic o de la PNL (entre altres camps), que és molt important el coneixement de les biografies molt documentades sobre les persones considerades (tradicionalment)"genis" o "benefactores de la Humanitat" i les pròpies autobiografies (com ara, la de Gandhi). És una forma més de treballar l'ensenyament centrat en l'alumne i... en el pensament lliure, impolíticament correcte (com diria Rosetta Forner) i, per tant, excèntric, això és, singular i respectuós amb la pluralitat. Com diem en PNL, "No et demane que em comprengues, simplement que em respectes"... Una visió rica d'una biografia és un punt a favor de la llibertat d'expressió.

Quines són les persones (reals) o els personatges (ficticis, etc.) que més a prop sentiu, per la seua forma de desenvolupar-se enmig del món?

Per una "farewell" festiva

2010-06-30T09:45:00.000-07:00

Hi han persones que, informalment, decidixen tancar la formalitat universitària per mitjà d'una lliçó de comiat en què ens recorden que la teoria és més necessària que la pràctica (intuïsc que el motiu serà que la teoria pot generar noves formes d'ensenyament, les quals necessiten nàixer d'un bagatge cultural i d'experiències i aprenentatges que generaran idees -revolucionàries i tot- mentres que la pràctica, com el treball manual, és més senzilla del que pareix a primera vista).

Però, permeteu-me una pregunta: són realment lliçons de comiat? Crec que no, perquè ells mateixos ens repetixen que continuaran aprenent, és a dir, desenvoluparan més l'esperit creatiu que els ha mobilitzat i ha fet que, en alguns casos, dos en el cas dels sis millors mestres que vaig tindre i conéixer de més a prop, decidisquen esperar fins que l'Administració els jubile. I com la jubilació implica jubil, alegria... és una lectura festiva (en anglés "farewell lecture" o "lectura del bon viatge" , etimològicament).

Per tot això podem dir unes coses, sobretot referides a les lliçons (magistrals i tot):

1. Poden ser més senzilles i directes del que podríem pensar. Conéixer les regles bàsiques per a fer una bona exposició oral és essencial i senzillet. Sí, senzillet. La pràctica, acompanyada de l'ajuda de personal de psicologia, feu que guanyara agilitat en l'exposició en públic mentres estudiava el curs primer de Magisteri. Abans havia sigut una persona tímida i poc donada a parlar en públic. La qüestió més pràctica, la més senzilla, era... trobar públic. Aleshores, l'art de l'oratòria comença a sortir espontàniament.
2. Connectar amb el públic, amb gestos, per mitjà del passeig de la mirada, les emocions facials (amb calma), les comparacions, etc.
3. Bona veu i revisar els continguts cada ics temps, bé en forma d'esquema oral, bé en forma de síntesi.
4. Pensar que el públic és tan important com qui exposa i que el contingut convé que siga fàcil de recordar.
5. Un poc d'humor i espontaneïtat.
6. Que l'alumnat participe, visualment i tot, com el xiquet de dèsset mesos que l'altre dia em demanava unes rosquilletes per mitjà de la mirada.
7. Obrir les portes del món de les preguntes al públic i... escoltar-los amb interés, afecte, comprensió, simplicitat, bonhomia i vocació.

Aleshores podrem veure que la qüestió no és un debat sobre la lliçó magistral, sinó sobre la vocació i l'interés continu que transmet el mestre. I ací el mateix mestre, i açò és intuïció, sap interiorment si centra l'educació en l'estudiant. Si és així, que el docent gaudisca de carta blanca, perquè la satisfacció compartida, sense dubtes, està garantida. Ah! I podríem introduir canvis, per exemple, aportar les nostres idees i posar en qüestió el que he escrit abans... Que cadascú siga independent és més important que la lliçó magistral o les recomanacions. En recordem-nos!

Quines foren les millors lliçons magistrals que presenciares? Què n'aprengueres?